Celebren tota la campanya que van néixer fa deu anys amb una sola raó de ser espanyolista que encara impregna el seu discurs. Això sí, Albert Rivera i Ciutadans s'han fet grans i es veuen liderant l'unionisme a Catalunya i sent alternativa a l'Estat. Per això ara es declaren renovadors, contraris als fronts –ells, que combaten la immersió lingüística i en pretenen liderar un– i volen “aixecar ponts”, dins de Catalunya i amb Espanya. I es presenten com a garants del seny (a Unió se'ls enfadaran) i com a hereus de la Constitució de Cadis i d'Adolfo Suárez. Si fins i tot ahir es va aplaudir Felipe González al seu míting! És el que té la centralitat a què aspiren, perquè des dels extrems no es guanyen eleccions. En tot cas, han fet forat, fins al punt de deixar com un ultra el PP de Xavier García Albiol. Un partit que, de fet, ja va provar això de posar-se la pell de xai i va topar amb el seu sostre electoral català. Ara C's ho torna a intentar.

L'acte central d'ahir a Barcelona, amb més de 3.000 persones, no l'hauria pogut fer Rivera –l'estrella indiscutible de la campanya és ell i no pas la telonera Arrimadas– fa deu anys, ni en fa cinc. Llavors, el partit encara no s'havia estès i no hauria pogut fer venir autocars des d'Andalusia i gent de la resta de la Península, inclosa l'executiva estatal en ple, per a qui van tenir l'amabilitat de fer gairebé tot l'acte en castellà. Però també perquè, a partir de la indignació general contra la corrupció, han anat construint un discurs de regeneració que ha arrelat. “El 27-S ens hi juguem el renaixement civil d'Espanya, tenim una oportunitat de reconstruir el projecte comú”, proclamava Rivera ahir, abans de reclamar “parar el crono” del procés. “No poden dir que els tractats no en diuen res, que la banca fa propaganda o que Obama és de C's”, es mofava, si bé admetia: “Si parlem d'exèrcits, de DUI o suspensions d'autonomia, perdrem el partit.”

Tot i que per a Arrimadas el “monotema” no interessa perquè “en cinc anys només ha aconseguit fer perdre el temps i dividir la gent”, en realitat en parlen la major part del temps. “El quist del separatisme li pot explotar a Mas el dia 27”, resumia el secretari general, Matías Alonso. I hi posaran cos i ànima perquè així sigui.