La convocatòria d'eleccions, ahir, va tenir un altre efecte curiós sobre les rutines clàssiques del final d'una legislatura. En lloc de la tradicional roda de premsa de balanç del govern, aquesta vegada la valoració dels dos anys i vuit mesos de govern de CiU –en l'últim mes, sense Unió– es va fer només a través del dossier que va trametre el govern.

Amb el títol d'Aixecar Catalunya, el balanç fa un repàs exhaustiu dels avenços que el segon govern del president Mas ha aconseguit pel que fa a la reactivació econòmica, les finances públiques i la cohesió social, la regeneració democràtica, el dret a decidir i la transició nacional. De tota la tasca de govern, assentada sobre un pacte de governabilitat entre CiU i ERC segellat el desembre del 2012, l'executiu en destaca “10 projectes estratègics” i “15 temes de país” (on passa revista a l'evolució de diferents indicadors en els últims cinc anys, és a dir, en els dos governs de Mas, l'un amb el PP de soci, i l'altre, amb ERC).

Com és obvi, un dels projectes estratègics és el pla executiu per a la preparació de les estructures d'estat que “el país necessita en el procés de transició nacional”. Aquí s'inclou el Comissionat per a la Transició Nacional, la presentació d'un nou model d'Administració Tributària de Catalunya i l'elaboració de “treballs preparatoris del nou model de seguretat social catalana”. El model d'hisenda pròpia es va presentar tot just fa uns dies, sense temps de fer cap intent d'aplicació pràctica. Es tracta d'un model que recull les millors pràctiques internacionals i aposta per la cooperació amb el ciutadà. No obstant i això, sí que s'ha posat en marxa la xarxa Tributs de Catalunya, formada per 167 oficines que, segons el govern, podrien estar en disposició de fer tasques de recaptació executiva. El febrer del 2013 el govern va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que, a través de 19 informes, ha indicat el camí de la futura “desconnexió” amb Espanya.

Un altre àmbit que ha rebut un fort impuls en aquest mandat, i que lliga, en certa manera, amb les estructures d'estat, és el reforç i consolidació de l'acció exterior, amb, entre altres coses, l'obertura de noves delegacions a Àustria i Itàlia, i la previsió d'obrir les de Lisboa, la Santa Seu i Rabat. Tot això, malgrat els intents de la diplomàcia espanyola de posar-hi pals a les rodes. També s'ha creat un registre de catalans residents a l'exterior.

On també el govern ha dedicat molts esforços ha estat al desplegament de la llei de transparència, que es va acabar aprovant l'1 de juliol passat, junt amb la presentació del nou Portal de Transparència de Catalunya. Tot plegat, obre “una nova via d'interacció entre ciutadania i administració”, segons remarca l'executiu. En canvi, continua pendent, una legislatura més, la llei electoral, que altra vegada s'ha encallat per culpa dels desacords entre partits sobre el sistema electoral que cal aplicar en els comicis.

En una de les àrees que més ha fet trontollar el govern, com és la de salut, arran de la polèmica gestió del conseller Boi Ruiz, l'executiu subratlla l'abordatge del tractament de l'hepatitis C o l'ampliació a 27 de les operacions amb el temps d'espera garantit. En una etapa especialment crua encara pel que fa a la pobresa i l'exclusió social, el govern ha destinat 185 milions d'euros (12 més que en l'anterior mandat) al pressupost per a la renda mínima d'inserció.

L'executiu convergent també ressalta els projectes que ha tirat endavant per crear ocupació, amb tres noves lleis que han volgut incidir en “la millora de l'ocupació, la formació i la reducció d'obstacles” per crear una activitat empresarial. A més, ha destinat inversions gruixudes –un total de 230,8 milions– en programes per als col·lectius amb més dificultats d'inserció. Pel que fa a les polítiques al servei del teixit industrial i empresarial, destaquen les 150 accions per a la internacionalització o la creació del clúster de Biomassa.