“No tinc cap dubte que Volkswagen superarà els problemes.” La frase d'ànim és del vicepresident de la patronal espanyola de fabricants (Anfac), Mario Armero, durant una conversa amb periodistes en la 30a edició del fòrum d'Automoció organitzat aquests dies per l'Iese en col·laboració amb KPMG. Ara bé, la pregunta del milió a hores d'ara és a quin preu?

VW no només assumeix la gestió d'una crisi monumental provocada pel frau en els seus motors dièsel respecte a les emissions d'òxids de nitrogen, sinó que ara reconeix que una auditoria interna ha posat de manifest noves pràctiques il·legals, aquest cop respecte de les emissions de CO2, les que estan vinculades al pla d'ajudes a la compra de vehicles, el pla Pive. L'abast d'aquest nou frau encara s'està calculant, però podria afectar uns 50.000 vehicles venuts al conjunt de l'Estat. I si el Ministeri d'Indústria que dirigeix José Manuel Soria és coherent amb la seva primera amenaça, aquest cop sí podria reclamar les ajudes. Calculin, 50.000 per 1.000 euros per vehicle. I anem sumant.

Volkswagen és el culpable i la primera víctima en aquesta crisi. Això és evident i és normal que sigui així. Ara bé, la llista de víctimes col·laterals promet ser extensa al sector. Una de les conseqüències més immediates ha estat l'anunci per part de Seat, filial del grup VW, de la necessitat de retallar costos en 200 milions d'euros en els propers dos anys per tal de garantir les inversions anunciades a Martorell (3.300 milions) i el manteniment dels llocs de treball. D'on sortiran aquests ajustaments? Els primers a deixar clar que no pensen pagar els plats trencats són els treballadors. En aquest mateix marc de l'Iese el president del comitè d'empresa de Seat, Matías Carnero, deixava clar: “Els treballadors no podem pagar una situació que han provocat quatre directius corruptes”, i en aquest sentit avançava que el nou conveni que s'està negociant “ha de ser el de la recuperació”, i això vol dir increments salarials i més beneficis socials. Si Seat denega això basant-se en la crisi del dieselgate, Carnero avisa: “Ens quedarem amb el conveni actual, que té fins a tres anys d'ultraactivitat.”

Menys optimista, o més realista, es mostrava el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez. El responsable del sindicat alertava de la dificultat de fer previsions: “El que estem fent és treballar per mantenir les produccions i els llocs de treball, i la viabilitat i el futur de Seat, i avui ens hem de quedar aquí.”

De la mateixa manera que els treballadors, la indústria de components va agafant posicions. El president de la patronal espanyola del sector i president de la catalana Ficosa, Josep Maria Pujol, explicava als periodistes durant la trobada de l'Iese que de moment no han notat cap efecte però que tampoc el toleraran. “Els marges són tan ajustats que és impossible, els regalaria la companyia.” La pressió de les marques sobre els fabricants de components ha estat una constant en les tensions més o menys continuades entre les dues potes del sector de l'automòbil. El gran temor entre la indústria auxiliar és que la crisi de Volkswagen reobri la caixa dels trons.

Uns altres que no sempre han tingut una relació fàcil amb els fabricants són els concessionaris. El sector de la distribució s'ha deixat la veu denunciant que les pressions de les marques han contribuït a generar –amb ajuda de la crisi i una caiguda del mercat del 65%- la baixa rendibilitat del sector, que ha estat en números vermells molt de temps i que tancarà enguany en l'1%.

El president de la patronal espanyola de concessionaris i president de la xarxa de concessionaris Seat, Jaume Roura, es mostra encara prudent. “En aquest moment, per la informació que ens arriba, no estem notant un efecte directe sobre les vendes.” Això sí, Roura admet que predir el que passarà en els propers mesos “és molt complicat” perquè “no deixa de ser una incomoditat per la magnitud del cas. Però esperem que precisament per això es prenguin les decisions necessàries, també des de l'Estat, per tal que s'acabi com més aviat millor aquest malson”.

Un malson que podria acabar per menjar-se els plans d'ajuda a la compra, que ha estat, sens dubte, la clau de la recuperació del sector. Les vendes fa 26 mesos consecutius que van a l'alça i la previsió és superar el milió de matriculacions enguany. I tot i que des d'Anfac es confia que la crisi de VW no matarà el Pive, tothom té clar que arriben eleccions i que ara, més que mai, la renovació pot quedar a l'aire.