Tot i que va reservar el missatge a la part final d'un discurs que es va allargar durant una hora i dos quarts, el president en funcions va ser rotund a l'hora de demanar a la CUP que faciliti l'acord per a la seva investidura i la formació d'un nou govern que apliqui les mesures necessàries “per iniciar el procés que ens ha de portar a l'estat català”. A l'esquerra alternativa, que dissabte mateix va reiterar la seva disposició a tancar un acord, sempre que ell no continuï com a president, li va recordar que “sense investidura no hi ha govern definitiu i, consegüentment, el procés queda encallat, almenys durant un temps”. Artur Mas va insistir en la transcendència del moment històric –com Jordi Pujol en tantes ocasions, s'hi va referir com a “cruïlla”– que “assenyalarà el rumb per a molts anys i per a moltes generacions” i va instar les forces independentistes a estar a l'altura. “No errem en la tria del camí; fallaríem a molts dels que ens han precedit, però sobretot decebríem molts dels que ens han de succeir”, va afegir, abans de subratllar, de nou amb referència a la CUP, que per afrontar el repte que planteja la independència “no hi sobra ningú”. L'aspirant va tancar el seu discurs amb un altre proverbi d'arrel marinera: “No pots dirigir el vent, però sí les veles del teu vaixell”, va emfasitzar, i va recordar: “Només depèn de nosaltres que aquesta setmana s'orientin bé les veles per aprofitar el vent que el 27 de setembre passat el nostre país va oferir als seus navegants.”

Visiblement en forma, el president en funcions no va desaprofitar la seva intervenció per carregar amb duresa contra les últimes iniciatives del govern de Mariano Rajoy, al qual va acusar de “vorejar el ridícul” havent exclòs els representants de Catalunya de la ronda de converses que ha mantingut sobre el procés amb diferents líders polítics en el que ha estat, juntament amb les querelles pel 9-N, “l'última expressió de la prepotència, la miopia política i l'orgull imperial ferit d'un Estat que ni escolta, ni parla ni negocia allò que no li agrada”. Mas, que va arribar a afirmar que l'executiu de Madrid té “tics i reflexos predemocràtics”, fins i tot va aprofitar un fragment de la seva intervenció per dirigir-se en castellà a “moltes altres persones i pobles d'Espanya”: “Qui accepta i vol viure en un estat que persegueix criminalment aquells que promouen les urnes per conèixer l'opinió de la gent?”, els va preguntar.

Els successius intents que diverses generacions de polítics catalans han fet per trobar l'encaix de Catalunya a l'Estat també van ser objecte de comentari per part del president en funcions, que va atribuir als successius governs de Madrid la responsabilitat de “ser on som ara”. Després de fer un repàs històric pràcticament exhaustiu a les temptatives fetes durant l'últim segle –des de les Bases de Manresa fins a l'Estatut del 2006–, Mas va posar de manifest les dificultats perquè a Catalunya se li reconeguin, “ja no qüestions relacionades amb la defensa, la moneda i els tractats internacionals”, sinó qüestions com “la llengua, el dèficit fiscal crònic i el sistema educatiu”. “Després de tants anys d'intents, on som?”, es va preguntar. “L'Estat no vol comprendre, vol destruir; se sent atacat, quan s'hauria de sentir qüestionat pel resultat del 27 de setembre, quan dos milions de catalans li van dir que així ni poden ni volen seguir”, es va respondre.

Artur Mas va dedicar diverses parts del seu discurs a defensar la magnitud de la victòria assolida per les dues candidatures netament independentistes que van concórrer a les eleccions del 27-S. “Ja ningú pot atribuir-se majories silencioses”, va assegurar l'aspirant, abans de criticar l'actitud de l'unionisme, encapçalat pel govern de Mariano Rajoy, que al seu parer “continua negant la realitat del que succeeix a Catalunya i tractant d'impedir per tots els mitjans l'expressió democràtica d'un poble”. Pel que fa a això, va afirmar que la resolució aprovada ahir, i l'actuació que se'n derivi per part del futur govern de la Generalitat “són conseqüència lògica del mandat democràtic expressat a les urnes” i va assenyalar que els que se sorprenen del contingut del document pactat entre Junts pel Sí i la CUP “possiblement no han llegit bé el resultat de les passades eleccions”.

El candidat a la presidència va fer molt poques referències als aspectes més polèmics de la seva gestió en els últims anys, però sí que va parlar de les retallades, que va atribuir a l'“obligada i imposada austeritat”. “Amb un nou estat, no haurien estat necessàries”, va afirmar, mirant el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. En qualsevol cas, Mas defensar un programa de govern extens i marcat per l'increment de polítiques decididament d'esquerres en pràcticament tots els àmbits de gestió. Entre d'altres, va defensar la reforma de la renda mínima d'inserció cap a una renda garantida de ciutadania, la protecció del dret a l'habitatge i la millora de la cobertura sanitària amb especial èmfasi en la gent gran. També el reforç d'un sistema educatiu del qual va subratllar les millores introduïdes en els darrers anys, i diverses mesures destinades a millorar l'atenció als immigrats i, fins i tot, als refugiats.