En un con­text de preu del diner baix, cosa que difi­culta man­te­nir les cons­tants vitals del marge finan­cer, els bancs opten per fer créixer les comis­si­ons pels seus ser­veis i així es lleva un nou con­flicte amb l'usu­ari.

Segons Euros­tat, les des­pe­ses en ser­veis finan­cers s'han incre­men­tat al nos­tre mer­cat finan­cer del 2005 ençà un 31,23%, men­tre que a la UE la mit­jana és del 2,48%. Així doncs, 12,6 vega­des més. Una altra prova de la pressió a l'alça que sobre la comissió efec­tuen els bancs la dóna el fet que durant el pri­mer semes­tre de l'any les 10 prin­ci­pals enti­tats d'Espa­nya van ingres­sar un total de 4.633 mili­ons d'euros en comis­si­ons bancàries, amb un incre­ment del 4,6% res­pecte del mateix període de l'any ante­rior. I el pes de les comis­si­ons en el marge finan­cer, o sigui res­pecte dels ingres­sos pura­ment ban­ca­ris, ja arriba a una mit­jana del 39,29%, amb enti­tats com Kut­xa­bank o Uni­caja que arri­ben al 57,91% i 55,87%, res­pec­ti­va­ment. Pel que fa als bancs cata­lans, Cai­xa­Bank arriba al 45,24% i Saba­dell, al 34,95%. Aquí hauríem de mati­sar que aquesta major con­tri­bució també es deu a la cai­guda que ha sofert el marge d'interes­sos en els dar­rers anys.

Per a Àlex Daudén, por­ta­veu de l'asso­ci­ació de con­su­mi­dors AICEC-ADI­CAE, és clar que “estem davant una clara estratègia de cobrir la pèrdua d'ingres­sos a través de l'incre­ment de comis­si­ons.” Atri­bu­eix bona part d'aquesta alça a la regu­lació que es va pro­mul­gar sota l'admi­nis­tració Rodríguez Zapa­tero, l'EHA/2899 de 28 d'octu­bre del 2011“en què es va donar molta màniga ampla a l'hora de comu­ni­car comis­si­ons, de fet no era con­dició necessària”, tot i que l'ordre s'ano­me­nava de trans­parència i pro­tecció del cli­ent de ser­veis ban­ca­ris. Per a AICEC-ADI­CAE, és denun­ci­a­ble que es cobrin comis­si­ons per man­te­ni­ment del compte per pagar la hipo­teca, o cobrar alhora comissió d'estudi i d'ober­tura en el cas d'un préstec hipo­te­cari. Daudén també alerta sobre fons i plans de pen­si­ons: “Cal fer un càlcul acu­rat de la comissió, perquè pot­ser fan que no sigui ren­di­ble la inversió.”AICEC-ADI­CAE ara encapçala una demanda judi­cial con­tra Cai­xa­Bank perquè el banc retorni als cli­ents d'altres enti­tats finan­ce­res les comis­si­ons de 2 euros per treure diners en efec­tiu dels seus cai­xers. Con­si­dera que aquesta “doble comissió” està il·lega­lit­zada des del 4 d'octu­bre pas­sat, quan el govern esta­tal va apro­var un reial decret que ho pro­hi­beix, però asse­gura que ante­ri­or­ment també estava pro­hi­bit per la legis­lació vigent. Adi­cae cal­cula que Cai­xa­Bank hau­ria de retor­nar uns 16 mili­ons d'euros, cor­res­po­nents a uns 80 mili­ons d'ope­ra­ci­ons fetes entre març i setem­bre. Des de l'òptica del con­su­mi­dor, hom tem que tot això acabi amb la impu­tació d'aquests diners que es dei­xen de gua­nyar als matei­xos cli­ents, de forma poc clara, “cosa que seria para­do­xal ara que es demana tanta trans­parència.”

Els bancs defen­sen que els ser­veis que ofe­rei­xen s'han de pagar. Gon­zalo Gortázar, con­se­ller dele­gat de Cai­xa­Bank, con­si­dera lògic que “qui presta un ser­vei, que el paga, hi posa fun­ci­o­na­li­tats i el repara, ha de bus­car com­pen­sa­ci­ons”. En refle­xi­o­nar sobre si són necessàries noves comis­si­ons al sec­tor, observa que “cal­dria veure-ho, però si que és cert que les enti­tats amb una gran xarxa han de tro­bar la manera de remu­ne­rar els ser­veis. En el pas­sat, en un con­text de tipus d'interès alts, amb el marge finan­cer n'hi havia prou, no hi havia neces­si­tat de cobrar per ser­veis”. Sobre la polèmica dels cai­xers, posa l'exem­ple d'Ale­ma­nya, on enti­tats com Deutsche Bank o Com­merz Bank cobren a usu­a­ris d'altres enti­tats per ope­rar en els seus cai­xers comis­si­ons de 3,95 i 3,90 euros, res­pec­ti­va­ment. Gortázar con­clou, tan­ma­teix, que “cal tro­bar l'equi­li­bri entre cost i bene­fici sense recórrer a les comis­si­ons”. Al sec­tor hi ha una per­cepció gene­ral que aquest repunt de les comis­si­ons és cir­cums­tan­cial, que s'apai­va­garà tan bon punt els tipus s'apu­gin i es torni a ani­mar el negoci cre­di­tici.

