Dades, dades, però per a què?

B ig data, smart data, l'era de la revolució de les dades... Se'n parla molt. Diuen que avui les dades ens envolten, que en som generadors. Però, per a què serveixen? Qui n'ha de treure profit?

Totes les empreses poden beneficiar-se de les dades de les quals disposen, fent-ne un bon ús. Això és legítim. I ho han de fer pel bé dels seus clients i de l'economia, sempre que respectin els límits de la privacitat.

I la societat, en general, i l'administració pública, en particular, com les poden utilitzar? Des de l'Idescat defensem amb rotunditat que les administracions han de mobilitzar les dades que tenen disponibles. Amb quin objectiu? Millorar la planificació, l'avaluació i l'execució de les polítiques públiques i l'impuls del desenvolupament econòmic i social, generar coneixement a partir de la conjugació de múltiples dades (sociodemogràfiques, mediambientals, econòmiques, entre d'altres).

Per això, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Estadística, l'Idescat, juntament amb dotze dels millors centres de recerca del país, hem publicat el Manifest de les dades. Un document que vol ser una crida per a l'ús de les dades i en promou la correcta utilització.

Després de la revolució industrial i la informàtica, avui és l'era de la revolució de les dades i aquestes seran, sens dubte, la font de riquesa del segle XXI, com ho va ser el petroli al segle XX o el vapor al segle XIX.

El Manifest parteix de la idea que la utilització de les dades pot ajudar a impulsar el creixement econòmic i social d'un país. Per exemple, com podem saber si les polítiques d'educació i ocupació funcionen? Podem detectar o pal·liar els efectes de l'atur en la salut de les persones? Les dades per estudiar totes aquestes polítiques existeixen i estan en mans de les administracions.

Els països més avançats del nostre entorn, com la Gran Bretanya, Alemanya o els països nòrdics, tenen molt clar que per millorar la societat, per saber quines mesures i accions públiques són útils, cal mobilitzar les dades disponibles i fer-ne un ús intel·ligent.

En molts casos, les nostres administracions ja utilitzen les seves dades per planificar i executar les polítiques públiques. També és cert que difonen molta informació. Però no és suficient. En el Manifest demanem anar una mica més enllà: fer possible que les dades de diferents organismes, de períodes de temps llargs, puguin arribar a mans dels d'investigadors, assegurant que se'n fa un ús adequat. Garantir la utilització correcta de les dades vol dir disposar d'un projecte de recerca de qualitat, amb un equip investigador i un centre de prestigi, que treballi i vetlli per un control correcte i efectiu de la privacitat. És a dir, que tant des del punt de vista legal com ètic, cap informació individual sigui revelada.

Disposar de dades obertes en format electrònic, de qualitat i vinculables entre si, es converteix en un actiu molt valuós per a les administracions a l'hora de planificar i avaluar les polítiques públiques. Un actiu que, si es potencia a través de dades obertes, es pot convertir en un bé molt preuat també per a la recerca, sempre que es respecti la confidencialitat i la privacitat de les persones i les empreses que les faciliten i les generen.