Focus

Convertir l'estoc en pisos socials

Les dificultats per vendre part dels actius i les necessitats d'HPO generen iniciatives com la taxa als pisos buits

La crisi ha deri­vat en un esce­nari para­digmàtic. L'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària va gene­rar un impor­tant estoc de pisos buits sense mer­cat per ven­dre's. Un estoc que s'ha anat engrei­xant amb no pocs immo­bles pro­vi­nents de pro­ces­sos d'exe­cu­ci­ons hipo­tecàries i de pro­mo­tors en fallida. Al mateix temps la crisi ha produït una explosió de les situ­a­ci­ons d'emergència social i de les neces­si­tats de pisos de pro­tecció ofi­cial, però alhora les admi­nis­tra­ci­ons s'han que­dat sense diners per a noves pro­mo­ci­ons.

Així les coses no resulta estrany que una de les vies que han tro­bat els grans teni­dors de totxo per alleu­ge­rir la mot­xi­lla immo­biliària hagi estat deri­var-ne una part al mer­cat social. Pot­ser no per gust, sinó més aviat perquè hi ha pisos que tenen poc mer­cat i també perquè la pressió social -amb l'acció de la PAH (la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca al cap­da­vant- ha pesat molt.

La Sareb o banc dolent, per exem­ple, ha sig­nat acords amb la majo­ria de les admi­nis­tra­ci­ons per cedir part del seu parc d'habi­tatge a fins soci­als. Tan­ma­teix, les ces­si­ons des de les dife­rents enti­tats finan­ce­res han estat una cons­tant.

A Cata­lu­nya el govern de la Gene­ra­li­tat ha apro­vat una taxa per apli­car sobre els pisos buits de grans teni­dors que por­tin, de manera injus­ti­fi­cada, dos o més anys buits. L'impost va obte­nir el vis­ti­plau del Par­la­ment l'any pas­sat però no va ser fins al pas­sat febrer que el govern va apro­var el seu regla­ment. En aquest s'esta­blei­xen les taxes que s'han de pagar en funció dels metres qua­drats i les boni­fi­ca­ci­ons pre­vis­tes si aquests pro­pi­e­ta­ris cedei­xen part d'aquest estoc per a pisos soci­als. L'objec­tiu, explica el secre­tari d'Habi­tatge, Car­les Sala, no és recap­ta­tori sinó “de fer una foto­gra­fia de quin és l'esforç que estan fent les enti­tats finan­ce­res, aquesta foto és veri­ta­ble­ment la clau”.

En tot cas la Gene­ra­li­tat ha pre­vist ingres­sar uns 8 mili­ons d'euros aquest any per aquesta taxa. Una xifra que es fa en base al càlcul del regis­tre d'habi­tat­ges buits de les enti­tats finan­ce­res que es va crear amb l'apro­vació de la llei i que recull uns 47.000 habi­tat­ges, dels quals uns 22.000 són en algun dels 72 muni­ci­pis d'alta demanda on s'aplica la taxa.

El pro­blema de la taxa cata­lana, que tot just s'ha liqui­dat aquest mes de març pas­sat, és que genera molta con­fusió sobre qui ha de pagar i sobre què ha de pagar. El mateix Car­les Sala reco­nei­xia dies abans de fina­lit­zar el ter­mini de liqui­dació que “podria ser que alguna enti­tat arribi a acce­dir a una boni­fi­cació del 100%”.

Per a Igna­cio Arbués, direc­tor de l'Àrea Tri­butària de PwC, el veri­ta­ble pro­blema que plan­teja aquest impost està rela­ci­o­nat pre­ci­sa­ment amb l'objec­tiu que per­se­gueix: “Et pots tro­bar amb la situ­ació que tin­guis alguns immo­bles que esti­guis inten­tant ven­dre o llo­gar, però sense èxit, i que hagis de pagar l'impost.” Serà difícil deter­mi­nar, explica, si s'ha fet tot el pos­si­ble per acon­se­guir treure'l al mer­cat, com per exem­ple posant-hi un preu rao­na­ble. “En tot cas entenc que això aju­darà a fer un ajust en el preu de llo­guer o de venda d'aquests pisos, pre­ci­sa­ment per evi­tar de pagar aquest impost, i això pot ser una cosa posi­tiva”, afe­geix Arbués.

En tot cas per al direc­tor gene­ral de l'asso­ci­ació de pro­mo­tors de Bar­ce­lona, APCE, Marc Tor­rent, “pot­ser es va pen­sar sobre­tot en les enti­tats finan­ce­res que acu­mu­len molts pisos, però l'impost ens afecta a tots i no hi ha cap pro­mo­tor que no esti­gui interes­sat a ven­dre o llo­gar els seus immo­bles, si no ho fa és perquè no pot”. Per aquest motiu, explica Tor­rent, l'APCE va rebre en les set­ma­nes prèvies a la liqui­dació de l'impost “nom­bro­ses con­sul­tes de pro­mo­tors que no veuen just haver de pagar aquest impost”.

No només els pro­mo­tors es veuen afec­tats. Com diu Arbués, “també una petita firma fami­liar o una patri­mo­ni­a­lista es pot veure obli­gada a pagar l'impost”.

La banca agrupa l'oferta

Una dotzena de bancs, i entre ells el Banc Sabadell i CaixaBank, han creat conjuntament un portal en línia per abocar-hi la seva oferta d'habitatges en règim de lloguer social. Les entitats financeres pretenen així simplificar la recerca d'immobles als usuaris i agilitzar la seva sortida al mercat.

El nou portal (www.fondosocialdeviviendas.es) oferirà més de 2.000 habitatges procedents majoritàriament de l'anterior fons social passat setembre. A aquesta oferta unificada hi podran accedir aquelles famílies que hagin perdut el seu habitatge habitual després del 31 de desembre del 2007. Hi participen també Santander, BBVA, Kutxabank, ING, Deutsche Bank, Cajamar, Caja Rural de Granada i Bantierra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.