L'exprimer ministre d'Escòcia Alex Salmond, l'home que va dur el seu país a un pas de la independència després de 307 anys d'unió amb Anglaterra, creu que el “dret a decidir s'acabarà imposant a Catalunya” com la sortida “més raonable” al conflicte polític en què s'enfronten el govern de la Generalitat i l'executiu de l'Estat espanyol. Així és com ho manifesta en una entrevista en exclusiva per a El Punt Avui, que apareixerà publicada demà en aquest diari i que va mantenir amb aquest corresponsal divendres, al parlament de Holyrood.

Un any i escaig després de la derrota en el referèndum escocès, i quan només han passat cinc dies de les eleccions celebrades a Catalunya, al llarg de la conversa Salmond fa un repàs exhaustiu dels esdeveniments que s'hi han viscut darrerament, tant abans de la jornada electoral com immediatament després. Hi para una especial atenció a la imputació del president Artur Mas, que ha estat cridat a declarar el proper 15 d'octubre com a principal responsable polític de la consulta celebrada el 9 de novembre del 2014.

Salmond tampoc no oblida comentar el galdós paper de les institucions europees així com el fet –repetit en la campanya catalana com un mirall de l'escocesa– que tant Londres com Madrid van apel·lar als grans líders mundials per intentar influenciar en el vot dels ciutadans. En aquest punt, l'ara diputat a Westminster critica especialment el premier britànic, David Cameron, per les paraules que el 4 de setembre va pronunciar a Madrid, quan va indicar que si com a conseqüència del resultat electoral del 27-S es produís una declaració unilateral d'independència, Catalunya “es veuria fora de la Unió Europea i s'hauria de posar a la cua per tornar-hi a ingressar”.

“Dir això és una ximpleria –assegura Salmond–. I encara ho és més el fet que algú es pensi que David Cameron hi pot influir d'alguna manera. Si no pot fer-ho a Escòcia, encara menys a Catalunya.” La simpatia que Salmond mostra per l'independentisme català, però, no és obstacle perquè també identifiqui alguns riscos del procés polític endegat: la pressa, n'és un. “Em temo que la història del progrés de les nacions mostra que, a vegades, has de ser pacient.”