L'ètica i la responsabilitat social ens afecta a tots

Els dar­rers anys ha aug­men­tat molt la visió crítica de molta gent en relació amb els gover­nants, els polítics, el sec­tor públic i les empre­ses, espe­ci­al­ment quan tenen una dimensió gran. Hi ha una demanda de més ètica, de més trans­parència i, en defi­ni­tiva, que les actu­a­ci­ons siguin el màxim de res­pon­sa­bles soci­al­ment. És lògic que això sigui així, i a més és una tendència que ens pot por­tar a una millor gover­nança, tant pública com pri­vada.

Per això, tinc la sen­sació que, sovint, les matei­xes per­so­nes que recla­men un com­por­ta­ment exem­plar als altres pas­sen per alt que això en rea­li­tat ens afecta a tots i també a elles matei­xes. L'ètica i la res­pon­sa­bi­li­tat social ens afecta en relació a mol­tes face­tes de la vida, com pot ser el tre­ball, el con­sum, la inversió, el paga­ment d'impos­tos, l'edu­cació dels fills o quan votem en unes elec­ci­ons, per exem­ple. Si par­lem d'inversió podem deci­dir bus­car la màxima ren­di­bi­li­tat, sense con­si­de­rar la dimensió ètica del tipus d'enti­tat o pro­ducte d'inversió, o podem inver­tir en enti­tats soci­al­ment res­pon­sa­bles. Si no tenim en compte la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat social no serà un pro­blema inver­tir en empre­ses taba­que­res, que explo­ten mà d'obra en d'altres països, o fabri­cants d'armes. Tam­poc no serà un pro­blema inver­tir o ser cli­ents d'empre­ses que ope­ren de manera poc clara amb para­di­sos fis­cals o empre­ses on la cúpula té retri­bu­ci­ons astronòmiques de diver­sos cen­te­nars de cops el salari mitjà dels seus tre­ba­lla­dors. Per sort avui tenim al nos­tre abast en qual­se­vol sec­tor d'acti­vi­tat la pos­si­bi­li­tat de tre­ba­llar amb empre­ses soci­al­ment res­pon­sa­bles, que fomen­ten el comerç just, que paguen els impos­tos que toquen, que no enga­nyen els cli­ents, que apos­ten per les per­so­nes i que van més enllà dels reque­ri­ments que marca la llei en temes labo­rals o medi­am­bi­en­tals.

En resum, exi­gint als altres podem millo­rar mol­tes coses, però com deia Tols­toi: “Tots pen­sen en can­viar el món, però ningú pensa en can­viar-se a si mateix.” Per això, convé no obli­dar que és amb les nos­tres deci­si­ons i actu­a­ci­ons per­so­nals com més inci­di­rem a fer un món millor.