Les empreses pesquen en un oceà de dades

Hotusa, un dels prin­ci­pals grups hote­lers del país, ja incor­pora matemàtics a la plan­ti­lla per apro­fi­tar tot el poten­cial de les dades que genera i trans­for­mar-lo en conei­xe­ment. “La meva obsessió és ser efi­ci­ent apli­cant un mètode científic basat en dades”, expli­cava fa unes set­ma­nes el pre­si­dent d'Hotusa, Aman­cio López, en una xer­rada amb empre­sa­ris orga­nit­zada per PwC.

El turisme ha estat un dels sec­tors que pri­mer, i més inten­sa­ment, s'han adap­tat a l'ano­me­nada “revo­lució digi­tal”, que té una deri­vada impor­tant en la cap­tació i apro­fi­ta­ment de les dades, la saba del nou règim mun­dial. Aquesta trans­for­mació suposa un dels rep­tes més trans­cen­dents que tenen plan­te­ja­des les empre­ses de tots els sec­tors en aquests moments, fins al punt que l'ano­me­nat big data o dades mas­si­ves s'està con­ver­tint en un veri­ta­ble focus de pre­o­cu­pació per a molts direc­tius. Calen nous per­fils pro­fes­si­o­nals –com passa amb els matemàtics que ana­lit­zen dades per Hotusa–, noves habi­li­tats direc­ti­ves i, també, noves infra­es­truc­tu­res, pro­to­cols i res­pon­sa­bi­li­tats, perquè les dades són un mate­rial sen­si­ble. Però les opor­tu­ni­tats com­pe­ti­ti­ves s'ho valen i, en tot cas, no fer-ho es paga car.

NetApp, un dels prin­ci­pals fabri­cants mun­di­als de sis­te­mes per emma­gat­ze­mar, moure i pro­te­gir les dades és tes­ti­moni de pri­mera mà d'aquesta neces­si­tat crei­xent de les com­pa­nyies. A Cata­lu­nya cada dia tenen més cli­ents, des de pimes fins a grans enti­tats finan­ce­res que poden arri­bar a moure fins 50 petaby­tes (un bilió de bytes, una bar­ba­ri­tat!). “La neces­si­tat de les empre­ses de guar­dar i ana­lit­zar dades és crei­xent, es cal­cula que cap al 2020 el volum total s'haurà mul­ti­pli­cat per cin­quanta”, explica Edu­ard Biosca, direc­tor comer­cial de NetApp per al mer­cat MSB a Espa­nya. Aquesta com­pa­nyia és la res­pon­sa­ble de l'emma­gat­ze­matge i gestió de les dades de l'acce­le­ra­dor de partícules de la Orga­nit­zació Euro­pea per a la Recerca Nuclear (CERN), que dis­posa de 150 mili­ons de sen­sors que gene­ren dades a raó de diver­sos petaby­tes per segon, que després s'encar­re­guen d'ana­lit­zar inves­ti­ga­dors de tot el món.

Sense ser el CERN, les empre­ses, les ins­ti­tu­ci­ons i els indi­vi­dus ens hem con­ver­tit, en certa manera, en acce­le­ra­dors d'infor­mació, una infor­mació que revela mol­tes coses de nosal­tres matei­xos. Ho fem quan uti­lit­zem la tar­geta de crèdit, quan ens des­car­re­guem i fem ser­vir una apli­cació per al mòbil, quan escri­vim un comen­tari en el mur de la nos­tra xarxa social, quan fem una transacció de comerç electrònic o quan por­tem un dis­po­si­tiu que mesura el nos­tre pols men­tre fem esport. I això no ha fet més que començar.

Com a indi­vi­dus, comen­cem a ser cons­ci­ents del ras­tre digi­tal que dei­xem cada dia, ja que segons aquest tenim experiències per­so­na­lit­za­des quan nave­guem per inter­net, i del valor i dels interes­sos que hi ha en joc.

Les dades són el petroli del segle XXI, aquesta és una de les màximes més repe­ti­des però que, no per això, no deixa de ser veri­tat. Des d'instàncies econòmiques és veuen com un motor de crei­xe­ment i de noves opor­tu­ni­tats de negoci; des d'instàncies no econòmiques, com a eina de trans­parència, en la mesura que ajuda a ava­luar les actu­a­ci­ons polítiques i dis­se­nyar les noves polítiques.

Albert Solana, espe­ci­a­lista en tec­no­lo­gia en Roca­Sal­va­te­lla, es resis­teix a par­lar d'un abans i un després de les dades mas­si­ves i pre­fe­reix refe­rir-s'hi en ter­mes de con­tinuïtat: “Ja fa temps que les dades interes­sen el món econòmic, la diferència és que tots nosal­tres por­tem a sobre un telèfon intel·ligent que és com el nou DNI i que genera gran quan­ti­tat de dades a temps real, un tipus d'infor­mació que fins ara les empre­ses no tenien.” El mòbil ens acom­pa­nya i les com­pa­nyies espa­vi­la­des poden saber no ja si estem con­su­mint el seu pro­ducte sinó en quin moment del dia i en quin lloc ho fem (gràcies a la geo­re­fe­ren­ci­ació). I segons això, ori­en­tar l'estratègia de comu­ni­cació o comer­cial, per exem­ple. És per això que alguns experts es refe­rei­xen a les dades mas­si­ves com un feno­men “dis­rup­tiu”.

