Infraestructures inacabades

Aquest febrer s'inau­gu­rarà la con­nexió de l'aero­port de Bar­ce­lona amb la xarxa de metro mit­jançant el ramal sud de la línia L9. Amb aquesta inau­gu­ració ben segur apa­rei­xerà de nou el recur­rent debat sobre l'aca­ba­ment de la línia, tant en la seva con­nexió amb la Zona Franca –on l'obra civil es troba en un estat d'exe­cució molt avançat- com amb el seu tram cen­tral. Soci­al­ment ens costa accep­tar que un pro­jecte resti ina­ca­bat. Com si fos un signe de mala gestió, quan en rea­li­tat pot ser una decisió raci­o­nal que eviti llançar més diners dels que cal­dria a la pape­rera. Allò que d'altra banda tant hem cri­ti­cat de les polítiques d'infra­es­truc­tu­res d'Espa­nya en car­re­te­res, aero­ports i, sobre­tot, alta velo­ci­tat. Que, mal­grat saber la seva manca de ren­di­bi­li­tat finan­cera i social, segueix rebent milers de mili­ons d'euros anu­als. Deci­dir aca­bar pro­jec­tes pel sol fet d'estar ina­ca­bats és accep­tar que un cop iden­ti­fi­quem un error no podem fer marxa enrere. Com si veiéssim que la car­re­tera que hem aga­fat acaba en un penya-segat i acatéssim que esco­llint aque­lla car­re­tera ja hem accep­tat la nos­tra sort.

Ens hauríem d'acos­tu­mar a exi­gir una ava­lu­ació soci­o­e­conòmica i no valo­rar els pro­jec­tes d'infra­es­truc­tu­res sim­ple­ment per per­cep­ci­ons o davant de la més que pro­ba­ble uti­lit­zació que tindrà qual­se­vol infra­es­truc­tura. Com hem vis­cut dolo­ro­sa­ment aquests anys, tenim enor­mes res­tric­ci­ons pres­su­postàries que fan que el cost d'opor­tu­ni­tat dels recur­sos públics sigui molt ele­vat. Davant de tot allò que podríem fer amb aquests recur­sos públics, és la cons­trucció del tram cen­tral de la L9 un bon pro­jecte i una pri­o­ri­tat social? És la unió del tram­via un bon pro­jecte i una pri­o­ri­tat social? Per res­pon­dre a aques­tes pre­gun­tes no n'hi ha prou sent un defen­sor del trans­port públic, tenint una per­cepció d'ús ele­vat d'aquesta infra­es­truc­tura, o sen­tint inco­mo­di­tat amb el que no s'ha aca­bat. Es neces­si­ten estu­dis i ava­lu­a­ci­ons rigo­ro­ses que com­pa­rin els bene­fi­cis soci­als amb els cos­tos soci­als. Ava­lu­a­ci­ons ober­tes a la soci­e­tat, que per­me­tin la deli­be­ració i que even­tu­al­ment posin de mani­fest que hi ha pro­jec­tes ina­ca­bats que el més desit­ja­ble és no aca­bar-los mai.