Economia
Empresa
Estalella obre dues botigues de petards, al Prat i a Sant Feliu
La pirotècnia disposa d'una xarxa de dotze establiments repartits per tot Catalunya
La pirotècnia Manuel Estalella disposa per a la campanya de petards d'aquest any, que viu el moment àlgid aquest mes de juny, de dues noves botigues situades al Prat i a Sant Feliu de Llobregat que se sumen a les deu que tenia fins ara: cinc a Barcelona i una a Viladecans, l'Hospitalet, el Vendrell, Rodonyà i Lleida que es va inaugurar l'any passat. La botiga de Viladecans -situada al quilòmetre 186,6 de la carretera C-31- és segurament la més emblemàtica de la firma perquè és la continuadora de l'històric establiment desaparegut per la construcció de la T1 de l'aeroport i on durant 35 anys els barcelonins i gent de tota la comarca s'havien proveït dels coets i petards per a la revetlla. A més, el local actual, de 120 metres quadrats, és la botiga de pirotècnia més gran d'Europa. L'any 2000 es va obrir la segona botiga de Barcelona i a partir d'aquí han vingut tota la resta.
A diferència d'altres competidors, que s'inclinen més per les casetes temporals, Estalella ha crescut amb un model de venda basat en els locals propis permanents, amb l'excepció d'una caseta a l'avinguda Diagonal: “El procés fins que tens el vistiplau de l'administració és complex i exigent, però a canvi tenim més estabilitat i la possibilitat de fidelitzar la clientela”, explica Manel Estalella, quarta generació de l'empresa.
Aquesta firma, que enguany celebra el centenari de la seva creació, té el seu origen en un petit taller del carrer Aragó de Barcelona, a tocar de l'actual parc Joan Miró, regentat per Manuel Estalella Bosch. En aquests cent anys de vida, la producció de material pirotècnic no s'ha abandonat, tot i les moltes vicissituds, algunes tràgiques, per les quals ha passat la companyia. El 1958, un accident es va endur la vida del fundador i el seu fill Josep. “Va ser un cop molt fort per a la família i la represa va costar molt”, explica Manel. L'altre fill, Manuel Estalella Codina, va agafar finalment les regnes fins al 1992, quan li va cedir el testimoni al seu successor Manuel Estalella Forteza, actual director de la firma.
L'entrada de material d'importació a l'Estat, amb més facilitats a partir de la dècada dels vuitanta, va anar canviant el model de negoci. Abans es fabricava durant tot l'any i es venia el mes de juny. Ara la producció pròpia representa un 25% del negoci i és la part més enfocada a proveir les colles de diables i dracs per a les festes populars. L'altre 75% de la facturació és la comercialització de productes d'importació, sobretot de la Xina. D'aquesta part de l'activitat, un terç és la pirotècnia professional (els castells de focs artificials) i dos terços, la de particulars o recreativa.
Des del punt de vista geogràfic, Catalunya absorbeix la part de producció i un terç de la importació. La resta es ven a altres indrets de l'estat. De fet, aquesta última part permet una certa desestacionalització, ja que a Andalusia i Madrid, la celebració del cap d'any amb focs artificials és una tendència creixent.
Des del trasllat el 2009, Estalella té la fàbrica a Rodonyà (Alt Camp). El 2014, un altre accident va cremar un dels magatzems, però es va saldar sense danys personals.
El sector està pendent ara d'adaptar-se a una nova normativa, més estricta, que podria significar una porga d'empreses que no podran suportar els canvis. Estalella està pendent per si sorgeixen oportunitats en el mercat.
La recuperació econòmica encara no s'ha notat plenament, segons Manel Estalella. També és cert que la crisi es va notar més tard.
L'exili de la fàbrica del carrer Aragó a 80 quilòmetres de Barcelona
2. L'Hospitalet de llobregat
Abans de la Guerra Civil, ja està establerta a l'Hospitalet. Durant el conflicte va ser confiscada per fer armes.
3. Viladecans
El ‘boom' de l'Hospitalet obliga a un nou trasllat a Viladecans sempre allunyant-se dels nuclis de població.
1. Barcelona
Els inicis de Casa Manuel Estalella són un petit taller al carrer d'Aragó de Barcelona.
4. Rodonyà
Uns 14 anys van caldre per completar el trasllat a Rodonyà. Cap municipi no volia acollir aquesta fàbrica.