El pare d'“Anacleto agente secreto”
Manolo Vázquez –un madrileny que va viure la major part de la seva vida a Barcelona– va ser un dels més il·lustres creadors de còmics de la història
Aquests dies es pot veure a les cartelleres de cinema la pel·lícula Anacleto: agente secreto, protagonitzada, entre altres actors, per Imanol Arias, Quim Gutiérrez i Carlos Areces. Els mitjans han tractat a fons el film i els seus protagonistes, així com han parlat del seu director, Javier Ruiz Caldera. No obstant això, he notat a faltar un record més profund del pare d'Anacleto, el –prematurament– desaparegut dibuixant Manuel Vázquez Gallego. La pel·lícula sí que fa un homenatge a Manolo Vázquez, en donar-li aquest mateix cognom al dolent oficial.
Manolo Vázquez –un madrileny que va viure la major part de la seva vida a Barcelona, on també va morir– va ser un dels més il·lustres historietistes còmics de tots els temps i un dels dibuixants estrella que van treballar a la factoria Bruguera. A més d'Anacleto agente secreto, va ser el creador de Las hermanas Gilda, La família Cebolleta, L'abuela Paz, La familia Churumbel i Angelito, entre molts altres personatges d'historieta. Els personatges de còmic més populars van ser creats per Manolo Vázquez en les dècades dels seixanta i setanta; cal fer notar que el gran mèrit va ser esquivar la censura franquista, ja que molts d'aquests personatges eren “políticament incorrectes” des del punt de vista de la dictadura.
Un altre punt a destacar de la personalitat de Vázquez és atribuir-li la paternitat putativa de la figura del morós professional. El genial humorista va ser l'encarnació del perfecte morós impenitent i va posar les bases per tenir el paradigma del deutor empedreït. A més, s'especula que Manolo, el morós de professió i habitant de les golfes a 13, Rue del Percebe, està inspirat en la seva persona; encara que ni Francisco Ibáñez, el pare de la criatura, ni el mateix Vázquez ho haguessin reconegut oficialment.
Aquells que van tenir el privilegi de conèixer Vázquez afirmen que va ser en l'àmbit personal l'encarnació del perfecte morós. Tenia tants deutes a causa que comprava les coses a terminis i no pagava mai les lletres, que davant de la porta de la seva casa solia haver-hi creditors que estaven a l'aguait. Una anècdota que il·lustra el comportament morós de Vázquez, que em va explicar un dels seus antics companys de Bruguera, és que Manolo va arribar un dia a casa seva i va trobar dos cobradors amb aspecte patibulari al replà que esperaven que aparegués per allí per caçar-lo. La seva reacció va ser molt ràpida: es va posar a bastonejar la seva pròpia porta amb gran violència i cridant: “Obre la porta i paga el que deus d'una maleïda vegada, morós de merda; sé que estàs aquí, amagat a sota el llit.” Vázquez es va fer passar per un caçamorosos amb tanta convicció que els altres cobradors no el van reconèixer i el van acabar convidant a unes canyes.
Però, a diferència de la legió d'imitadors en el comportament morós que Vázquez ha tingut, ell mai no es va avergonyir de la seva condició de morós recalcitrant; a diferència del que ocorre amb els morosos professionals, Manolo es vantava de ser un deutor contumaç i d'haver convertit la seva conducta de “no vull pagar” en una filosofia que va guiar la seva existència fins al final dels seus dies; quan en tenia ocasió alimentava la seva pròpia llegenda negra. Fins i tot va fer apologia de la morositat en les seves historietes; el 1961, en ple franquisme, crea un personatge que es diu l'oncle Vázquez, un personatge basat en el mateix Vázquez; el genial dibuixant es pintava a si mateix com un morós impenitent i utilitzava Tío Vázquez com el seu alter ego. A les historietes, aquest personatge els explica a centenars de milers de lectors, la majoria nens i adolescents, que l'heroi és el que no paga mai; una cosa insòlita en plena dictadura de Franco, quan la censura prohibia tota desviació del l'humorisme cap a la incitació a la desobediència de les lleis, la conculcació de la moral i dels bons costums.
Per concloure, direm que en la presentació de la pel·lícula El Gran Vázquez que narra la vida del dibuixant, el seu fill Manolito Vázquez va declarar a un diari que el seu pare “ens va deixar l'humor i un munt de creditors.”