Per mi aquest és el tema clau. S'ha desen­vo­lu­pat una eco­no­mia que no és humana, que està ani­ma­lit­zada en el sen­tit que els ani­mals tenen una consciència gru­pal. La nova eco­no­mia s'ha de cen­trar en l'ésser humà i en la consciència indi­vi­dual que ens fa lliu­res de pren­dre deci­si­ons. Però en comp­tes de reac­ci­o­nar ens resig­nem pen­sant que tot està deci­dit i que els mer­cats fun­ci­o­nen així. No és veri­tat! Les coses es poden can­viar si ens com­por­tem com indi­vi­dus lliu­res.

L'edu­cació no va enca­mi­nada a desen­vo­lu­par aques­tes capa­ci­tats huma­nes, sinó a fer-nos cada cop més gru­pals. M'enervo quan sento l'informe Pisa que diu que Espa­nya va mala­ment en matemàtiques. La gent que ha ensor­rat aquest país en la misèria amb casos de cor­rupció i mal­ver­sació estava pre­pa­radíssima en matemàtiques i en eco­no­mia. Espa­nya va mala­ment en ètica i valors.

Exacte, per mi par­lar d'eco­no­mia és par­lar de filo­so­fia i del sen­tit de la vida. Donen pre­mis Nobel d'eco­no­mia a per­so­nes que saben molt de teo­ria però no de resol­dre els pro­ble­mes del món.

Per mi sí. I no ja de joves sinó de la dels més petits. Una edu­cació amb un altre tipus de valors, ense­nyant a impli­car-se en la vida. En canvi, el que veig és que hi ha una presa per acce­le­rar l'intel·lec­tual dels infants pen­sant que així seran més com­pe­ti­tius.

El prin­cipi bàsic de l'eco­no­mia és que ens neces­si­tem els uns als altres; per tant, què hi pot haver millor que el suport i l'ajuda mútua en comp­tes de la com­petència? El món ha can­viat però con­ti­nuem ense­nyant eco­no­mia igual que en l'època de la revo­lució indus­trial. I ara a més hem dei­xat l'edu­cació finan­cera a les esco­les en mans dels ban­quers tra­di­ci­o­nals; és una bar­ba­ri­tat! Si avui el món està mala­ment, i hem de ficar a la presó polítics, empre­sa­ris i ban­ca­ris cor­rup­tes ens hem de pre­gun­tar com els vam edu­car perquè siguin així.

Les noves tec­no­lo­gies no són el pro­blema sinó que el progrés tec­nològic va a una gran velo­ci­tat i el desen­vo­lu­pa­ment de la consciència no va al mateix ritme. La con­seqüència és que la tec­no­lo­gia ens ani­ma­litza. Per tant, com més tec­no­lo­gia més huma­ni­tats, que és el que ens fa lliu­res.

Per mi és molt impor­tant. En aquest moment al pla­neta sobren diners que no saben on anar i es creen pro­duc­tes espe­cu­la­tius. Dar­rere de la gran majo­ria de diners que cir­cu­len no hi ha eco­no­mia real. És un càncer. I men­tres­tant les empre­ses tan­quen per falta de finançament. No tenim cul­tura de la donació i és el que can­vi­a­ria el món en qua­tre dies.