Opinió

Per què cobren més els homes que les dones?

Una possible explicació és l'existència de discriminació que es pot relacionar amb la preferència dels clients o dels companys de feina per a un determinat sexe o el que es coneix com a discriminació estadística (s'assumeix que la persona té la mateixa productivitat que la mitjana del grup a què pertany i no la que li pertoca segons les seves característiques)

La publi­cació, fa pocs dies, de l'avanç de resul­tats de l'Enquesta d'Estruc­tura Sala­rial cor­res­po­nent al 2014 de l'INE ha tor­nat a posar de mani­fest l'existència d'impor­tants diferències sala­ri­als entre homes i dones. Con­cre­ta­ment, a l'Estat espa­nyol el salari mitjà anual de les dones va ser de 19.744,82 euros men­tre que els dels homes, de 25.727,24 euros, és a dir: les dones cobren un 23% menys que els homes.

Que les dones cobren menys que els homes és un fet que s'observa a pràcti­ca­ment tots els països del món i, evi­dent­ment i pel seu pos­si­ble ori­gen dis­cri­mi­na­tori, és un afer que ha des­per­tat un gran interès entre els inves­ti­ga­dors en eco­no­mia labo­ral i soci­o­lo­gia del tre­ball. Els resul­tats de la recerca han posat de mani­fest que part d'aques­tes diferències són degu­des al fet que homes i dones poden dife­rir en carac­terísti­ques asso­ci­a­des a la seva pro­duc­ti­vi­tat, com el nivell edu­ca­tiu o l'experiència labo­ral. Ara bé, cada cop més aques­tes diferències es redu­ei­xen o, fins i tot, sovint són favo­ra­bles per a les dones, per la qual cosa la recerca s'ori­enta a ana­lit­zar els motius que fan que dos tre­ba­lla­dors rela­ti­va­ment sem­blants lle­vat del gènere rebin sala­ris dife­rents.

Una pos­si­ble expli­cació és l'existència de dis­cri­mi­nació que es pot rela­ci­o­nar amb la pre­ferència dels cli­ents o dels com­panys de feina per a un deter­mi­nat sexe o el que es coneix com a dis­cri­mi­nació estadística (s'assu­meix que la per­sona té la mateixa pro­duc­ti­vi­tat que la mit­jana del grup a què per­tany i no la que li per­toca segons les seves carac­terísti­ques). Però, altres autors també argu­men­ten que fins ara les anàlisis pre­sen­ten limi­ta­ci­ons a l'hora de com­pa­rar tre­ba­lla­dors de dife­rent gènere eti­que­tats com a idèntics. Per exem­ple, algu­nes fei­nes demos­tren l'existència de diferències entre homes i dones en trets psi­cològics o habi­li­tats no cog­ni­ti­ves que poden influir en la seva pro­duc­ti­vi­tat a través de les seves pre­ferències o acti­tuds: les dones tenen més apti­tuds pel que fa a les rela­ci­ons inter­per­so­nals, i sem­bla que els homes pre­sen­ten menys aversió al risc i més pro­pensió per com­pe­tir.

Aquests dos fac­tors poden tenir un impacte directe en la seva pro­duc­ti­vi­tat o poden haver deter­mi­nat les seves elec­ci­ons a l'hora de triar estu­dis.

La lite­ra­tura també s'ha cen­trat a ana­lit­zar per quin motiu hi ha diferències entre països pel que fa a les diferències sala­ri­als per gènere. En aquest sen­tit, sem­bla que les ins­ti­tu­ci­ons labo­rals com per exem­ple el salari mínim o bé la importància de la nego­ci­ació col·lec­tiva hi juguen un paper deter­mi­nant, però fins i tot hi ha diferències impor­tants entre ter­ri­to­ris que com­par­tei­xen ins­ti­tu­ci­ons que són sem­blants.

Els pro­fes­sors Hipólito Simón de la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant i Inés Muri­llo de la Uni­ver­si­tat d'Extre­ma­dura, han ana­lit­zat l'existència de diferències sala­ri­als entre homes i dones per comu­ni­tats autònomes a par­tir de l'anàlisi de les micro­da­des de l'Enquesta d'Estruc­tura Sala­rial dels anys 2002, 2006 i 2010. Tal com es pot obser­var en el gràfic, les diferències entre comu­ni­tats autònomes són molt impor­tants: si bé a Extre­ma­dura la bretxa que s'observa entre homes i dones pel que fa al salari per hora se situa per sota del 5%, a Astúries supera el 30%. Aques­tes diferències són com­pa­ra­bles a les obser­va­des entre països. Ara bé, quan es “des­comp­ten” les diferències en la part expli­cada, és a dir, aque­lla part del dife­ren­cial rela­ci­o­nada amb les carac­terísti­ques dels indi­vi­dus i dels llocs de tre­ball que ocu­pen, podem veure com la bretxa es redu­eix subs­tan­ci­al­ment amb valors que oscil·len entre el 4% i el 9%.

Valors màxims.

A Cata­lu­nya la bretxa obser­vada se situa al vol­tant de la mit­jana, però un cop “ajus­tada” se situa als valors màxims. A què res­po­nen, aques­tes diferències? Com acos­tuma a pas­sar en les inves­ti­ga­ci­ons regi­o­nals, encara hi ha força limi­ta­ci­ons a les dades estadísti­ques que no han fet pos­si­ble que es faci una anàlisi més rigo­rosa dels fac­tors que hi ha al dar­rere d'aques­tes diferències, però bona part de la part que no està expli­cada està rela­ci­o­nada amb les dife­rents con­di­ci­ons del mer­cat de tre­ball, que hi hagi més o menys presència sin­di­cal, que hi hagi diferències en la manera en què es du a terme la nego­ci­ació col·lec­tiva i altres fac­tors demogràfics. Un cop dis­po­sem de les dades defi­ni­ti­ves per al 2014, serà interes­sant com­pro­var si aques­tes diferències regi­o­nals s'han man­tin­gut o han aug­men­tat un cop s'ha començat a superar la crisi econòmica.

Una bretxa superior a la europea


Segons Eurostat, la bretxa salarial entre homes i dones mesurada a partir del salari per hora a la zona euro és del 16% i s'ha mantingut relativament constant durant les dues darreres dècades. En canvi, a Catalunya i el conjunt de l'estat espanyol ha augmentat durant la crisi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.