“Inno­vació vital” és l'expressió que a Pere Rosa­les, con­se­ller dele­gat de la con­sul­to­ria Inu­sual, li agrada uti­lit­zar per defi­nir el camí que algu­nes grans orga­nit­za­ci­ons han triat per enca­rar els rep­tes que l'entorn actual els plan­teja. “Vital” perquè, sense una aposta clara pel canvi i la inno­vació, mol­tes grans empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons estan con­dem­na­des a la mort perquè cada dia estan més lluny del mer­cat i del seu cli­ent, i “vital” també perquè remet a un procés orgànic i no tec­nològic com sovint se sol pen­sar que és la inno­vació. “És un procés que neces­sita temps i paciència, perquè cada vegada depèn més de les per­so­nes i de la seva acti­tud per lide­rar el canvi vital al qual ens enfron­tem cada dia”, diu Rosa­les.

El fun­da­dor d'Inu­sual fa gai­rebé dues dècades que està com­promès des de la docència o des de la res­pon­sa­bi­li­tat empre­sa­rial en l'apli­cació de la cre­a­ti­vi­tat i la inno­vació al desen­vo­lu­pa­ment pro­fes­si­o­nal i orga­nit­za­ci­o­nal. L'any 1997 (en aquell moment el CD-ROM era la nove­tat tec­nològica i inter­net no era la xarxa mas­siva que és ara), aquest com­promís sig­ni­fi­cava estar en el grup d'avançada dels que intuïen que la comu­ni­cació empre­sa­rial avançava cap a la interacció amb el con­su­mi­dor. Com que era quel­com d'inu­sual, va regis­trar aquest nom i des d'ales­ho­res el va uti­lit­zar per desig­nar una comu­ni­tat pro­fes­si­o­nal de per­so­nes engres­ca­des amb aquesta qüestió. Però fa dos anys i mig va deci­dir ende­gar un pro­jecte per­so­nal. Avui dia, Inu­sual és el parai­gua que aixo­pluga dife­rents ini­ci­a­ti­ves, entre les quals la pres­ta­dora de ser­veis d'inno­vació vital és pot­ser la més des­ta­cada. “Vaig obser­var que les grans orga­nit­za­ci­ons dels sec­tors més esta­bles, com ara farmàcia i finan­ces, tenien coses en comú: gran com­ple­xi­tat, poca fle­xi­bi­li­tat i el gran repte d'ento­mar un canvi tran­quil perquè el seu model començava a fer aigües”, explica Rosa­les. Cer­ta­ment, la demo­cra­tit­zació de la tec­no­lo­gia alli­bera el conei­xe­ment que abans estava en mans d'uns pocs i la con­seqüència és que el poder passa a mans del con­su­mi­dor. Les empre­ses ja no poden con­ti­nuar afron­tant la comu­ni­cació amb els seus cli­ents de la mateixa manera, com si fos un tar­get, un objec­tiu d'arti­lle­ria, i la neces­si­tat de canvi es fa evi­dent.