Un bon moment per invertir
Fa aproximadament un any Jean Claude Juncker va posar en marxa el seu pla d'inversió que havia de contribuir a accelerar la sortida de la crisis en que es trobava immersa l'economia europea. No va ser, però, fins al juny passat que el Parlament Europeu va acabar aprovant la creació de l'instrument financer que ha de permetre posar la seva taula els 21.000 milions d'euros que haurien de servir com a punt de partida perquè el sector privat n'aportés 315.000 milions d'addicionals. La xifra, que equival gairebé a un 8% del Producte Interior Brut (PIB) europeu, hauria de representar un impuls important en aquells sectors prioritaris per al creixement econòmic que trobin, però, dificultats a trobar finançament al sector privat degut al seu elevat risc en relació a altres possibles inversions.
El pla Juncker ja va arrencar tot just abans de les vacances d'estiu finançant 8 projectes, 3 dels quals disposen de la participació d'empreses ubicades a l'Estat espanyol: Abengoa, Grifols i Redexis.
La necessitat d'impulsar la inversió resulta evident no només com a element clau per sostenir la incipient recuperació econòmica sinó també com a eina clau per garantir la competitivitat futura de les economies europeus. Tal i com es pot veure al gràfic, algunes de les economies més afectades per la crisi, com ara Irlanda o Espanya, van augmentar de manera espectacular els seus nivells d'inversió durant els últims 20 anys. Mentre que la inversió representava un 20% del PIB l'any 1995, l'any 2007 es va situar al voltant del 30% a tots dos països.
La crisi va fer retrocedir la inversió a nivells substancialment inferiors als existents a principis dels noranta del segle passat. Aquesta evolució, però, contrasta amb l'observada a altres economies de la Unió Europea com ara Alemanya o Suècia, on els nivells s'han mantingut relativament constants o fins i tot han crescut durant el període analitzat. S'ha posat molt d'èmfasi en la importància de l'enfonsament del consum de les famílies a l'hora d'explicar la caiguda de la demanda interna a les economies europees, però la disminució de la inversió també ha jugat un paper clau.
Evidentment, aquesta caiguda es deu tant a la reducció de la inversió privada com de la inversió pública, que ha quedat en un segon pla a la majoria dels estats europeus degut a les dificultats per obtenir finançament als mercats. Ara bé, el context està canviant de manera molt clara tant pels agents privats com pel sector públic. Concretament, el cost del finançament mai no ha estat tan favorable. A títol d'exemple, el gràfic mostra l'evolució de l'Euribor a 12 mesos, un dels tipus de referència als mercats europeus i que, tal i com es pot observar, ha passat de valors superiors al 5% l'any 2008 a pràcticament assolir el 0% en l'actualitat.
Aquesta situació és, doncs, particularment favorable perquè tant empreses com el sector públic puguin impulsar nous projectes d'inversió que haurien de contribuir a recuperar el terreny perdut durant els últims anys. De fet, tot i que no s'esperen sorpreses en l'evolució dels tipus d'interès durant el que queda de 2015, la majoria d'experts apunten que al llarg del 2016 els tipus d'interès començaran a remuntar, per la qual cosa aquestes condicions tan favorables no duraran per sempre.
Inversió pública.
A partir del nostre estudi, vam estimar que l'aplicació d'aquesta disposició hauria representat un increment de la inversió de l'Estat a Catalunya d'un 22,4%, increment que s'hauria produït durant un període de set anys i hauria generat un augment d'entre 3 i 5 dècimes del PIB i la creació d'aproximadament 30.000 llocs de treball amb una reducció de la taxa d'atur d'entre 2 i 4 dècimes. Tan de bo aquests diners haguessin arribat quan tocava!
A Europa cal renovar moltes grans obres
Segons un article publicat a The Economist el 29 d'agost d'enguany, un de cada tres ponts ferroviaris a Alemanya i més de la meitat de la xarxa de conducció d'aigua a Londres tenen més de 100 anys de vida.
