Opinió

Refugiats

Des del començament de la guerra civil a Síria, l'any 2011, l'arribada de refugiats d'aquest país als estats membres de la Unió Europea i als països veïns ha augmentat progressivament però s'ha intensificat de manera important durant aquest any i no s'espera que la situació canviï durant els propers mesos. Els motius que han provocat aquesta situació són diversos: d'una banda, la violència i la inestabilitat a Síria no cessen, sinó que més aviat s'han intensificat; i de l'altra, la situació als països que fins ara els havien acollit, com ara Jordània o el Líban, s'han deteriorat

Durant l'estiu hem obser­vat amb sor­presa i pre­o­cu­pació com l'entrada d'immi­grants cap a dife­rents estats mem­bres de la Unió Euro­pea i altres països veïns s'ha inten­si­fi­cat de manera impor­tant. Les col­pi­do­res imat­ges de nau­fra­gis al Medi­ter­rani o també de les llar­gues cues de famílies sen­ce­res pro­ce­dents de Síria espe­rant trens que no arri­ba­ven ens han fet pren­dre consciència de la situ­ació a què diària­ment s'enfron­ten mili­ons de per­so­nes al món.

Tot i que les estadísti­ques sobre el nom­bre real de refu­gi­ats al món pre­sen­ten algu­nes deficiències, segons l'Alt Comis­si­o­nat de les Naci­ons Uni­des per als Refu­gi­ats (Acnur), l'any 2013 hi havia més de 50 mili­ons de des­plaçats al món i més d'11 mili­ons eren refu­gi­ats que vivien fora del seu país d'ori­gen. Tal com es pot veure al gràfic, aquesta xifra és subs­tan­ci­al­ment infe­rior a l'exis­tent a prin­cipi dels noranta del segle pas­sat, però mos­tra un pre­o­cu­pant canvi de tendència durant els últims anys. L'any 2013 més de la mei­tat dels refu­gi­ats al món pro­ve­nien de tres països (Afga­nis­tan, Síria i Somàlia) i només una mino­ria d'aquests refu­gi­ats vivia a països desen­vo­lu­pats. De fet, els tres països que aco­llien un nom­bre més gran de refu­gi­ats eren el Pakis­tan, que aco­llia més d'1,6 mili­ons de per­so­nes, l'Iran i el Líban. L'únic país desen­vo­lu­pat que apa­reix entre els 10 pri­mers països amb més nom­bre abso­lut de refu­gi­ats és els Estats Units, amb uns 260.000 refu­gi­ats.

Des del començament de la guerra civil a Síria, l'any 2011, l'arri­bada de refu­gi­ats d'aquest país als estats mem­bres de la Unió Euro­pea i als països veïns ha aug­men­tat pro­gres­si­va­ment però s'ha inten­si­fi­cat de manera impor­tant durant aquest any i no s'espera que la situ­ació canviï durant els pro­pers mesos. Els motius que han pro­vo­cat aquesta situ­ació són diver­sos: d'una banda, la violència i la ines­ta­bi­li­tat a Síria no ces­sen, sinó que més aviat s'han inten­si­fi­cat; i de l'altra, la situ­ació als països que fins ara els havien aco­llit, com ara Jordània o el Líban, s'han dete­ri­o­rat. A més a més, altres des­ti­na­ci­ons alter­na­ti­ves que havien aco­llits immi­grants de Síria o de l'Afga­nis­tan com ara Líbia ja no repre­sen­ten una alter­na­tiva segura, motiu pel qual els estats mem­bres de la Unió Euro­pea encara resul­ten més atrac­tius.

En relació amb aquesta situ­ació d'emergència, i tot i que els trac­tats inter­na­ci­o­nals subs­crits pels estats mem­bres de la Unió Euro­pea garan­tei­xen els drets dels refu­gi­ats, la res­posta dels líders polítics ha estat clara­ment insu­fi­ci­ent i con­trasta amb la soli­da­ri­tat expres­sada per bona part de la soci­e­tat euro­pea. Com s'ha pogut veure durant les últi­mes set­ma­nes, la solució pro­po­sada de fixar quo­tes per a cadas­cun dels estats mem­bres s'ha tro­bat amb mol­tes reticències i fins i tot ha estat objecte de diver­ses crítiques dels nos­tres gover­nants basant-se en els pos­si­bles impac­tes que l'arri­bada dels refu­gi­ats tin­dria sobre els nadius pel que fa a ter­mes de con­gestió dels ser­veis públics i a la pèrdua d'opor­tu­ni­tats dels nadius al mer­cat de tre­ball. Aquests argu­ments, però, no se sos­te­nen segons les recer­ques acadèmiques, que han con­si­de­rat altres situ­a­ci­ons sem­blants. Per exem­ple, l'arri­bada de milers de refu­gi­ats pro­ce­dents de dife­rents con­flic­tes bèl·lics (Bòsnia, l'Afga­nis­tan, l'Iraq) a Dina­marca entre el 1986 i el 1996 seria com­pa­ra­ble a la situ­ació actual. La política seguida pel govern danès va con­sis­tir en la dis­persió dels refu­gi­ats al llarg del ter­ri­tori sense tenir en compte ni les con­di­ci­ons econòmiques locals ni les pre­ferències dels refu­gi­ats. L'anàlisi del mer­cat de tre­ball danès, no només durant aquest període sinó durant les dècades següents, no mos­tra que hi hagués cap impacte nega­tiu sobre els tre­ba­lla­dors nadius menys qua­li­fi­cats (que són els que, en prin­cipi, s'hau­rien de veure més amenaçats per l'arri­bada d'immi­grants). Segu­ra­ment, no podem extra­po­lar de manera automàtica els resul­tats d'aquesta experiència a qual­se­vol con­text, però sí que ens hau­rien d'aju­dar a refle­xi­o­nar sobre les pos­si­bi­li­tats reals de dis­se­nyar polítiques ade­qua­des que per­me­tin, en pri­mer lloc, que els refu­gi­ats asso­lei­xin les expec­ta­ti­ves que els por­ten a venir a la Unió Euro­pea i, en segon lloc, acon­se­guir que els ciu­ta­dans euro­peus dis­po­sin d'infor­mació ade­quada sobre quins són els cos­tos reals d'aco­llir als refu­gi­ats sense obli­dar, però, que el prin­ci­pal cost és el que han de viure les per­so­nes que han d'aban­do­nar el seu país.

Refugiats i terrorisme

Un dels riscos que amb relació a l'entrada de refugiats a la Unió Europea és el possible augment d'actes terroristes. Entre el 2001 i el 2014 els Estats Units han acollit gairebé 800.000 refugiats. Només 3 d'aquests refugiats han estat arrestats pel fet d'estar implicats amb activitats relacionades amb el terrorisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.