Molt poques empre­ses la conei­xen, i encara menys la prac­ti­quen. La filo­so­fia Lean implica, de totes totes, una revo­lució. Perquè par­teix de la base que qual­se­vol nou negoci, pro­ducte o ser­vei comença enmig de la més gran de les incer­te­ses. I, per tant, que no podem donar res per segur si no ho hem com­pro­vat d'una manera fefa­ent.

La filo­so­fia Lean es pot resu­mir així: crear-mesu­rar-apren­dre. Pri­mer de tot, cal crear la idea. Però com que els humans molt sovint cre­iem que les nos­tres idees són sen­sa­ci­o­nals només perquè les hem tin­gut, cal que esti­guem segurs que la idea que hem gene­rat real­ment interessa, mesu­rant els seus efec­tes sobre els con­su­mi­dors, cli­ents o usu­a­ris. Després, a través del feed­back que anem rebent a par­tir de pro­to­tips o de pro­ves pilot, apre­nem del procés i anem refi­nant la idea fins a con­ver­tir-la en un èxit, destí final de tota inno­vació que real­ment val­gui la pena. Es tracta, per tant, d'apli­car el mètode científic a la inno­vació. Una bona idea? Cal demos­trar que real­ment ho és amb mesos i mesos de tre­ball. Fugir de les “idees vani­to­ses” i com­pro­var hipòtesis amb comp­ta­bi­li­tat Lean i expe­ri­ments cons­tants.

No sem­bla fàcil, a pri­mera vista. A vega­des la inno­vació con­sis­teix sim­ple­ment a pro­var a cegues si una idea més o menys engi­nyosa fun­ci­ona o no. Però fent-ho així podem per­dre molts diners i, per tant, posar en perill l'esta­bi­li­tat finan­cera de la nos­tra empresa, sigui petita, mit­jana o gran.

Un dels con­cep­tes més interes­sants de la filo­so­fia Lean és el con­cepte de “pivo­tar”. En un pro­jecte d'inno­vació, pivo­tem quan ens ado­nem que la pri­mera idea no fun­ci­ona de la manera que havíem ima­gi­nat. Per exem­ple, en un prin­cipi Ins­ta­gram estava plan­te­jat com a sis­tema de loca­lit­zació, però els seus cre­a­dors van ado­nar-se del valor enorme que tenia la idea de com­par­tir imat­ges. Ins­ta­gram va aca­bar con­ver­tint-se, doncs, en una xarxa social per a l'inter­canvi de foto­gra­fies.

Sense l'habi­li­tat de pivo­tar podem menys­prear idees que no fun­ci­o­nen tal com les havíem pen­sat però que, ben replan­te­ja­des, poden tenir molt més èxit. Un cop més ens ado­nem de la importància extrema d'expe­ri­men­tar, pro­var i equi­vo­car-se en la inno­vació. No hi ha èxit sense pro­ves, assa­jos, errors i mal­de­caps. Cal obli­dar la idea del “per­so­natge cre­a­tiu” que, de cop i volta, sem­bla ele­var-se per damunt dels altres i, en un moment d'epi­fa­nia, és capaç de fer mera­ve­lles cre­a­ti­ves. No. La inno­vació neces­sita modèstia, tre­ball en equip, assaig i error i capa­ci­tat d'escolta, apre­nen­tatge i com­prensió.

Però un dels con­cep­tes més interes­sants de la filo­so­fia Lean és que, per tal de ser apli­cada, cal des­a­fiar alguns dels ele­ments tra­di­ci­o­nals de l'statu quo de les empre­ses: jerar­quies, con­trols i burocràcia. En efecte, per tal que l'“efecte Lean” fun­ci­oni, cal donar poder als equips d'inno­vació i dei­xar que es moguin amb lli­ber­tat i rapi­desa per l'entra­mat orga­nit­za­tiu, sovint for­mu­lat de tal manera que és ene­mic irre­con­ci­li­a­ble de la inno­vació. Voleu saber com fun­ci­ona tot ple­gat amb una mica més de detall? No us per­deu, doncs, el lli­bre avui reco­ma­nat, un dels millors tex­tos d'inno­vació i empre­ne­do­ria que he lle­git dar­re­ra­ment...