Opinió

La primera cimera humanitària mundial

L'evo­lució de les Naci­ons Uni­des d'ençà d'aquell ja llunyà 1946 en què van començar a ope­rar, ha anat intro­duint nous temes d'actu­ació tant per la feina feta pels òrgans prin­ci­pals de les Naci­ons Uni­des pròpia­ment dits com la que han anant fent les Comis­si­ons Econòmiques Regi­o­nals, les agències espe­ci­a­lit­za­des i els pro­gra­mes més o menys per­ma­nents que han trac­tat de res­pon­dre, a cada moment, a les neces­si­tats mun­di­als que s'han anat pro­duint en aquests setanta anys.

És així com el moment més dur de la crisi de Líbia i els nau­fra­gis al Medi­ter­rani als vol­tants de l'illa ita­li­ana de Lam­pe­dusa, el secre­tari gene­ral de les Naci­ons Uni­des, Ban Ki Moon, va con­vo­car, el 20 d'abril de 2015, una pri­mera cimera de les Naci­ons Uni­des per les qüesti­ons huma­nitàries. El pre­si­dent turc Erdo­gan, que lla­vors encara no havia pac­tat amb la UE d'aco­llir refu­gi­ats de la guerra de Síria, es va ofe­rir a aco­llir la con­ferència, com així ha sigut aquest maig.

Després d'un any de pre­pa­ració i men­tre a l'Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des, a Nova York, es va donant con­tinuïtat als tre­balls per imple­men­tar els objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble que es varen apro­var al setem­bre de 2015 (vegeu el meu arti­cle a L'Econòmic d'11 d'octu­bre de 2015) i que, paral·lela­ment, es va tre­ba­llant per evi­tar el canvi climàtic tal com es va acor­dar a la Cimera de París (vegeu el meu arti­cle a L'Econòmic de 6 de desem­bre de 2015), el Secre­ta­riat Gene­ral de les Naci­ons Uni­des va impul­sar la Cimera Huma­nitària Mun­dial, la pri­mera d'aquest gènere. És així com, amb aquests mesos de pre­pa­ració, els dies 23 i 24 de maig es va reu­nir al Cen­tre de Con­gres­sos d'Istan­bul i al Cen­tre de Con­ven­ci­ons Lütfi Kir­dar la cimera que va dis­po­sar, a més, d'una fira annexa on es van exhi­bir inno­va­ci­ons i pro­jec­tes d'acció huma­nitària pre­sen­tats per orga­nit­za­ci­ons no gover­na­men­tals, agències huma­nitàries i de desen­vo­lu­pa­ment.

Moment com­plex.

La con­ferència ha arri­bat en un moment com­pli­cat per defi­nir l'Agenda per la Huma­ni­tat, que pre­te­nia defi­nir la con­vo­catòria amb cinc àrees d'acció refe­ri­des a pre­ve­nir i fina­lit­zar con­flic­tes, impul­sar el res­pecte a les regles de la guerra per pro­te­gir les pobla­ci­ons civils vul­ne­ra­bles, pro­te­gir els refu­gi­ats i evi­tar la vul­ne­ra­bi­li­tat dels des­plaçats, evi­tar la violència de gènere a les situ­a­ci­ons de crisi i inver­tir en huma­ni­tat. per la qual cosa les Naci­ons Uni­des dema­na­ven 20.100 mili­ons de dòlars per pro­por­ci­o­nar assistència huma­nitària i pers­pec­ti­ves d'una vida millor als 88,7 mili­ons de refu­gi­ats i des­plaçats comp­ta­bi­lit­zats en un total de 38 països del món.

Els resul­tats de la con­ferència han sigut migrats. El alts man­da­ta­ris dels grans països donants no han anat a Istan­bul (excepte la Sra. Merkel) i fins i tot les dues grans ONG huma­nitàries del món (Met­ges sense Fron­te­res i OXFAM -asso­ci­ada a Espa­nya amb Intermón-) no hi han par­ti­ci­pat per con­si­de­rar que era un exer­cici inútil atès que al 2015 només el 55% de les neces­si­tats comp­ta­bi­lit­za­des per les Naci­ons Uni­des per a plans d'acció huma­nitària havien tro­bat finançament soli­dari i atès el minso resul­tat de la ter­cera con­ferència de les NU sobre finançament del desen­vo­lu­pa­ment d'Addis Abeba, feta del 13 al 16 de juliol de 2015.

A la con­ferència, això sí, hi han par­ti­ci­pat més de 5.000 repre­sen­tants d'orga­nit­za­ci­ons no gover­na­men­tals i agències que s'ocu­pen de llui­tar con­tra les catàstro­fes deri­va­des de des­as­tres natu­rals o produïts per la mà de l'home i que dema­nen acció de res­posta ràpida per evi­tar vícti­mes, i que van des de la Creu Roja o la Mitja Lluna Roja fins a ONG reli­gi­o­ses com la Comu­ni­tat de Sant Egidi pas­sant per DEVEX, cen­tres uni­ver­si­ta­ris de coo­pe­ració amb el món sub­desen­vo­lu­pat, Càritas, con­sells d'assistència a refu­gi­ats o, en un altre nivell, la Uni­cef, la Comissió Euro­pea i la seva ofi­cina huma­nitària i el Banc Mun­dial i, per des­comp­tat, les agències i pro­gra­mes de Naci­ons Uni­des que s'ocu­pen d'aquests temes i repre­sen­tants de la majo­ria d'estats mem­bres de les NU.

Al món el pre­o­cu­pen i molt els temes que s'han trac­tat a Istan­bul, però en aquest moment no es veu que la con­ferència hagi ser­vit per gran cosa i més si veiem que a la Cimera del G7 a Ise-Shima dels dies 26 i 27 de maig tot­hom ha cons­ta­tat l'error que va ser excloure Rússia del G8 com a con­seqüència de la crisi d'Ucraïna i, com tots sabem, la Rússia de Putin és essen­cial per inten­tar resol­dre la crisi de Síria, motor de la crisi huma­nitària actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.