La portada utòpica

Sovint es diu que les uto­pies són inas­so­li­bles. Pot­ser sí. Però convé pen­sar-les i mirar d'acos­tar-s'hi. Sense uto­pies aquest món és fred i avor­rit. La uto­pia ens dóna ales, ens fa emo­ci­o­nar, ens diu que, si ens esfor­cem, gai­rebé tot és pos­si­ble.

Pen­seu què hau­ria pen­sat la nos­tra besàvia si li haguéssim dit que amb una petita cai­xeta negra podríem tele­fo­nar, enviar mis­sat­ges de text, fer fotos, mirar el temps i cin­quanta coses més. Tots ens vam que­dar boca­ba­dats fa uns dies quan les notícies anun­ci­a­ven que Ric­hard Bran­son està ulti­mant el pro­to­tip d'un giny que podrà cre­uar l'Atlàntic en tres hores, l'avió hipersònic. Utòpic fa només unes dècades, real a finals de l'any vinent.

Les empre­ses que domi­nen els meca­nis­mes de la uto­pia són molt més inno­va­do­res. Tenen objec­tius molt més ambi­ci­o­sos i saben com anar-s'hi atan­sant, sense pres­ses però sense calma.

Hi ha una tècnica molt pode­rosa que ajuda a pen­sar d'aquesta forma: la por­tada utòpica. Cal reu­nir set o vuit per­so­nes ima­gi­na­ti­ves i som­ni­a­do­res i donar-los mate­ri­als per fer una por­tada de diari: paper, tiso­res, cola d'engan­xar, reto­la­dors de colors, etc. Com més coses, millor. Es tracta que, en una hora, con­fec­ci­o­nin una por­tada amb una notícia utòpica però alhora rep­ta­dora i il·lusi­o­nant i que, al vol­tant de la idea prin­ci­pal, vagin afe­gint-hi notícies rela­ci­o­na­des.

Vegem-ne alguns exem­ples. Una edi­to­rial podria fer una por­tada que digués: “Edi­troll acon­se­gueix fer lli­bres que s'aguan­ten sols.” Les notícies rela­ci­o­na­des serien: “Una nova manera de lle­gir, amb la màxima como­di­tat”, o “Les pàgines pas­sen amb la veu.” Ima­gi­neu que això fos pos­si­ble? Segur que algun dia ho acon­se­gui­rem... Pen­sem ara en una firma d'embo­tits que fa una por­tada així: “Els pri­mers xoriços que rebai­xen el coles­te­rol.” “Xoriço de pri­mera qua­li­tat sense pro­ble­mes de salut” o “Xoriço vegà.”

No es tracta de somiar trui­tes i ja està. La por­tada utòpica ser­veix per plan­te­jar un repte i després mirar d'asso­lir-lo. Per difícils que sem­blin les coses, sabem que la suma de tec­no­lo­gia i enginy és capaç d'acon­se­guir-ho quasi tot. Què espe­rem doncs? Les empre­ses que no ten­dei­xen a la uto­pia poden tenir els dies comp­tats.

És impor­tant fer la por­tada utòpica molt atrac­tiva. Hem d'esco­llir la capçalera del diari. El Punt Avui, L'Econòmic, Times o Le Monde. Pot­ser ens podem inven­tar un diari nou, tipus Glo­bal News. Cal selec­ci­o­nar bones foto­gra­fies o fer dibui­xos utòpics per tal que puguem veure com serien les coses. Cal fer bona lle­tra i fer ser­vir colors i una com­po­sició ele­gant. La por­tada utòpica ha de fer goig, ha de pro­vo­car ganes de seguir tre­ba­llant en el tema i de fer rea­li­tat el somni. A par­tir d'aquí, cal que l'empresa hi dedi­qui recur­sos, temps i diners.

Recor­dem-ho un cop més: amb avor­ri­ment, rutina i rea­lisme d'estar per casa no inno­va­rem mai ni farem coses sor­pre­nents per als nos­tres cli­ents. Fa falta ima­gi­nació radi­cal, rea­lisme màgic, ganes d'agra­dar i de sor­pren­dre. Les fir­mes més inno­va­do­res ho tenen clar i dedi­quen una part impor­tant del seu temps a tre­ba­llar en pro­jec­tes apa­rent­ment utòpics i exa­ge­rats. Saben que un dia o l'altre en trau­ran l'entre­llat.