La CUP sorprenia la setmana passada en plantejar per a Catalunya una presidència “coral”, segons la número 2 per Barcelona Anna Gabriel, o “rotatòria”, segons el candidat Antonio Baños, com a fórmula per evitar investir Artur Mas, però també de govern per a la futura república.

Tot i no referir-s'hi explícitament, la proposta –que Junts pel Sí ja va deixar clar que és inviable ara mateix perquè no està prevista a l'Estatut– té un mirall clar en el model suís, tota una raresa al món occidental. El govern helvètic, o Consell Federal, està sempre format per set membres, cadascun dels quals s'ocupa d'una de les set grans àrees en què es divideix l'administració. Són nomenats per l'Assemblea –l'òrgan legislatiu, format pel Consell Nacional, equivalent al Parlament, i el Consell d'Estats, o Senat, on hi ha representats els cantons– cada quatre anys, després de les eleccions, amb la peculiaritat que tots els principals partits hi tenen sempre quota reservada, des del 1943. Entre el 1949 i el 2003, de fet, la “fórmula màgica”, segons l'anomenen, no es va tocar, i atorgava dos representants socialdemòcrates, dos cristianodemòcrates, dos radicals i un del partit centrista. Després d'alguns canvis per l'evolució del vot, des del 2010 s'hi ha incorporat un membre del partit burgès, escissió dels centristes, a costa d'un dels dos democratacristians. Tots set membres, cap dels quals pot ser diputat, formen un executiu col·legiat, que es reuneix setmanalment amb l'afegitó d'una vuitena persona, el canceller, sense dret a vot i amb funcions equivalents a les del secretari general d'un govern. No hi ha quotes per cantons, tot i que intenten mantenir sempre un equilibri, i un parell de cops l'any es troben fora de Berna. A les reunions, a què poden convidar experts externs, cada conseller parla en la seva llengua, i les decisions sempre procuren que es prenguin de forma consensuada perquè tinguin efectes permanents, un bé que forma part històricament de la cultura democràtica del país. Després les mesures comunes les han de defensar i aplicar unitàriament, encara que algun conseller o el seu partit no hi estiguin d'acord.

Entre les seves atribucions –gestionen uns 2.500 temes l'any– hi ha les de qualsevol govern: prendre decisions en el dia a dia, fer complir els mandats del Parlament, a qui reten comptes puntualment; fer esmenes a lleis, opinar sobre propostes polítiques, preparar i executar el pressupost, o elaborar plans de legislatura i informes anuals per comprovar-ne l'estat d'execució.

A Suïssa no hi ha un cap d'estat: ho és el consell federal en bloc, i tots set membres tenen els mateixos drets i obligacions. Això sí, entre ells trien cada any un president rotatori (sempre es procura que els consellers més antics hi tinguin prioritat) que és primus inter pares, primer entre iguals, amb poques atribucions especials: presideix les reunions del consell, fa de mitjancer en cas de conflicte i té vot de qualitat si algun dia falta algun conseller. Però només en el cas improbable que no es pugui reunir l'òrgan o l'Assemblea pot prendre decisions unilaterals, que poden ser provisionals en casos d'urgència. Els presidents també assumeixen tasques de representació interna i externa, tot i que, per exemple, les visites de caps d'estat estrangers les rep tot el consell en ple. Fan el discurs de Cap d'Any i el del dia nacional, i promouen les relacions entre cantons. El consell també tria un vicepresident que relleva el president en cas d'absència, tot i que també se li poden assignar altres competències.