012431007327029Uns 24 milions de persones a tot el món triaran el creuer per passar-hi les vacances aquest any. Es tracta d'una modalitat d'estiueig que augmenta any rere any -es calcula que en la darrera dècada la demanda ha crescut un 68%-. A més, les drassanes ja tenen comandes per fer 27 vaixells més que entraran en servei durant les pròximes campanyes.

Prop del 19% de l'oferta total es concentra en la Mediterrània. El “pont de cultures” de Joan Manuel Serrat és un entorn molt atractiu per aquest tipus de proposta turística, històricament molt centrades en el Carib, i que en poc temps ha experimentat una notable acceptació a casa nostra. Malauradament, aquest mar no ha estat mai una bassa d'oli i els conflictes han sovintejat.

En aquests moments el terrorisme gihadista constitueix una seriosa amenaça per la seguretat en mar, i hi ha una creixent preocupació que hi pugui haver un atac a un vaixell de creuer. L'1 de febrer passat el diari britànic The Telegraph es feia ressò dels advertiments d'un oficial de l'armada britànica sobre el suposat interès d'Estat Islàmic de crear una força per sembrar el terror en el mar. El diari també explicava les mesures de seguretat que les navilieres han adoptat per protegir-se de tal eventualitat.

David Odalric de Caixal, expert en terrorisme gihadista i lluita antiterrorista de Secindef, una consultoria especialitzada en seguretat, intel·ligència i defensa, és més contundent: “Podria haver-hi atacs contra vaixells de creuer el pròxim estiu.” Aquesta advertència pot semblar alarmista per l'evidència que fins ara els atemptats en mar són escassos. El cert és que els terroristes es troben més còmodes actuant en terra ferma i en un entorn urbà, com malauradament han tornat a posar de manifest els atemptats de Brussel·les del 22 de març passat. Enrique Núñez, capità de fragata de l'Armada, recorda que “en els darrers 30 anys només el 2% dels atacs terroristes han tingut com a escenari el mar”. Es poden comptar amb els dits d'una mà: el segrest de l'Aquile Lauro (1985), l'atac amb bomba al buc de guerra dels EUA Cole (2000) o l'explosió al petrolier francès Limburg (2002).

Amb aquests antecedents, el 2006 l'organització internacional RAND va elaborar un informe sobre el risc d'un atac en mar en què assenyalava que els terroristes ho descartaven perquè no esperaven aconseguir ni el cost de vides humanes ni l'impacte mediàtic i psicològic en la població desitjats. A més, el medi marí requereix unes habilitats suplementàries i comporta una complexitat que el terrorista tendeix a defugir. Tanmateix, l'estudi de RAND ja insinuava la vulnerabilitat dels vaixells de creuer i ferris.

Deu anys després, la “gihad al mar” ha agafat força. Per quina raó? En bona mesura, perquè el desgovern de Líbia i a la presència de terroristes de l'Estat Islàmic a la costa d'aquest país ha generat un context propici: “Una aliança entre gihadistes i les màfies que porten immigrants a Europa pot ser un tàndem molt perillós capaç de plantejar atacs ràpids llançats des de la costa”, explica De Caixal. Es donen, per tant, les condicions perquè Estat Islàmic pugui tenir unes forces marines. Núñez puntualitza que encara no hi ha evidències que cap grup terrorista estigui preparat.