El vet rus i Brussel·les s'acarnissen amb la fruita
La UE abaixa fins a un 70% les quotes per a la retirada dels productes afectats pel boicot de Moscou, sense incrementar els imports d'ajut al sector
La Unió Europea ha decidit reduir un 70% en relació amb l'any passat la quota per a la retirada de fruita, una mesura que es va acordar el 2014 per protegir el sector de fruites i hortalisses a causa del vet rus als productes agroalimentaris europeus, sense augmentar els imports màxims de l'ajuda.
La reducció es va començar a aplicar el 30 de juny passat i s'allargarà durant el 2017. “Aquestes mesures només són efectives mentre hi ha disposició de retirada, i amb els volums aprovats fa preveure que es puguin esgotar ràpidament”, asseguren des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que ha criticat una reducció que escanya encara més un sector que aviat farà dos anys que nota les conseqüències del boicot rus. L'únic que la FCAC valora positivament és la incorporació de la cirera com a producte susceptible de rebre ajuts excepcionals.
Recapitulem. El 17 de juliol del 2014, la UE i els Estats Units decideixen imposar sancions contra bancs i empreses russes arran del conflicte armat de Rússia amb Ucraïna, mesos després que Moscou s'annexionés la península de Crimea. La resposta russa va ser la prohibició d'importar, almenys durant un any, fruites i hortalisses, fruita seca, carn de porc, vedella i pollastre, llet i productes lactis, formatge i peix de la UE, els Estats Units, Austràlia, Canadà i Noruega.
Primer mercat.
Per atenuar les conseqüències, la CE aprova, l'11 d'agost del 2014, augmentar del 5% al 10% la quantitat de producció que les organitzacions de productors poden retirar de la distribució. Comencen a caure els preus dels productes afectats pel vet.
Ajuts insuficients.
La UE era el principal proveïdor de productes agraris a Rússia, amb una quota de mercat del 42% el 2013, i el segon principal mercat d'exportació agroalimentària, amb el 10% de la quota. En el cas de l'Estat, les exportacions agràries a Rússia van suposar 588 milions el 2013, repartits entre fruites (158 milions), carns (116 milions) i fruites i hortalisses transformades (89 milions). Pel que fa a Catalunya, principal productor a l'Estat de fruita de pinyol, el vet rus va provocar un daltabaix preocupant al qual ara se suma la reducció de fins al 70% de les quotes per la retirada de fruita. “Això ens perjudica molt, perquè pel sol fet que es pugui retirar la fruita, el mercat ja s'agilitza”, explica Albert Capdevila, responsable de fruita de la FCAC i portaveu de la cooperativa Foment Agrícola les Planes, de Torregrossa. “La fruita de pinyol, si no surt en quinze o vint dies, l'has de llençar”, alerta.
El vet rus “ha sigut fatal per a nosaltres, no tant perquè enviéssim moltes tones de fruita directament, sinó perquè a més hi havia altres països europeus que feien d'intermediaris, com Polònia i Turquia, que han retallat molt les compres”. Els pagesos també han hagut de lluitar contra la baixada de preus que ha provocat la sobreoferta de fruita dolça en el mercat. “Mentre nosaltres no podem vendre tot el que collim, Rússia ha anat a buscar altres mercats a l'Àfrica”, explica Capdevila, que tanmateix apunta cap a una millora de les condicions el pròxim any: “Rússia no està trobant en els nous mercats les garanties sanitàries que tenen els nostres productes.” De moment, però, de les 38.400 tones de préssecs i nectarines que es van poder retirar el 2015 s'ha passat a 11.500 tones, mentre que les peres i pomes cauen de les 7.600 a les 2.300 tones.
Producte de Lleida cap a la Xina el 2017
Un grup de cooperatives lleidatanes està tancant la comercialització de fruita de pinyol amb la Xina. “Una delegació de xinesos ens han visitat enguany, interessats sobretot en la traçabilitat del producte, i ja tenim tots els protocols necessaris per enviar la fruita al mercat asiàtic”, explica Albert Capdevila. Enguany ja s'han tramès petites remeses, però les operacions a l'engròs seran a partir del 2017.