La feina més feixuga i dificultosa a l'hora de construir un nou estat és habilitar les estructures que l'han de sustentar, però Catalunya ja té molt de camí recorregut. Fins i tot només en caldrien una desena de noves perquè la resta ja estan en funcionament. Aquesta és la conclusió que extreu la candidatura de Junts pel Sí (JxSí) en el seu programa electoral, que té com un dels principals eixos el desenvolupament d'aquests organismes. Un dels que s'haurà de construir des de zero és la Seguretat Social catalana, que, segons la coalició, tindrà prou recursos per garantir les pensions i la resta de prestacions socials.

Al marge de la Seguretat Social –que a Catalunya s'anomenarà Agència de Protecció Social– altres estructures noves que s'hauran de crear són el Banc Central, l'autoritat catalana d'inversions i de mercats o el servei de correus. “Sobretot ens haurem de centrar a reforçar les que ja tenim”, va afirmar ahir el número 71 de la candidatura, Carles Viver Pi-Sunyer. El reforçament ha de consistir a destinar-hi més mitjans materials i personals. En aquest sentit, el jurista va recordar que s'oferirà als funcionaris de les administracions espanyoles la incorporació a les catalanes en les mateixes condicions. Per exemple, a l'Agència de Protecció Social es necessitaran entre 2.500 i 3.000 empleats.

Aquest àmbit és un dels més delicats, perquè el govern espanyol i el PP repeteixen una i altra vegada que les pensions no estaran garantides en una Catalunya independent. JxSí insisteix que aquest discurs de la por és mentida, perquè les prestacions catalanes funcionaran millor que les espanyoles. “Catalunya sempre ha tingut més superàvit en el sistema de repartiment de les pensions que la resta de l'Estat espanyol”, va asseverar la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i número 72 de JxSí, Elisenda Paluzié. L'economista va posar èmfasi en la conversió de l'Agència Tributària Catalana en la hisenda pròpia, seguint el model de Suècia o Austràlia, i en la implantació de dos bancs: el públic, que seguiria l'estructura de l'actual Institut Català de Finances, i el central.

Aquestes estructures d'estat, però, no s'aprovarien formalment fins que Catalunya proclami la independència, ja que si es fes abans serien impugnades pel Constitucional. Això no treu que durant aquest període de transició es vagin preparant per tenir-les a punt quan es faci la desconnexió.