Fa ja mol­tes set­ma­nes que l'allau de refu­gi­ats i de immi­grants a les fron­te­res de la Unió Euro­pea i les esce­nes de milers de per­so­nes tran­si­tant peno­sa­ment pels camins d'Europa o ofe­gats a les plat­ges medi­terrànies es causa de com­moció i de pre­o­cu­pació política, econòmica i social als estats i de molts ciu­ta­dans euro­peus que arri­ben a veure en perill l'espe­rit de l'Acord Schen­gen i que estan cons­ta­tant l'ascens de par­tits polítics xenòfobs i naci­o­na­lis­tes que dub­ten, inclús, dels matei­xos valors humans sobre els que ha anat avançant la cons­trucció de la Unió Euro­pea fins ara. Per altra banda el que està ara suc­ceint té uns com­po­nents inèdits: la por a que es bar­re­gin ter­ro­ris­tes jiha­dis­tes entre els que dema­nen que­dar-se a Europa i la pre­o­cu­pació de com inte­grar als nou vin­guts mal­grat que només repre­sen­ten poc més de l'u per cent de la població euro­pea que els hau­ria d'aco­llir. De fet les migra­ci­ons cap als països euro­peus d'aco­llida –com Ale­ma­nya, França, Suïssa o fins i tot Espa­nya en l'etapa de la bom­bo­lla immo­biliària- ha estat molt supe­rior al que ara s'està vivint però la dis­cussió actual en el Con­sell Euro­peu és la de veure quants refu­gi­ats toca aco­llir a cada país dels 160.000 comp­ta­bi­lit­zats del milió que s'estima han arri­bat (d'un total de 100 naci­o­na­li­tats amb pre­do­mini de koso­vars i en segon lloc de siri­ans però també d'afgans, pakis­ta­ne­sos i nige­ri­ans) i –sobre tot- qui paga la des­pesa necessària per aco­llir-los i inte­grar-los fer-ho en con­di­ci­ons fa la dis­cussió difícil.

Segons l'Agen­cia de les Naci­ons Uni­des pels refu­gi­ats (ACNUR) al món hi ha uns 55 mili­ons de refu­gi­ats i de des­plaçats interns però mal­grat que el nom­bre més gran es dona en els als països veïns a les zones de con­flicte (Líban, Jordània, Tur­quia, Kenya...), el feno­men ha obert a Europa la dis­cussió sobre la neces­si­tat de nor­mes euro­pees clares més enllà del que és la molt res­tric­tiva regla­men­tació de les Naci­ons Uni­des sobre el par­ti­cu­lar, però la res­posta que estan donant els països euro­peus es tan desi­gual que els intents del Con­sell Euro­peu per avançar a una solució comuna s'han vist fins ara frus­trats: Ale­ma­nya manté una acti­tud de por­tes ober­tes pen­sant que els refu­gi­ats i migrants esti­mu­la­ran el crei­xe­ment econòmic.

El angle­sos recor­den que ja són prous els ghet­tos d'estran­gers poc inte­grats que estan supor­tant, els fran­ce­sos veuen que d'obrir més la ma el Front Naci­o­nal de Le Pen gua­nya vots, el Par­tit Popu­lar danès esta en con­tra de les admis­si­ons a l'igual que els Demòcra­tes de Suècia o del par­tit de la lli­ber­tat d'Holanda. A Àustria es posen bar­re­res tècni­ques per impe­dir el flux pro­vi­nent d'Eslovènia mal­grat que els dos països for­men part de Schen­gen i l'Hon­gria d'Orban esta edi­fi­cant un mur de con­tenció sem­blant al que Espa­nya va posar a Ceuta i Meli­lla. A Polònia el par­tit Llei i Justícia de Jeros­law Kac­zinsky -que va gua­nyar les recents elec­ci­ons- s'ha mos­trat sem­pre com ultra naci­o­na­lista i extre­ma­da­ment opo­sat a l'ober­tura de fron­te­res.