La qüestió de les comis­si­ons bancàries esdevé un con­flicte seriós quan un jutge sen­ten­cia que en deter­mi­nats casos són il·legals. Les comis­si­ons sobre des­co­bert; devo­lució d'efec­tes de paper i la recla­mació de posi­ci­ons deu­to­res han estat con­si­de­ra­des il·legals pel jutge. En el pri­mer cas, com explica Montse Andrés, dele­gada a Cata­lu­nya de l'asso­ci­ació d'usu­a­ris Aus­banc, “l'enti­tat ja posa un interès de demora alt, que pot arri­bar al 29%, a la qual afe­geix una comissió del 2-5%. Això no pot ser, el cli­ent no pot ser sotmès a una doble pena­lit­zació i la comissió ha d'obeir sem­pre a un ser­vei”. En el cas de devo­lució d'efec­tes de paper “no és accep­ta­ble, i així ho veu el jutge, que el banc cobri, a més de la gestió del paga­ment, una d'impa­ga­ment, que pot pujar a un 6% de l'import nomi­nal.”

Pel que fa a posi­ci­ons deu­to­res, “quan hi ha impa­ga­ment, s'aplica de forma automàtica una comissió men­sual de 30 euros, sense que hi hagi cap mena de ser­vei, ni un buro­fax infor­ma­tiu”. Aques­tes comis­si­ons, que en el món de l'empresa poden tenir una incidència prou con­si­de­ra­ble i que han gene­rat sentències judi­ci­als favo­ra­bles del cli­ent, “sor­pre­nent­ment no fan reac­ci­o­nar el Banc d'Espa­nya, que no diu res per la pressió del lobby ban­cari”, com diu Montse Andrés, que amb tot vati­cina que “en un entorn finan­cer en què cada vegada hi ha menys ges­ti­ons físiques, mol­tes comis­si­ons per­den sen­tit i hau­ran de des­a­parèixer.” Segons alguns obser­va­dors, com Attac, dels 18.417 mili­ons d'euros d'ingres­sos que el 2013 van pro­ce­dir de les comis­si­ons, entre 6.000 i 8.000 mili­ons cor­res­po­nen a recàrrecs que no s'hau­rien d'haver fet.

Les comis­si­ons bancàries també gene­ren el seu mer­ca­deig. Estem veient aquests dies que bancs com Saba­dell, Popu­lar i San­tan­der com­pe­tei­xen amb comp­tes que tenen de reclam no només l'absència de comis­si­ons, sinó una boni­fi­cació men­sual, que puja a 9,60 euros en els dos pri­mers casos i set en el ter­cer. Com s'explica des de Banc Saba­dell, “amb l'aposta que hem fet amb el compte Expansió, queda ben clar que el que cer­quem és tro­bar cli­ents, bons cli­ent amb els quals puguem tenir una relació fructífera i fidel, més que estar pen­dents d'impo­sar comis­si­ons per aquest o aquell ser­vei”. En aquest sen­tit, es boni­fica el cli­ent “ren­di­ble”.

Una cosa sem­blant passa amb el des­co­bert, que surt més barat en unes enti­tats que en d'altres. Com asse­nyala el com­pa­ra­dor de pro­duc­tes ban­ca­ris i d'eco­no­mia de la llar http://​www.​helpmycash.​com , una com EVO Banco no cobra un preu en aquesta cate­go­ria i una altra com Self­bank, 14,90 euros, en con­trast amb enti­tats com ara San­tan­der i Open­Bank, que cobren 39 euros, dins d'una mit­jana al sec­tor de 35 euros.

El direc­tor gene­ral del com­pa­ra­dor Helpmy­cash.com, Lau­rent Amar, con­si­dera que en el sec­tor ban­cari espa­nyol “és ben cert que la banca ha tro­bat en les comis­si­ons la forma de ren­di­bi­lit­zar més els seus cli­ents. Aquí sem­bla que hi hagi més comis­si­ons que arreu.” Troba “increïble” cobrar pel man­te­ni­ment d'un compte o per la recu­pe­ració del divi­dend d'empresa. El direc­tor gene­ral del com­pa­ra­dor Helpmy­cash.com posa l'accent en les comis­si­ons de fons d'inversió, on la comissió de gestió més la comissió de dipòsit té una for­qui­lla que va del 0,3% al 2,25%. Al seu parer, “la comissió té un clar impacte en la ren­di­bi­li­tat del fons i s'ha de dir que hi ha fos­cor sobre quant pagaràs final­ment pel fons, ja que les comis­si­ons es mouen en funció dels movi­ments del fons”. Així doncs, és reco­ma­na­ble que “el con­su­mi­dor es plan­tegi si el banc li dóna real­ment un valor afe­git en la gestió del fons i, si no és així, hau­ria d'anat tot sol al mer­cat, tot adqui­rint un ETF que no li impo­sarà tanta comissió”. Insis­teix que la pro­ac­ti­vi­tat del con­su­mi­dor és clau perquè les comis­si­ons no siguin un car­regós mal­son: “Hi ha eines per com­pa­rar i enten­dre les comis­si­ons que es volen fer pagar, que el con­su­mi­dor pot esgri­mir per nego­ciar amb l'enti­tat bancària.” El cert és que l'entorn és can­vi­ant i alguns ora­cles avan­cen que al procés de con­cen­tració de la banca el suc­ceirà un procés de subs­ti­tució de la banca física per la digi­tal, en un model d'alleu­ge­ri­ment de cos­tos en què el banc ofe­reix con­di­ci­ons més avan­tat­jo­ses al cli­ent si opera en l'àmbit mul­timèdia, ja que s'aba­ra­teix la gestió bancària si s'opera per inter­net en lloc de fer llar­gues cues a la sucur­sal.