Molta gent ignora que, quan el cèlebre físic Albert Einstein va morir, uns científics (sense permís familiar) li van extreure el cervell amb la finalitat d'investigar-lo profusament.

La hipòtesi era que si Einstein era un científic excepcional potser això es manifestaria visiblement a través d'alguns canvis significatius en la seva morfologia cerebral. Se suposava que tindria, per exemple, més desenvolupades les àrees corticals relacionades amb les habilitats logicomatemàtiques. La sorpresa dels científics va ser que els únics canvis visibles van correspondre a les àrees d'associació, aquelles que permeten fer connexions remotes entre conceptes distants (dinosaure i all, per exemple), visualitzar i imaginar. En comparació amb un cervell control, el del cèlebre físic mostrava un augment significatiu de la dimensió de les esmentades zones.

Conclusió: Einstein va ser un gran científic no tant per la seva capacitat logicomatemàtica (que també) sinó per la seva enorme habilitat a imaginar (“la imaginació és més important que el coneixement”, va dir) i trobar relacions inusitades entre idees o conceptes científics aparentment inconnexos. De fet, Einstein va ser un geni perquè podia passar amb facilitat d'un estat cerebral deliberat (seqüencial, lògic i ordenat) a un altre d'espontani (intuïtiu, analògic, disruptiu). La clau de l'eficàcia creativa rau en aquesta habilitat dual.

La meva col·lega de la Universitat de Harvard Shelley Carson, efectivament, defineix la creativitat com “l'habilitat per combinar bits d'informació de maneres noves i originals”. Per tant, si volem ser creatius hem d'aprendre (o reaprendre) a combinar, mesclar i hibridar elements (música, idees lògiques, paraules, moviments del cos, etc.) d'una manera diferent a l'habitual.

Però combinar, hibridar i mesclar vol dir arriscar-se, provar i equivocar-se. I això ja no acostuma a ser tan ben vist en el si de la nostra cultura. Ningú no vol cometre errors a les empreses, tothom vol tenir idees brillants a la primera i triomfar. Alguna cosa falla, doncs.

Com ja he dit altres vegades, les empreses haurien de tenir espais per experimentar i prototipar noves propostes. Llocs tipus taller, amb materials, aparells de prototipatge, vídeos, dibuixos… Sense això l'empresa es limita a un espai burocràtic i avorrit on sempre es fan, més o menys, les mateixes coses. Si volem progressar hem de ser més atrevits, traspassar els límits aparents de les coses i anar més enllà. Cal que els integrants d'una empresa, a més de fer el que fan cada dia, tinguin espais per a la imaginació radical, l'assaig i l'experimentació. Per tant, espais (reals o virtuals) perquè puguin formular bones preguntes-hipòtesis i eines per refutar-les o confirmar-les. No tot està al cap dels caps. Tots tenim molt talent i cal que el fem servir de manera continuada. Sense això les empreses acabaran fracassant. Com diu el meu amic Josep Lagares de Metalquimia, “disrupt or you will be disrupted”.

Per cert, com segurament ja sabreu, Einstein era un desastre en matemàtiques quan estudiava. Però, sabeu per què? Doncs perquè no li agradaven els professors que tenia i no se sentia motivat pel tema. Quants fracassos escolars es deuen a les deficiències del nostre sistema educatiu? Em temo que molts.