Senyals del perill de suspensió de pagaments
Quan una empresa anuncia que presenta la sol·licitud de concurs de creditors acostuma a agafar de sorpresa. És una notícia desagradable perquè pot comportar importants problemes per a la plantilla, els creditors i també per a les administracions públiques. La pregunta que ens podem fer és si és una situació que es pot detectar a temps. Doncs sí, en la majoria dels casos hi ha senyals d'alerta que avisen abans que sigui massa tard.
El senyal més rellevant és quan l'empresa té un excés de deute i aquest representa la major part del finançament. Tot i que pot variar en funció del sector, a mesura que el deute supera el 60% de totes les inversions; es a dir, de tot l'actiu, comença a augmentar el perill. Aquest perill és màxim quan els deutes superen el 80% dels actius. En el deute també cal mirar la qualitat. Com més deute hi hagi amb entitats de crèdit i a curt termini, pitjor seran les perspectives. Un altre senyal és la capacitat de generació de caixa. És una informació que les empreses faciliten en el seu estat de fluxos d'efectiu. Quan la generació de caixa és molt reduïda comparada amb les inversions que es fan o el deute bancari existent, aquest és un indicador que augmenta la probabilitat d'insolvència. Això és més greu si, quan es genera poca caixa, a sobre es distribueixen molts dividends. És una imprudència que complica la situació. També cal mirar com augmenten les inversions i l'endeutament, i, si augmenten més que les vendes i els beneficis, pot tractar-se de la típica fugida cap endavant que gairebé sempre acaba molt malament. Per anar bé, les empreses han de créixer de manera prudent i això vol dir que les inversions han de créixer de manera equilibrada amb les vendes, i el deute ha de créixer menys que els actius. Es tracta de regles molt senzilles que s'estudien a primer de carrera d'administració d'empreses, però que també caldria aprendre a casa. Tot i que a vegades la insolvència és deguda a la mala sort, a una crisi generalitzada o a un esdeveniment inesperat, en la majoria dels casos és per errors que fan les empreses. Com diem sempre, en finances hi ha dues estratègies, la prudent... i la dolenta... que acaba presentant els llibres als jutjats.
