Gran angular

Diàleg mediterrani a Barcelona

Ara fa 20 anys del llançament del Procés Euro­me­di­ter­rani de Bar­ce­lona a la Con­ferència Euro­me­di­terrània de Bar­ce­lona del 1995, que va obrir nous camins per impul­sar la coo­pe­ració econòmica, política, social i cul­tu­ral entre els països medi­ter­ra­nis. Desprès, i a impuls per­so­nal del lla­vors pre­si­dent francès Sarkozy, el 2008, es va crear la Unió pel Medi­ter­rani (UpM) que té seu al bar­ce­loní Palau de Pedral­bes, com també té seu a Bar­ce­lona el con­sorci Ins­ti­tut Euro­peu per la Medi­terrània que s'havia fun­dat el 1989.

Els 43 països mem­bres de la UpM estan tirant enda­vant pro­jec­tes econòmics, soci­als i fins i tot polítics i l'UpM és l'única pla­ta­forma en què hi ha països molt dife­rents que obli­den els seus anta­go­nis­mes i miren fer pro­jec­tes con­junts tot acon­se­guint apor­ta­ci­ons econòmiques per tirar-los enda­vant.

En aquest con­text, cal tenir en compte la com­plexa situ­ació cre­ada pel fracàs de les pri­ma­ve­res àrabs, pel movi­ments migra­to­ris incon­tro­lats des d'estats afri­cans fallits i els països del sud d'Europa, pel ter­ro­risme isla­mista que s'ha mani­fes­tat i, inclús, pels avenços d'Estat Islàmic, el Minis­teri d'Afers Estran­gers i Coo­pe­ració espa­nyol, amb l'UpM i amb la Fun­dació Anna Lindh euro­me­di­terrània con­vo­quen, per a aquests 22 i 23 de juliol, una reunió d'alt nivell sobre el diàleg Inter­cul­tu­ral i anti­re­ligiós entre els països de la Medi­terrània.

La reunió arriba en un moment interes­sant pels països medi­ter­ra­nis per una sèrie de raons:

1) Per tota la dis­cussió refe­rida a països euro­peus del nord i països euro­peus del sud que ha envol­tat la res­posta de la UE i del Banc Cen­tral Euro­peu a la crisi grega. Ho hem arros­se­gat d'ençà que Syriza va gua­nyar les elec­ci­ons gre­gues el 21 de gener i d'ençà que el seu líder, Tsi­pras, va adop­tar posi­ci­ons insos­te­ni­bles de dei­xar de com­plir amb els cre­di­tors del deute grec però dema­nant de rebre un ter­cer res­cat finan­cer. Al final, l'acord in extre­mis del 13 de juliol ha permès que Grècia no surti de l'Euro i s'allu­nyi el temor geo­polític d'acos­ta­ment de Grècia a Putin i a Xi Jin­ping, però l'anta­go­nisme dels països dels nord res­pecte als PIGS euro­me­di­ter­ra­nis un cop més s'ha posat de mani­fest i això no es bo per fer avançar la inte­gració euro­pea.

2) Cal recor­dar l'allau migratòria que s'està pro­duint del sud del Medi­ter­rani cap al nord, i la manca de com­prensió dels països del nord per aco­llir els nou­vin­guts que dema­nen soli­da­ri­tat.

Els atemp­tats ter­ro­ris­tes.


3) Tot el pro­blema del giha­disme i els seus atemp­tats ter­ro­ris­tes que, a més de la indig­nació que pro­voca a l'opinió pública, té reper­cus­si­ons turísti­ques i econòmiques i, alhora, esta obli­gant a esta­blir mesu­res poli­ci­als extra­or­dinàries a molts països tant per evi­tar més atemp­tats com per evi­tar el reclu­ta­ment de volun­ta­ris per inte­grar l'exèrcit del nou cali­fat isla­mista desitjós d'ampliar la seva influència a països més a prop de nosal­tres (Líbia...).

4) Per si això fos poc, l'acord de Viena del 14 de juliol sobre el pro­grama nuclear iranià crea una altra tensió amb Israel i agreuja la tra­di­ci­o­nal qüestió entre Israel i Pales­tina.

5) Per altra banda, ara la UE està repen­sant la seva política de veïnatge amb la Medi­terrània i ara tenim l'avan­tatge que l'alta repre­sen­tant i vice­pre­si­denta de la Comissió Euro­pea (Fede­rica Meneg­hini) és una antiga minis­tressa d'exte­ri­ors ita­li­ana, per la qual cosa està més sen­si­bi­lit­zada res­pecte als temes del Mare Nos­trum.

El pes de la unió.

En aquest sen­tit, un cop més es posa de mani­fest la importància de la Unió Euro­pea per acon­se­guir coses que cada un dels seus països de manera aïllada no podria acon­se­guir mai, la qual cosa vol dir que mal­grat les cri­sis i les crítiques, Europa és més necessària que mai per molt que en els últims temps hagi rebut mol­tes crítiques perquè no ha acon­se­guit resol­dre els pro­ble­mes que se li plan­te­gen amb prou diligència i perquè no és capaç de donar res­posta ràpida a l'afer grec i a la qüestió de la sor­tida de la UE del Regne Unit que Came­ron ha introduït.

Con­fiem que Europa –com sem­pre, després de les cri­sis que ha patit- surti reforçada per fer front als pro­ble­mes que se li van pre­sen­tant: el res­cat in extre­mis de Grècia, el pla Juncker per rellançar l'eco­no­mia i les idees con­tin­gu­des a l'Informe dels Cinc Pre­si­dents (Tusk, Juncker, Djes­sel­bloem, Draghi i Schultz) per apro­fun­dir la inte­gració en el si de la UE. Entre altres ini­ci­a­ti­ves, i en aquesta bona direcció, espe­rem que també es pro­jecti el Medi­ter­rani.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.