Capital de risc amb visió d'emprenedor
Fundadors de projectes d'èxit que van començar invertint en solitari s'estan llançant a crear vehicles d'inversió per arribar a més projectes i a rondes més elevades.
L'ecosistema emprenedor de Barcelona es fa gran. Fa uns anys els avui considerats emprenedors d'èxit llançaven al mercat els seus primers projectes. Es deien, per exemple, LetsBonus, Atrápalo, Inspirit, o grup ItNet. Les coses els van anar bé i, en comptes de buscar-se una retirada daurada o invertir en el totxo quan el totxo encara era atractiu, aquells emprenedors pioners van fer una cosa que als Estats Units era molt habitual però que aquí encara s'estilava poc. Van reinvertir els guanys a llançar altres projectes, ja fos en primera persona o a través d'incubadores i acceleradores.
Aquells mateixos emprenedors van fer també el salt a fer d'inversors en noves start-up. Primer, a títol individual, com a business angels, però a poc a poc van anar buscant socis, i en els darrers temps han fet un pas més i molts d'ells han impulsat vehicles d'inversió amb més capacitat inversora i han posat un peu en el capital de risc.
És el cas, per exemple, de Marek Fodor. L'any 2000 aquest eslovac establert a Barcelona va formar part de l'equip impulsor d'Atrápalo i des d'aleshores ha participat en altres projectes com a emprenedor i com a inversor. Un dels darrers i el que el té més ocupat en el dia a dia és la plataforma d'intercanvi de divises Kantox, on va entrar com a inversor i d'on és el president. Fodor és també un dels vuit socis que hi ha al darrere de Toubkal, un fons creat el 2014 amb un capital de mig milió d'euros provinent dels mentors de l'acceleradora Seedrocket, especialitzada en el sector tecnològic.
Arribar més lluny.
La idea és donar forma al nou fons en els propers mesos amb l'objectiu de coinvertir en operacions on entri Toubkal, cosa que aportarà a aquests tercers un cert aval “perquè la rendibilitat de Seedrocket en els seus set anys d'activitat està més que demostrada”, diu Fodor, i molts dels que ara han mostrat interès per afegir-se al fons “són gent que havien fet alguna inversió a títol individual i que no els va sortir bé i ara volen tornar-hi a entrar però amb menys risc”. Hi ajuda també que les rendibilitats d'altres inversions com la borsa no són tan atractives. També està tancant la recerca de socis el fundador del grup ItNet, Carlos Blanco. L'emprenedor fa temps que actua com a business angel i junt amb altres socis -entre ells Xavier Verdaguer (Imagine) o Miguel Vicente (LetsBonus i Wallapop)- va impulsar el 2013 l'acceleradora Conector, centrada en start-up de base tecnològica. Blanco, a més, acaba de tancar la venda d'Akamon, una de les firmes impulsades des del grup ItNet, al grup canadenc Imperus per prop de 24 milions de dòlars. L'operació, explica l'emprenedor, no ha estat exempta de complicacions perquè Imperus va fer l'oferta de compra sense disposar del capital, “va ser com una gerra d'aigua freda, però finalment tot ha acabat bé”, explica Blanco.
Akamon, creada fa tot just quatre anys, és una història d'èxit amb importants guanys per als socis i que ha demostrat que els compradors internacionals es miren molt de prop els projectes amb base aquí -seguint l'estela, per exemple, de Wuaki Tv, venuda a la japonesa Rakuten per un import que no va transcendir, o Trovit, en mans de la també nipona Next per 80 milions d'euros.
Ara Blanco vol que una sortida a part d'aquests guanys sigui a través de la participació en un nou fons internacional, amb socis europeus, centrat en negocis tecnològics i que es vol diferenciar de la resta d'oferta, explica Blanco, “en el fet que invertirà tant en fases molt inicials com en fases de creixement, en rondes de fins a 4 o 5 milions d'euros, i que se centrarà en start-up que surtin d'incubadores o acceleradores, perquè amb l'estadística a la mà aquestes tenen un percentatge d'èxit superior a la resta”.
L'objectiu del fons, que Blanco espera poder tenir en marxa en els propers mesos, és invertir dos terços del capital en aquest tipus de projectes que vinguin amb l'aval d'incubadores o acceleradores i apostar per aquesta flexibilitat en el perfil de les companyies. “Ja hi ha molts fons i nosaltres volem diferenciar-nos”, destaca el fundador del grup ItNet.
Com Blanco, el gironí Dídac Lee és un dels emprenedors amb més experiència impulsant projectes amb la seva acceleradora Inspirit i com a inversor privat. Lee és també un dels quatre socis que han posat en marxa Galdana Ventures. En aquest cas es tracta d'un fons de fons, és a dir, un fons que no inverteix directament en start-up sinó que pren participacions en altres fons d'inversió. Lee destaca que quan un altre dels socis i president de Galdana, Marcel Rafart (Nauta Capital, Fractus, Social Point), li va proposar el nou projecte, li va ser “impossible dir que no” perquè pel moment de la vida en el qual es troba “hi encaixa perfectament”.
És el moment de la maduresa, de retornar a l'ecosistema l'experiència acumulada i alhora aprofitar aquesta motxilla carregada d'experiència per treure rendiment dels nous projectes.
Ara bé, aquest ecosistema és capaç de generar prou projectes atractius per atreure aquest capital que està aflorant? Per a Miguel Vicente (Lets Bonus, Wallapop), la resposta és clarament que sí, “perquè a més el nombre de projectes també creix, perquè aquest és un cercle virtuós”. És l'efecte escola, o l'efecte imitador. Com explica Ángel García, un dels socis de Lanta Digital Ventures, “els casos de companyies que en poc temps han crescut són un caldo de cultiu perquè es produeixi aquest salt, perquè els treballadors ho veuen en primera persona i potser després ells mateixos opten per emprendre”.
Per a Christopher Pommerening, soci del fons Active Venture Partners, creat el 2004 per un grup d'emprenedors que volien “fer capital de risc per a emprenedors des d'emprenedors”, aquest conjunt d'iniciatives “és un bon indicador que l'ecosistema emprenedor a Barcelona funciona bé, hi ha una vintena d'emprenedors en sèrie que l'estan alimentant”.
I això es nota en la capacitat per atreure diners, i no només d'aquí sinó també de fora. “Cada vegada entrarà més capital als fons espanyols, fet que permetrà poder tancar rondes més elevades a les quals abans només es podia aspirar sortint a l'estranger”, destaca Vicente. És una evolució natural, expliquen aquests emprenedors i inversors, “un fenomen que és molt habitual als Estats Units però que aquí ha trigat a arribar”, explica Carlos Blanco.
F
Projectes amb inflació?
“Ara tenim 20 vegades més capital de risc i, per tant, necessitem 20 vegades més projectes, i de moment n'estan sortint més però a curt termini és una incògnita el que passarà”, opina Marek Fodor. I el fet que l'oferta de capital creixi té d'entrada un altre efecte sobre la valoració de les start-up, “perquè abans era molt típic que un fons digués a un emprenedor que ja en parlarien però ara aquests fons tenen més pressa per tancar perquè hi ha més competència”, diu Fodor. Això pot exercir una certa pressió a l'alça sobre el que es paga, però aquest efecte, opina Christopher Pommerening, queda matisat “perquè en aquest sector hi ha més col·laboració que no pas competència entre els fons”.