Tot i que l'expressió big data posa l'accent en la dimensió, en rea­li­tat la carac­terística més impor­tant és el valor d'aquest doll de dades si se sap què fer-ne. “La dada en si no és res, l'impor­tant és la pre­gunta que li fas”, asse­gura Diego Duc­how­ney, res­pon­sa­ble de dades mas­si­ves de Schibs­ted Spain, firma pro­pietària dels por­tals Info­jobs, Segun­da­mano i Foto­casa, entre d'altres, i un dels grans grups mun­di­als en línia. Duc­how­ney es refe­reix a la trans­cendència que, en un con­text de gene­ració inten­siva de dades, té on es posa el focus: “Si no fas la pre­gunta ade­quada de res no ser­veix tenir un mar d'infor­mació, perquè aca­ba­ran pro­por­ci­o­nant una visió defor­mada de la rea­li­tat; és clau saber què neces­si­tes”.

Duc­how­ney és un veterà en això de for­mu­lar pre­gun­tes: “Vaig començar a tre­ba­llar fent enques­tes i uti­lit­zant tar­ge­tes per­fo­ra­des, ales­ho­res el càlcul estadístic era més anònim i més gene­ra­lit­zat.” El con­text ha can­viat radi­cal­ment. Schibs­ted acu­mula infor­mació molt valu­osa sobre “inten­ci­ons” de milers i milers de per­so­nes en moments impor­tants de la seva vida: quan busca feina o habi­tatge, quan vol com­prar-se un cotxe o ven­dre algun objecte que no uti­litza. “L'anàlisi de les dades per­met per­so­na­lit­zar i con­tex­tu­a­lit­zar la con­versa amb l'usu­ari, i ajus­tar el ser­vei de manera que afi­nem el tret al màxim”, afirma.

Duc­how­ney ja no tre­ba­lla amb mos­tres, té tot l'uni­vers: “Abans vivia amb un error mos­tral del +- 5%, ara és del 0%.” Moure una tal quan­ti­tat de dades té avan­tatge, però també incon­ve­ni­ents: “Cada pre­gunta que faig a les dades repre­senta molts diners d'inversió”, es lamenta. En aquest sen­tit, les pimes ho tenen més fàcil perquè tenen menys volum de dades i, con­següent­ment, són més àgils.

Albert Solana coneix direc­ta­ment les inqui­e­tuds que genera entre les empre­ses cata­la­nes el feno­men de les dades mas­si­ves. “Ens pre­gun­ten què en poden fer?”, diu. Aquest neguit –asse­gura– és pro­por­ci­o­nal al grau de digi­ta­lit­zació asso­lit per l'empresa i al nivell de sen­si­bi­lit­zació de l'alta direcció, en canvi, no tant a la dimensió.

Igno­rar les dades mas­si­ves és una opció? L'expert de Roca­Sal­va­te­lla pensa que no: “És un risc massa alt, perquè pot venir una altra empresa amb més com­petència digi­tal, d'aquí o de qual­se­vol part del món i ata­car el teu mer­cat.”

En aquest sen­tit, és impor­tant enten­dre que el que passa no és res com­pa­rat amb el que ha de venir. Els dis­po­si­tius por­ta­bles incor­po­rats a peces de roba i com­ple­ments (wea­ra­bles), l'inter­net de les coses (que els objec­tes esti­guin con­nec­tats entre si i amb nosal­tres) i la ciu­tat intel·ligent i digi­tal aug­men­ta­ran expo­nen­ci­al­ment la gene­ració de ganes i la pos­si­bi­li­tat de trans­for­mar-les en conei­xe­ment. Amb aquest horitzó, el 20 d'octu­bre pas­sat l'Ins­ti­tut d'Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat) va pro­moure un mani­fest per cons­ci­en­ciar la soci­e­tat sobre l'opor­tu­ni­tat que s'obre: “Què podem fer, amb les dades? -es pre­gun­tava Fre­de­ric Udina, direc­tor de l'Ides­cat-; les empre­ses ho tenen clar: gua­nyar diners, nosal­tres volem que els ciu­ta­dans vegin les dades com una eina per millo­rar la soci­e­tat.” Udina està con­vençut que poden reforçar la democràcia i millo­rar les polítiques públi­ques. El poten­cial és enorme. En el mateix acte, el pre­si­dent de la Soci­e­tat Cata­lana d'Estadística, Xavier López va dir: “Quan les limi­ta­ci­ons dei­xin d'estar en l'accés a les dades els límits pas­sa­ran a la vos­tra ima­gi­nació sobre què fer-ne.”

Pen­dents d'això, men­tre els estadístics es rei­vin­di­ca­ven, en un altre punt de Bar­ce­lona es reu­nien experts en la inter­net de les coses. Rudi Broos, direc­tor d'inno­vació del Bell Labs de la com­pa­nyia de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons Alca­tel-Lucent, expli­cava l'experiència de la seva empresa: havia col·locat sen­sors a les ofi­ci­nes per ana­lit­zar a temps real el com­por­ta­ment dels tre­ba­lla­dors i arri­bar a con­clu­si­ons sobre si eren feliços. Un llum a l'entrada can­vi­ava de color segons l'estat d'ànim de la plan­ti­lla, de ver­mell a verd. “Vam acon­se­guir que la feli­ci­tat de l'empresa fos un ele­ment de pre­o­cu­pació per tot­hom”, va dir.

Lògica­ment, la cap­tació i anàlisi de les dades plan­teja debats sobre la pri­va­ci­tat i ús cor­recte de la infor­mació. En una entre­vista a L'Econòmic, la direc­tora de l'Auto­ri­tat Cata­lana de Pro­tecció de les Dades, Maria Àngels Bar­barà, adver­tia de la neces­si­tat de garan­ties pel risc que el des­con­trol ens porti a una soci­e­tat més desi­gual.