Eines

Municipal

Ajuntament i franquícies, aquella estranya parella

Els governs locals intenten emparellar emprenedors locals amb xarxes comercials interessades a aterrar al territori per dinamitzar les economies del municipi

Franquicies.cat, un portal per afavorir la implantació a l'àmbit del català

L'Ajun­ta­ment del Mas­nou ha posat en marxa un seguit de tro­ba­des entre empre­ses fran­qui­ci­a­do­res i empre­ne­dors locals, per mirar d'esti­mu­lar que aquest tipus de nego­cis s'esta­blei­xin a la loca­li­tat. L'interès és doble. D'una banda, es vol que els mas­no­vins tin­guin la pos­si­bi­li­tat de posar en marxa un negoci amb unes cer­tes garan­ties d'èxit; d'una altra, que xar­xes comer­ci­als reco­ne­gu­des ater­rin a la loca­li­tat i con­tri­bu­ei­xin a dina­mit­zar l'eco­no­mia local, molt tocada per la crisi.

Igual que el Mas­nou altres loca­li­tats d'una grandària mit­jana, com ara Valls o el Ven­drell, estan mun­tant ini­ci­a­ti­ves simi­lars en el que suposa un gir de 180 graus en la per­cepció que els ajun­ta­ment tenien de les mar­ques fran­qui­ci­a­des. Xavier Vall­hon­rat, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Espa­nyola de Fran­qui­ci­a­dors (AEF), explica que abans de la crisi “els ajun­ta­ments mira­ven amb un cert recel les franquícies per un mal entès sen­ti­ment de pro­tecció del petit comerç, però ara un fran­qui­ciat es veu com un petit boti­guer”, afirma.

L'AEF, que té uns 195 socis, pro­cura aten­dre les mol­tes sol·lici­tuds que rep: “Man­te­nim una pri­mera tro­bada amb els alcal­des per saber en quins sec­tors estan interes­sats i a par­tir d'aquí con­tac­tem amb els nos­tres asso­ci­ats; després orga­nit­zem una jor­nada en la qual nosal­tres con­vi­dem les empre­ses i l'ajun­ta­ment ho fa als empre­ne­dors del muni­cipi”, explica Vall­hon­rat. Durant la crisi molts ser­veis de pro­moció econòmica muni­ci­pals s'han abo­cat a la for­mació i l'asses­so­ra­ment en empre­ne­do­ria i tenen una base de dades ben assor­tida. Les tro­ba­des són infor­ma­ti­ves però es fomenta el networking. Són, per tant, actes molt enfo­cats a tan­car nego­cis.

Capil·lari­tat.

Es dóna la feliç casu­a­li­tat que aquest interès muni­ci­pal és coin­ci­dent amb el que tenen els fran­qui­ci­a­dors. El pri­mer impuls d'aques­tes mar­ques és créixer a les grans ciu­tats, però arriba un moment que neces­si­ten més capil·lari­tat. “Sol pas­sar que als tres anys d'ater­rar en una gran urbs comen­cen a mirar pobla­ci­ons d'uns 150.000 habi­tants, i després bai­xen a 50.000”, asse­gura el pre­si­dent de l'AEF. Però aquest canvi d'escala no resulta un procés fàcil per a algu­nes mar­ques. No poques ense­nyes nas­cu­des a Madrid (prin­ci­pal comu­ni­tat espa­nyola per nom­bre de xar­xes) reco­nei­xen que Cata­lu­nya, més enllà de Bar­ce­lona, se'ls resis­teix. Fins i tot algu­nes pre­fe­rei­xen abor­dar abans el mer­cat d'Amèrica Lla­tina.

A la con­sul­tora J3B3, espe­ci­a­lit­zada en el desen­vo­lu­pa­ment econòmic del ter­ri­tori, pen­sen que la sen­si­bi­li­tat cap a la llen­gua del ter­ri­tori és molt impor­tant per a l'èxit del negoci. Per això han creat el por­tal fran­qui­cies.cat en català per a tot l'àmbit lingüístic (Cata­lu­nya, Andorra, Bale­ars, País Valencià i sud de França). La intenció és que sigui una eina útil perquè la franquícia creixi pel ter­ri­tori.

J3B3 ha tre­ba­llat per encàrrec d'alguns ajun­ta­ments en la tasca de cap­tar franquícies: “Et tro­bes amb con­sis­to­ris que vénen amb la carta als Reis i volen alguna de les deu franquícies més impor­tants perquè facin de trac­tor comer­cial però aques­tes difícil­ment vénen, en canvi n'hi ha altres que tenen una dis­po­sició molt gran”, reco­neix Jordi Baca­ria, un dels tres socis.

La recu­pe­ració del finançament també és un ele­ment que està jugant a favor de la franquícia. Mol­tes enti­tats finan­ce­res que durant la crisi van sor­tir de l'AEF, hi han tor­nat. I tor­nen a crear estruc­tu­res inter­nes espe­ci­a­lit­za­des en aquest sec­tor. “Els bancs saben que els préstecs per mun­tar una franquícia tenen un nivell de risc molt més infe­rior”, diu Vall­hon­rat.

També ha can­viat el per­fil del fran­qui­ciat. Segons Baca­ria, ja no és tant una per­sona deso­cu­pada que capi­ta­litza l'atur com algú que dis­posa ja d'un capi­tal i pensa en l'opció de la franquícia per ren­di­bi­lit­zar-lo, o també els pares que aju­den els seus fills.

També ha madu­rat el sis­tema de franquícies. Vall­hon­rat explica què és una franquícia i què no: “Una franquícia ha d'estar basada en un èxit pro­vat, sol tenir boti­gues pròpies (i això li dóna un know-how) i pro­por­ci­ona for­mació i assistència al fran­qui­ciat”, diu.

Neix la nova associació catalana

El desembre passat va veure la llum l'Associació Catalana de Franquiciadors (ACF) amb 45 socis i l'objectiu de promocionar el sistema de franquícies a Catalunya. De les 1.232 franquícies que hi ha a l'Estat espanyol, una quarta part, 302, tenen la seu central a Catalunya. Les vendes registrades el 2015 van ser de 6.198,8 milions d'euros, 75,9 milions més que l'any anterior i un 23,4% del total d'Espanya. Les 304 marques que té Madrid facturen prop de 22.000 milions, gairebé el doble que les catalanes. Les d'aquí són més petites però més abocades a l'exterior: el 34% de les marques catalanes tenen botiga a l'estranger.

Perill d'estandardització

Als antípodes del que vol el territori, el comerç de Barcelona fa una crida a posar límits a l'expansió grans cadenes comercials i franquícies: “O preservem la singularitat del comerç de la ciutat o en poc temps l'asfixiarem”, va dir Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, en la presentació de l'Informe Ibèric de la firma Eixos. Jené enveja la gestió dels centres comercials tancats perquè vetllen per l'equilibri i va apostar per una gestió publicoprivada dels eixos de la ciutat. En aquest sentit, Jaume Perna, director d'OTP, una enginyeria especialitzada en locals comercials, va assegurar que hi ha moltes franquícies esperant aterrar a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.