Patrons de consum diferents
Les companyies tenen clar que cal adaptar la seva oferta als usos i costums dels consumidors jubilats
Moltes veus anuncien que l'envelliment també pot ser una oportunitat de negoci. Antón Costas, president del Cercle d'Economia, si bé reconeix que hi ha una visió de l'envelliment com a problema, argumenta que “els que s'aniran jubilant conformen una generació més saludable, culta i rica que l'anterior, amb actius immobiliaris -el 83% són propietaris de primera residència- i estan cridats a canviar l'estil de vida de la jubilació”.
Semblantment, Guillem López Casasnovas, catedràtic d'economia de la UPF, creu que “per descomptat hi ha capacitat d'adaptació a l'envelliment. És la silver economy: basta veure on inverteix la big pharma en nous medicaments o quines produccions fa Hollywood de noves pelis per detectar en quines butxaques estan avui els diners. Ull, sempre parlant en termes mitjans: dins del col·lectiu de gent gran hi ha també una varietat molt gran, amb persones molt pobres, soles i amb mala salut”. El professor d'IESE José Luis Nueno, estudiós del mercat de la gent gran, estima que aquests, ara, “no ofereixen una oportunitat qualitativa a les empreses”, no poden per les seves limitacions econòmiques. Això sí, considera que en 15-20 anys poden millorar la situació i, com que al 2050 Catalunya serà dels països més vells, les empreses indefectiblement hauran d'adaptar-se a les seves pautes de consum.
Una forma de comprar més reflexiva
hh En el gran sector d'alimentació i beguda, Quique Hernández, directiu de Pepsico, adverteix que la gent gran “tria de forma diferent, associa alimentació amb salut, i la paraula màgica és naturalitat, les fórmules light”. Per a Carlos Bosch, de Danone, cal ser prudent, ja que “els jubilats d'ara no són com els nostres avis, estan en plenitud, no volen que se'ls vegi com gent amb problemes, tot i l'edat poden gaudir”. Jaume Gomà, conseller delegat del portal Ulabox de venda a domicili, constata que la tecnologia mòbil, cada vegada més intuïtiva, “els ha permès una certa reinserció social, ara poden comprar per Internet i sentir-se moderns. És un sector que cal saber segmentar, no és el mateix una parella de jubilats que un de sol, un d'urbà o un de rural”. Lluís Sant, de la botiga de roba Santa Eulalia, veu que la gent gran “compra menys, però també és menys sensible al preu, compra més qualitat”.
Pensar més a gestionar que en rèdits
hh En un entorn d'incertesa, de tipus d'interès zero fins no se sap quan, al sènior estalviador li convé “pensar més a gestionar el seu capital que a guanyar rèdits, com passava abans”, diu Luis Badrinas, conseller delegat de Community of Insurances. I per gestionar creu que cal estalviar a l'any el 20% del que es guanya, per adaptar-se a l'incert. Els experts arriben a dir que si tens la fortuna que t'augmenten la nòmina, una part ha d'anar a estalvi, indefectiblement, i l'altra, en tot cas, a la targeta de crèdit. Allò d'estalviar sense adonar-se'n. Així, no és estrany, com comenta José Antonio Iglesias, subdirector de Vida Caixa, que “hi hagi un increment de pensions, tant per la tranquil·litat que no et menges els estalvis, a tipus zero, com perquè en renda variable, a edats de 70-80 anys, és difícil prendre decisions d'inversió”. Ara no es poden donar rendibilitats del 6%, del 3% a tot estirar, però cal tenir en compte que l'expectativa de vida ha augmentat considerablement. Previsió, millor als 30 que als 50, i si has d'assolir una renda vitalícia de 400 euros per sumar a la pensió, és ara que has de tenir clar que hauràs d'estalviar 100.000 euros.
Convertir el país en un gran balneari
hh La indústria turística creu en la gent gran, en la combinació perfecta que poden oferir. Com diu Mónica Figuerola, gerent de Spaincares, plataforma que ofereix serveis de salut en hospitals o balnearis, “hem de convertir Espanya en la Florida europea, que atregui els turistes del nord d'Europa i Rússia que vulguin fer-se una cirurgia o fer una estada al balneari”. Cal aprofitar que el turisme de gent gran estrangera, “conscient de la qualitat de la nostra sanitat privada, ve cercant serveis d'oftalmologia, estètica o tractaments oncològics, entre altres”. I si parlem del turisme interior, hem d'anar superant el model Imserso, com diu Joan Maria Saperas, director de Centres de Viatges El Corte Inglés: “Cal vèncer l'estereotip Imserso, de ballar els Pajaritos a Benidorm, perquè ara el jubilat és diferent, cerca un turisme cultural i específic.” En serveis socials per a la tercera edat, a Eulen cal canviar l'estratègia, com diu la directora per a Espanya, Natalia Roldán: “Si fins ara els serveis sociosanitaris s'han adreçat a col·lectius de dependència, ara el repte és plantejar-los per a tots els jubilats, tot tenint en compte que ara el que volen és viure a casa.”
