Els economistes catalans estem de dol aquestes dies per la mort del professor Joaquim Muns, mestre de moltes generacions i exemple d'humanitat i professionalitat per a tots nosaltres. Per a aquells que havíem passat per la Facultat d'Economia de la UB, la càtedra d'OEI del Muns representava una finestra al món i un pou de coneixement sobre l'economia internacional. Mai no podrem agrair prou la inspiració que ens aportaren aquelles parets i aquells papers que ens encaminaren cap al món. El professor Muns fou director del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional (FMI), institucions en les quals deixà una empremta de rigor i honestedat, molt diferent de les dels darrers directors, entre ells un altre espanyol avui imputat. En el camp econòmic, el professor sempre havia defensat una visió liberal però impregnada de sensibilitat social. L'escola del Muns era més propera al keynesianisme que als Chicago Boys que han fet fortuna a les organitzacions econòmiques internacionals en les darreres dècades.

Els valors del professor contrasten amb la realitat actual del nostre país, on segueixen regnant la corrupció i la improvisació, mentre avancen les visions més intervencionistes de l'economia. El Parlament català, entregat a l'efectisme i el tacticisme, mostra avui una majoria de partits polítics que centren el seu discurs en “l'estat”, més que en els mercats, els empresaris o els individus en general.

Les forces “unionistes” defensen els privilegis d'un estat central ubicat a Madrid que afavoreix determinats grups i sectors. En canvi, les forces “sobiranistes” anhelen la construcció d'un altre estat, que segurament haurà de conviure amb el primer. Finalment, els grups “d'esquerra” volen potenciar els poders de l'estat, sense concretar quin de tots dos, per tal de promoure la redistribució de rendes. Sembla sorprenent que tothom coincideixi en el desig de “fer més estat”. La darrera crisi ha posat en relleu les imperfeccions de la regulació i que cal fer millors polítiques, però la corrupció arreu ens ha demostrat com de perillós és atorgar més poder i recursos a un estat, on al final manen persones. Més estat no solucionarà els problemes socials ni nacionals de Catalunya, sinó tenir millors polítics i més llibertats.