Josep Majós té 74 anys i encara continua al peu del canó de Maculart, una empresa de Cerdanyola del Vallès d'estoigs i prospectes per als laboratoris farmacèutics, que va fundar el 1965 quan tenia només 24 anys, tot i que ara és el seu fill Albert Majós Cullell qui en porta les regnes. Són cinquanta anys de dedicació a una activitat a la qual, de fet, va arribar per casualitat, quan un familiar li va parlar d'unes màquines d'impremta de segona mà que havien arribat a Barcelona procedents de Veneçuela com a ferralla perquè en aquell moment estava prohibit importar lliurement béns d'equipament a l'Estat espanyol. “Eren una linotípia Minerva Heidelberg i una guillotina de paper”, rememora Majós. No eren tecnologia capdavantera precisament, però almenys eren automàtiques, un fet que marcava una diferència competitiva en un mercat dominat pels tallers on tot es feia a mà.

El 1965 va ser un any molt fèrtil des del punt de vista industrial. Algunes de les grans empreses del país que encara sobreviuen van néixer en aquell moment. Però és particularment sorprenent la concurrència de companyies del que ara es coneix com a sector dels envasos o packaging, que, com ara Maculart, acaben de celebrar el mig segle de vida o estan a punt de fer-ho.

Cal recordar que, el 1959, el pla d'estabilització de Laureano López Rodó havia posat les bases per a un canvi econòmic a l'Espanya de l'autarquia. Les mesures van donar els seus fruits i, entre els anys 1960 i 1964, el producte interior va créixer a un ritme del 8,7% anual i la formació de capital, al 8%. Un gran creixement que va anticipar els plans de desenvolupament quinquennals, que es van succeir a partir del 1964, el primer fins al 1969.

Durero Packaging de Montornès del Vallès també es va fundar el 1965 amb el nom d'Offset Internacional. “En aquell moment, disposar d'aquesta tecnologia d'impressió era molt important i per això les empreses ho destacaven en el seu nom”, explica Ferran Esbrí, director general de Durero, que des del 2007 pertany al grup francès Autajon. La firma vallesana avui es dedica a l'envàs de cartró per a farmàcia, perfumeria i cosmètica, vins i licors i confiteria.

Aquesta manera de protegir i presentar el producte va agafar una especial importància en la dècada dels seixanta, quan van confluir un seguit de factors. D'una banda, els moviments migratoris del camp a la ciutat i entre territoris de l'Estat. Es calcula que entre el 1960 i el 1973, la població de Barcelona va créixer un 20% per les onades de persones procedents d'Andalusia, Extremadura i Galícia, principalment. La consolidació dels grans nuclis urbans dóna ales una incipient distribució que en aquests anys obre els primers supermercats a la capital catalana. D'altra banda, les marques de consum s'afanyen a atreure l'atenció d'aquests nous consumidors. En aquest context, l'estoig o l'envàs concita l'interès de les modernes eines de comercialització, com ara el màrqueting, que el veu com a mitjà d'expressió per atreure l'atenció del comprador.

Ferran Esbrí explica que aquesta utilitat sobrevinguda del packaging de cridar l'atenció del consumidor ha estat un dels motors del canvi per als fabricants d'estoigs al llarg de les darreres dècades. Formes, colors, textures i propostes cada cop més sofisticades van portar en un primer moment les empreses més petites a especialitzar-se i a viure dels encàrrecs de les més grans. “La crisi ha destruït bona part d'aquest teixit de petites empreses, i les més grans han buscat la integració de tots els processos”, explica Esbri.