Recerca ambiental en xarxa
Sostenipra ha esdevingut referència en ecoinnovació o ecologia industrial
Sostenipra, grup de recerca en sostenibilitat i prevenció ambiental vinculat a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB i a l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA), ha esdevingut en els dotze anys de trajectòria referència ineludible en camps com l'ecoinnovació, la sostenibilitat en sistemes agrícoles i ecologia industrial i anàlisi de fluxos, tot destacant per la seva capacitat d'anticipació i d'excel·lir en la recerca en comú amb altres grups.
Xavier Gabarrell, coordinador del grup, explica que deu la seva existència a “la necessitat d'una aproximació sistèmica als temes ambientals”. En tots aquests anys, Sostenipra ha estat a l'avançada, amb propostes no prou compreses en el seu moment, que ara són ben acceptables: “Quan plantejàvem als polígons aprofitar aigües pluvials, ens deien somiatruites. Tampoc el govern va entendre, el 2006, que el problema de l'aigua no era d'abastament, sinó dels fluxos del recurs de l'aigua, i ara en són més conscients.”
El grup, que aplega especialistes de renom, com Joan Rieradevall en ecodisseny; Assumpció Antón en la millora dels aspectes ambientals del sector agrari, o Gara Villalba en anàlisis de fluxos, aplica el principi que “a partir d'un cas concret, en què es topa amb intangibles, es pot pensar en un àmbit més ampli, fer de la necessitat virtut”. Com a l'Ecobarri del barri de Vallbona, a Barcelona, quan Sostenipra, tot preveient un futur sense cotxes, per superar la normativa que adjudica places de pàrquing per cada edifici nou, va tenir la idea de dissenyar pàrquings amb sostre alt que poguessin ser reconvertibles quan no hi hagi cotxes. En la generació d'eines, n'hi ha diversos exemples, com edTool, web per donar suport a l'ecodisseny de productes i serveis o CO2zw, una eina que utilitza l'Agència Catalana de Residus (ARC) per mesurar les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels residus municipals.
Sostenipra destaca per la seva productivitat en l'especulació científica: l'any 2015 va publicar 33 articles, i des del 2009 la seva producció ha estat de 175. Des d'aquesta data, les tesis que s'hi han generat han estat 25, i tots els doctors han teixit una teranyina de contactes que facilita la vocació de treball en xarxa de Sostenipra. Un exemple del seu dinamisme el donen les 76 publicacions sobre anàlisis de cicle de vida (ACV) publicades fins al 2013, que situen la UAB entre les set universitats més importants del món en aquest camp.
“Mai treballem sols, sempre exercim la recerca col·laborativa”, és una de les divises de Sostenipra, com explica Gabarrell. Amb aquest principi de “sumar experteses”, Sostenipra té socis arreu, des de la UPC fins a universitats com Santiago (Espanya), Manchester (Regne Unit), Yale (EUA) o Talca (Xile), o empreses com Inèdit Innovació, una spin off justament creada el 2008 per Sostenipra, amb l'objectiu “d'afavorir la transferència tecnològica i acostar-se a l'empresa, dins d'un model en què l'important no ha de ser el guany financer, de creixement exponencial, sinó la generació de coneixement”.
Fertilecity, agricultura sostenible al terrat
Un dels grans projectes que té ara entre mans Sostenipra és Fertilecity, un projecte d'agricultura vertical, que es realitza a la mateixa seu de l'ICTA-UAB, en què s'interconnecten hivernacles ubicats al terrat amb l'edifici, tot aprofitant-ne els fluxos residuals d'energia, aigua i aire. Així, el cultiu bescanvia amb l'edifici calor residual i en recupera el fred; recull aigües pluvials i aigües grises i utilitza el CO2 que s'hi genera per a la seva fotosíntesi. Un cultiu de tomàquets de 770 kg de producció pot resultar així un 21% més econòmic i generar un 42% menys d'emissions d'efecte hivernacle.
Microalgues per tractar aigües residuals
L'aigua és un recurs ben escàs al desert de Sonora, a Mèxic, com ho saben a la ciutat d'Hermosillo, on registren unes precipitacions de 200 mm per any i es preveu que el 2030 l'increment de la demanda haurà augmentat un 57%, respecte del 2006. Sostenipra va dissenyar un model d'aprofitament d'aigües pluvials per ser destinades a activitats domèstiques com fer la bugada o rentar el cotxe. En el seu estudi de costos, Sostenipra demostra que surt a compte instal·lar un dipòsit de recollida de l'aigua de la pluja, ja sigui a nivell de terra o sota terra, amb taxes de retorn que van del 8% a l'11%.