Un dels debats més impor­tants que hi va haver quan es dibui­xava el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), era si s'aga­fava el model del Bun­des­bank, ple­na­ment autònom del poder polític i amb unes com­petències clares, o el d'altres que esta­ven molt supe­di­tats a la política gover­na­men­tal. Per sort va pre­val­dre el model autònom d'Ale­ma­nya. L'altre model, l'espa­nyol, ha estat sem­pre una ins­ti­tució supe­di­tada al govern de torn, i les seves acci­ons i polítiques eren una extensió del Minis­teri d'Eco­no­mia. De fet el gover­na­dor del Banc d'Espa­nya és nome­nat pel rei a pro­posta del govern. Aquesta con­nivència ha estat causa de grans des­as­tres. Mari­ano Rubio, impli­cat en el cas Iber­corp, d'evasió fis­cal, va ser empre­so­nat el 5 de maig del 1996. Segu­ra­ment d'aquesta etapa democràtica la figura de més pres­tigi fou Luis Ángel Rojo. Miguel Ángel Fernández Ordóñez, un mili­tant soci­a­lista que va per­me­tre les pràcti­ques que van pro­vo­car tota la des­feta finan­cera i va auto­rit­zar la pri­va­tit­zació de Bankia, pas­sarà a la història com el pit­jor ges­tor que ha tin­gut mai aquesta ins­ti­tució fun­dada el 1856. Nome­nat pel rei i a pro­posta de Mari­ano Rajoy, l'11 de juny del 2012 pre­nia pos­sessió Luis María Linde de Cas­tro, un tecnòcrata gris que com hem vist aquesta set­mana fins i tot des­co­neix la mesura de la prudència que ha de tenir tot gover­na­dor.

Quan va escla­tar la crisi bancària i la UE va d'haver d'arbi­trar els res­cats, una de les pri­me­res mesu­res fou dotar el BCE de tot el poder per tal que mai més les inter­ferències polítiques pogues­sin pro­vo­car un altre des­as­tre. El Banc d'Espa­nya va per­dre auto­ri­tat, només té unes peti­tes dele­ga­ci­ons. I ara ja no té ni l'auto­ri­tas. Aquesta set­mana l'ha per­dut en entrar d'una manera molt impru­dent en política posant el sec­tor ban­cari en una situ­ació inco­modíssima. Si Linde hagués tin­gut auto­no­mia davant del poder polític, hau­ria d'haver inter­vin­gut per atu­rar les pres­si­ons del govern a la patro­nal bancària, avor­tant la decla­ració política, par­ti­dista i amb argu­ments fal­sos que podrien pro­vo­car una pèrdua de con­fiança a tot el sis­tema. I no només no va defen­sar el sec­tor sinó que ell mateix va entrar en política i reblar el clau esmen­tant impru­dent­ment la pos­si­bi­li­tat d'un cor­ra­lito. La falta de prudència de qui més n'ha de tenir ha estat colos­sal.