La Universitat de Barcelona s'apunta a la moda vintage? Francesc Ribot, director de la firma Menage Design i responsable del nou logo de la universitat degana de Catalunya, afirma que la intervenció que ha dut a terme respon a la voluntat de reivindicar el passat de la institució i no apuntar-se a una tendència estètica, tot i que reconeix que la predisposició de la gent a aquest tipus de propostes pot haver influït en la bona acceptació que, en general, ha tingut, segons diu.

La nova marca renuncia a la sigla i al dibuix de l'edifici, incorpora l'escut històric i dóna més cos al nom de “Barcelona”. Respon a un encàrrec del consell social de la institució educativa que necessitava revisar un logo que datava del 1988 i que havia estat objecte de diverses actuacions que havien donat com a resultat “una imatge amb molts problemes d'aplicació”, segons explica Lourdes Sesma, directora de màrqueting de la UB. De fet, inicialment només en formaven part el dibuix de la façana de l'edifici històric i el nom. Les boles amb la sigla s'hi van afegir a mitjans de la dècada dels noranta. Les sigles -un recurs comunicatiu molt anglosaxó- van ser l'instrument que moltes universitats catalanes van adoptar en aquella època per apropar-se a la societat. Però ara que aquestes institucions volen atreure estudiants estrangers, les sigles, més que ajudar, confonen. “UB és una marca molt ben posicionada a Catalunya però poc coneguda a l'exterior, per la qual cosa no ajuda al reconeixement internacional, com sí ho és el nom de Barcelona”, apunta Sesma. Tanmateix, el nom de la ciutat ocupava un espai més aviat discret en el logo.

Aquest desaprofitament de Barcelona per part de la seva institució educativa més vetusta va esperonar el publicista Lluís Bassat, exalumne de la UB, a obrir el debat del canvi al si de la Universitat. Precisament Bassat va prescriure la firma de Francesc Ribot, especialista en disseny de la identitat visual corporativa, que va assumir el repte de transformar el logo sense la certesa que la seva proposta seria aprovada (i pagada), segons explica Ribot.

Però la missió que Francesc Ribot va acceptar tenia un plus de complexitat: la universitat simultaniejava la marca de la sigla amb una altra per a ús intern, un escut poc conegut per als no alumnes o no treballadors de la institució. Ribot tenia clar que calia unificar-ho. Ara bé, com?

Un cop d'ull a les marques d'altres universitats de prestigi del món apuntaven que la fórmula més usual era el tàndem que formen un símbol i un logotip, és a dir, un dibuix i el nom del centre. Aquesta també era l'aposta personal del director de Menage Design, que va decidir que l'element simbòlic havia de ser l'escut: “Redissenyar no vol dir trencar amb el passat, al contrari, vol dir saber allò què cada client necessita, i la Universitat de Barcelona, una institució del segle XV, necessita reivindicar la seva història”, diu Ribot.

Més enllà de la recuperació de l'escut, el dissenyador assegura que la seva intervenció és respectuosa amb el logo anterior i diu que ha actuat amb “precisió quirúrgica”. Certament, s'ha conservat la font tipogràfica (Charter), però Barcelona apareix ara en caixa alta (totes les lletres en majúscula). El resultat és que si abans Barcelona consumia un 12% de la tinta, ara és el 40%. També s'ha utilitzat el blau corporatiu en algunes variants del logo.

Tot i algunes veus crítiques de col·legues al seu treball, Francesc Ribot -autor també de la imatge corporativa de les bicicletes Rabasa o del cuiner José Andrés- es declara molt satisfet de les apostes personals en aquest logo.

La nova marca de la universitat també ajudarà a reforçar el marxandatge. Els productes oficials es poden trobar a la botiga pròpia i a Turisme de Barcelona i a El Corte Inglés. També volen combatre els articles no oficials que fan combinacions d'allò més estranyes: l'escut de la ciutat, el nom de Barcelona University i l'any de fundació del FC Barcelona.