La regulació de l'economia col·laborativa

El feno­men de l'eco­no­mia digi­tal avança a mar­xes forçades. Inter­net ha trans­for­mat com­ple­ta­ment els nos­tres usos i cos­tums, ha ofert nous pro­duc­tes i ser­veis i ha revo­lu­ci­o­nat els models de negoci més tra­di­ci­o­nals. Un dels exem­ples més actu­als d'aquesta situ­ació és l'ano­me­nada eco­no­mia col·labo­ra­tiva i la pro­li­fe­ració de models de negoci que no fan direc­ta­ment una acti­vi­tat, sinó que es limi­ten a actuar com a pla­ta­for­mes en línia que posen en con­tacte l'oferta i la demanda. Alguns exem­ples d'empre­ses poden ser Uber o Bla­bla­car (trans­ports), Airbnb (arren­da­ments turístics), i Walla­pop o Ebay (ven­des), entre mul­ti­tud de noves empre­ses emer­gents que contínua­ment apa­rei­xen en el mer­cat.

Es tracta d'un model de negoci inno­va­dor, basat en les noves tec­no­lo­gies i en la col·labo­ració dels usu­a­ris que en fan ús. Els sec­tors tra­di­ci­o­nals que s'han vist afec­tats per la seva pro­li­fe­ració asse­nya­len la manca de regu­lació legal, ja que com que no pres­ten direc­ta­ment el ser­vei i s'esta­blei­xen en línia, no els és apli­ca­ble la nor­ma­tiva, cosa que els per­met ofe­rir uns preus o unes con­tra­pres­ta­ci­ons amb què els nego­cis basats en l'eco­no­mia tra­di­ci­o­nal no poden com­pe­tir. Jurídica­ment, estem davant d'un nou model econòmic que neces­sita res­pos­tes clares, ja que es tracta d'un feno­men digi­tal glo­bal que reque­reix la coor­di­nació inter­na­ci­o­nal de diver­sos països per fixar-los una nor­ma­tiva comuna. Al juny la Comissió Euro­pea va publi­car un Informe titu­lat L'agenda euro­pea per l'eco­no­mia col·labo­ra­tiva i va pro­por­ci­o­nar, als països euro­peus, unes direc­trius sobre quin tipus de regu­lació cal esta­blir. Si bé no es tracta d'una regla­men­tació legal­ment vin­cu­lant, la reco­ma­nació apunta uns estàndards bàsics comuns per a tota la UE de burocràcia, de con­su­mi­dors, de dret labo­ral i sobre fis­ca­li­tat apli­ca­ble a aquest tipus de nego­cis. Una de les qüesti­ons més con­flic­ti­ves és si hau­rien d'obli­gar els pres­ta­dors de ser­veis a obte­nir llicències per exer­cir l'acti­vi­tat. Brus­sel·les con­si­dera que no és neces­sari “lle­vat en casos en què sigui estric­ta­ment neces­sari”, tot i que per ara el que és “estric­ta­ment neces­sari” no és el mateix a França, Itàlia, Ale­ma­nya, España...