Com ja he expli­cat altres vega­des, dibui­xar ens fa por. En gene­ral, fer ser­vir mètodes gràfics ens fa com nosa i ho evi­tem. Per ani­mar una reunió o fer una pre­sen­tació sovint ens con­for­mem amb una pro­jecció amb alguna imatge treta d'inter­net.

Per sort, hi ha gent que ha tro­bat solu­ci­ons per tal que el procés de pen­sar en equip de manera gràfica sigui molt més fàcil. Conei­xeu el Manual Thinking (MT)? És un sis­tema interes­sant ideat per Luki Huber que ens per­met tre­ba­llar al vol­tant d'un mapa i anar-hi afe­gint idees en funció de la nos­tra cre­a­ti­vi­tat indi­vi­dual i gru­pal. Luki Huber i el seu col·lega Ger­rit Jan Veld­man expli­quen molt bé les dife­rents pos­si­bi­li­tats del seu mètode al lli­bre que tro­ba­reu refe­ren­ciat al peu. Cal tenir en compte que tota la cre­a­ti­vi­tat d'El Bulli està resu­mida i estruc­tu­rada amb el mètode MT, per exem­ple. Empre­ses com GB Foods o Lékué també fan ser­vir sovint aquesta meto­do­lo­gia en les seves reu­ni­ons de desen­vo­lu­pa­ment de nous pro­duc­tes, etc. A Eada la fem ser­vir molt, i agrada també molt als nos­tres par­ti­ci­pants. Dar­re­ra­ment hem pogut tre­ba­llar així amb empre­ses com la Nis­san, Almi­rall, BASF, el Depar­ta­ment de Salut i la Dipu­tació de Bar­ce­lona...

La base de tre­ball del MT són els mapes, uns papers força grans que es des­ple­guen damunt d'una taula o que es pen­gen a la paret. El paper és sati­nat, la qual cosa per­met que hi puguem engan­xar els dife­rents adhe­sius que com­po­nen el mètode (sis colors: blanc, negre, groc, ver­mell, verd i blau i també diver­ses for­mes). Els mapes, un cop fets, es poden tor­nar a ple­gar i arxi­var. O, si ho pre­fe­rim, els podem foto­gra­fiar i guar­dar-los digi­tal­ment.

L'estruc­tura del mapa és quasi sem­pre irra­di­ant. Par­teix d'un con­cepte que es vol ana­lit­zar o desen­vo­lu­par (per exem­ple, un ras­pall de dents) que se situa al cen­tre. A par­tir d'aquí, els par­ti­ci­pants en la reunió o en la sessió cre­a­tiva van omplint els adhe­sius amb les seves idees o pro­pos­tes (una o dos parau­les en l'adhe­siu com a màxim!) i van com­ple­tant l'esquema o mapa men­tal. Els adhe­sius són movi­bles i això va molt bé perquè els podem can­viar de lloc o eli­mi­nar. Va molt bé dibui­xar les bran­ques con­nec­to­res amb reto­la­dor per tal d'anar esta­blint vin­cles entre les dife­rents idees i bas­tir una pro­posta estruc­tu­rada, més enllà d'un sim­ple núvol incon­nex de con­cep­tes.

I fun­ci­ona d'allò més bé! A la gent els encan­ten les for­mes, els colors, les pos­si­bi­li­tats que tot ple­gat dóna. El MT es pot com­bi­nar a la per­fecció amb qual­se­vol tècnica cre­a­tiva: els sis bar­rets per pen­sar, el brainw­ri­ting, l'Scam­per, la gale­ria de famo­sos... El resul­tat acos­tuma a ser bas­tant espec­ta­cu­lar, tant dels de l'òptica estètica com la dels resul­tats cre­a­tius.

La recerca científica ens con­firma que el nos­tre cer­vell pensa millor en xarxa que no de manera lineal. Per tant, més que fer llis­tats d'idees és impor­tant orde­nar-les al vol­tant d'un cen­tre. Fent-ho així també faci­li­tem les con­ne­xi­ons remo­tes entre con­cep­tes apa­rent­ment des­con­nec­tats. L'ús de colors també afa­vo­reix la ima­gi­nació. I el tre­ball actiu en equip sem­pre és més esti­mu­lant que no la feina indi­vi­dual... Si apre­nem a escol­tar el que diuen els altres també apren­drem a hibri­dar idees i a crear siner­gies. Us hi ani­meu?