Focus

Lobbisme des de la política

Grans noms vinguts de la política, a esquerra i a dreta, posen el seu poder d'influència al servei de les elèctriques

Les portes giratòries són tant a la dreta com a l'esquerra de l'espectre polític

El viatge del càrrec amb res­pon­sa­bi­li­tat a l'admi­nis­tració cap a un lloc en una de les grans empre­ses del sec­tor elèctric s'ha con­ver­tit en un fet nor­ma­lit­zat en un sec­tor que es resis­teix a per­dre el seu caràcter con­ces­si­o­nal.

El polític que arriba d'un minis­teri al con­sell d'admi­nis­tració d'una gran elèctrica duu una gran agenda d'influències i una capa­ci­tat de pressió, sobre l'exe­cu­tiu i el legis­la­tiu, que no és menys­pre­a­ble. De vega­des, es tracta sim­ple­ment de pagar ser­veis pres­tats. Un joc, el de por­tes giratòries, en què s'hi juga des de l'esquerra i des de la dreta.

En el reguit­zell de fit­xat­ges enllu­er­na­dors d'Endesa, va des­ta­car amb llum pròpia fins al 2014 tot un pre­si­dent, José María Aznar, que s'enduia per fer lob­bisme uns 200.000 euros a l'any. En aquesta tasca hi vam veure, abans de ser minis­tre d'Eco­no­mia, Luis de Guin­dos, i va anar de ben poc que el seu seient al con­sell l'ocupés Rodrigo Rato. El par­tit de la gavina també va tenir com a can­di­dat tot un expre­si­dent d'aquesta elèctrica, Manuel Pizarro, l'home que es va encar­re­gat de neu­tra­lit­zar l'opa de Gas Natu­ral sobre Fenosa.

Però Endesa també ha tin­gut al seu con­sell per­so­nat­ges del cantó opo­sat en l'espec­tre polític, amb tota una minis­tra d'Eco­no­mia, Elena Sal­gado, que tot just dei­xar l'alt càrrec va esde­ve­nir vocal del con­sell d'admi­nis­tració de la filial xilena de l'elèctrica. També pro­ce­dent del PSOE, i amb aura minis­te­rial, és Joan Majó, antic titu­lar d'Indústria i mem­bre del con­sell asses­sor de l'elèctrica que pre­si­deix David Madí, qui fou gran estra­teg d'Artur Mas a CDC. Miquel Roca Junyent, a qui li cor­res­po­nia ser hereu de Jordi Pujol, des del seu bufet d'advo­cats ha sabut crear vin­cles valu­o­sos, com ser con­se­ller inde­pen­dent, per un sou de 308.378 euros. No hauríem d'obli­dar tot un emblema de la Tran­sició, de com la va con­duir la dreta, com ara Rodolfo Martín Villa, exmi­nis­tre d'Inte­rior i exvi­ce­pre­si­dent del govern, entre altres molts càrrecs amb la UCD, i que actu­al­ment, després d'haver estat a la filial xilena d'Endesa, n'és pre­si­dent d'honor.

Iber­drola també ha anat a pes­car a la política gent que es fa rebre i escol­tar. Podríem començar amb aquell minis­tre de l'Inte­rior que s'entes­tava a adju­di­car l'atemp­tat ter­ro­rista del 14-M a ETA, Ángel Ace­bes, que ara pot­ser no ha de recórrer a la seva vehemència com a mem­bre del con­sell d'admi­nis­tració d'Iber­drola (216.000 euros anu­als de retri­bució). Juan María Atutxa, excon­se­ller d'Inte­rior del PNB, dóna fe de la diver­si­tat política en la nòmina de con­se­llers d'Iber­drola, tal­ment com Manuel Marín, soci­a­lista expre­si­dent del Congrés dels Dipu­tats i exvi­ce­pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, que pre­si­deix la Fun­dació Iber­drola. Un altre gran pun­tal és Brau­lio Medel, antic cer­vell econòmic dels soci­a­lis­tes a Anda­lu­sia, que és con­se­ller inde­pen­dent de l'elèctrica (297.000 euros de retri­bució).

A Gas Natu­ral Fenosa, segur que era sig­ni­fi­cada al con­sell, com a repre­sen­tant de Rep­sol, la presència d'un exse­cre­tari gene­ral d'Ener­gia i Recur­sos Mine­rals amb Aznar, Neme­sio Fernández Cuesta. En repre­sen­tació de Cri­te­ria Cai­xa­hol­ding, al con­sell hi ha Heri­bert Padrol, exnúmero dos de la llista de CiU al Congrés (126.500 euros de retri­bució anual). Cris­tina Gar­men­dia, antiga minis­tra de Ciència i Inno­vació amb els soci­a­lis­tes, és una altra presència des­ta­cada del con­sell. El minis­tre que no va saber, o no va voler, obser­var que venia la crisi, el soci­a­lista Pedro Sol­bes, és con­se­ller d'Enel, acci­o­nista de referència a Endesa, amb un sou de 132.000 euros. Red Eléctrica Española (REE) és també un altre gran cemen­tiri d'ele­fants remu­ne­rats amb 150.​000.​180.​000 euros anu­als, amb noms ben sig­ni­fi­ca­tius com ara Ánge­les Ama­dor, exmi­nis­tra de Sani­tat amb el PSOE; Ana Cue­vas, antiga cap de gabi­net de la secre­ta­ria d'estat d'Ener­gia i Desen­vo­lu­pa­ment Indus­trial amb el PP; Paloma Sendín, exdi­rec­tora gene­ral de Mines amb el PP, o el mateix pre­si­dent de la cotit­zada, José Fol­gado, que amb els popu­lars va ocu­par el càrrec de secre­tari d'estat d'Eco­no­mia, Ener­gia i Pres­su­pos­tos. Aben­goa, ara tan neces­si­tada de liqui­di­tat per esqui­var la fallida, també ha recor­re­gut a exalts càrrecs de l'admi­nis­tració, com ara Luis Solana, exdi­pu­tat soci­a­lista i antic direc­tor de RTVE, i José Domínguez Abas­cal, exalt càrrec de la Junta d'Anda­lu­sia. A Enagás hi tro­bem noms com ara Anto­nio Hernández Mancha, exlíder d'Ali­anza Popu­lar, i Isa­bel Tocino, exmi­nis­tra de Medi Ambi­ent amb el PP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.