Divendres passat les dues patronals bancàries AEB i CECA van presentar un document conjunt alertant de la possibilitat d'“anar-se'n de Catalunya”. Tractem d'explicar què significa, imaginant dos escenaris: abandonar el negoci o vendre'l. En el primer cas representaria renunciar a les hipoteques i crèdits que deuen els catalans i quedar-se amb els seus diners. Si el deute privat a Espanya ascendeix a més d'un bilió i mig d'euros i Catalunya assumeix un 20% (percentatge aproximat al que aporta al PIB), el regal ascendiria a 330.000 milions i afectaria de forma negativa els seus comptes de resultats. El 2014, els cinc principals bancs (Santander, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i BBVA) reflectien en els seus estats financers un capital social d'uns 177.000 milions d'euros, gairebé la meitat del que suposaria la pèrdua per la condonació del deute total. Significaria declarar-se en fallida.  En el segon escenari –la venda del negoci– sembla raonable que altres entitats no signatàries estarien encantades d'assumir-ho. El que no sembla creïble és que ho acceptessin els accionistes ni els consells d'administració dels grups que abandonessin Catalunya. La sola possibilitat d'aquests escenaris provocaria l'enfonsament en borsa d'aquests bancs i la revaloració dels altres. L'exemple més proper de la reacció de la banca davant la independència d'una part del territori espanyol la trobem el 1898 amb la independència de Cuba. Operaven el Banc Español de l'Illa de Cuba i el Banc del Comerç. El primer vinculat al govern colonial. Dos mesos després d'acabar la guerra, la junta del Banc Español acorda la continuïtat de les operacions d'acord a la nova legalitat. En la memòria del banc es feia al·lusió a un factor que no va permetre el normal desenvolupament de les operacions; no obstant això, es feia constar que “gràcies a la previsió i l'encertat de les mesures preses s'havia mantingut la confiança en la institució”. Per descomptat, la capitulació d'Espanya i l'inici de la intervenció americana va significar la suspensió dels contractes del banc per recaptar impostos. El banc va enviar un negociador a Washington per intentar aconseguir el mateix acord. No ho va aconseguir.