Opinió

El ‘Brexit' preocupa la zona d'Àsia-Pacífic

La gran aposta britànica era posicionar la ‘City' de Londres, que va donar suport al ‘Remain', com el principal ‘hub' europeu per afavorir la integració del iuan en el sistema financer global. I ho va aconseguir. La ‘City”, ben connectada amb les borses de Hong-Kong, Singapur i Sidney, es consolidava com un gran mercat de productes financers alliberats en iuans. I és una porta privilegiada per a les inversions xineses a Europa i un pont d'operacions triangulars amb altres continents i països. Aquesta posició pot afeblir-se. El ‘Brexit' és inoportú per a l'economia xinesa cada vegada més endeutada i amb la cotització del iuan lliscant a la baixa fins a nivells del 2014

El Brexit preocupa Occident però també Orient. A Xina, Japó i Corea del Sud i altres països d'Àsia-Pacífic no entenen que els britànics votessin el 23 de juny per sortir de la UE. En la cimera dels ministres de Finances i Bancs Centrals del G7, celebrada el 20 i 21 de maig en Ise-Shima (Japó), els representants d'EUA, Canadà, Alemanya, Itàlia, França i Japó van alertar el Regne Unit sobre els riscos d'una decisió que podria desestabilitzar els mercats financers i entorpir l'encara feble recuperació econòmica mundial. No les tenien totes. Però no creien que el Regne Unit, que representa el 18% del PIB de la UE, acabaria marcant-se un gol en pròpia porta. Però va ocórrer. Una mala jugada que fa que el país sigui una destinació menys atractiva per als inversors internacionals. I algunes inversions previstes a curt termini poden frenar-se tot esperant el quan i com es duu a terme el Brexit.

La sorpresa a Pequín va ser majúscula. I les sorpreses no agraden a les previngudes autoritats xineses. Els mitjans xinesos controlats pel règim, gens proclius a consultes democràtiques, van criticar que els vots de ciutadans puguin modificar el futur d'un país. Xi Jinping era favorable a la permanència del Regne Unit a la UE per raons principalment econòmiques.

Les relacions polítiques han passat per alts i baixos. Però Londres va redoblar esforços per seduir les grans empreses xineses perquè invertissin en el Regne Unit en sectors com les infraestructures, energia, telecomunicacions, immobiliari. Però la gran aposta britànica era posicionar la City de Londres, que va donar suport al Remain, com el principal hub europeu per afavorir la integració del iuan en el sistema financer global. I ho va aconseguir. La City, ben connectada amb les borses de Hong-Kong, Singapur i Sidney, es consolidava com un gran mercat de productes financers alliberats en iuans. I és una porta privilegiada per a les inversions xineses a Europa i un pont d'operacions triangulars amb altres continents i països. Aquesta posició pot afeblir-se. El Brexit és inoportú per a l'economia xinesa cada vegada més endeutada i amb la cotització del iuan lliscant a la baixa fins a nivells del 2014. Altres divises asiàtiques es van veure afectades, entre elles la rupia índia, la rupia indonèsia, el ring de Malàisia, el dòlar de Singapur i el pes filipí.

També Shinzo Abe va advertir David Cameron. Japó considera el Regne Unit com una porta privilegiada per a les inversions nipones al mercat interior europeu. Allí operen conglomerats empresarials com Nissan, Honda i Hitachi, que produeixen a les illes per exportar al continent. A més, es dificulten les negociacions per a la signatura d'un Acord de Lliure Comerç UE-Japó. L'economia japonesa sembla tornar a créixer deixant enrere anys d'estancament. Els Abenomics s'apliquen entre les incerteses provocades per la desacceleració econòmica xinesa. El consum intern no acaba de despuntar, les exportacions es frenen i també els beneficis empresarials a mesura que el ien es revaloritzava enfront del dòlar i l'euro. El govern segueix estimulant l'economia i controla la cotització de la divisa enfront del dòlar i l'euro. Ara, el Brexit pressiona la lliura esterlina provocant que més capitals internacionals busquin refugi en el ien.

Mal rebut a corea del sud.

El Brexit va ser mal rebut a Corea del Sud i Singapur, dos països que van signar el 2009 i el 2014 sengles acords de lliure comerç amb la UE que li van obrir les portes a un apetitós mercat interior de més de 500 milions de consumidors. Una sortida britànica trencaria els equilibris d'aquells acords comercials. Els britànics hauran de renegociar la llarga llista d'acords internacionals conclosos en el marc de la UE-28. Un procés llarg i complex i amb uns alts costos per a totes les parts. I s'obren interrogants sobre els futurs pes i influència de la UE en l'economia mundial. A Tòquio i Seül es tem que, després del Brexit, apareguin els fantasmes d'un Frexit, Nexit, Swexit, etcètera. A Japó, Corea del Sud, Índia, Austràlia i els països del sud-est asiàtic es vol una Europa més unida i cohesionada que, al costat d'EUA, exerceixi de contrapès polític i econòmic enfront de la reemergència del colós xinès.

La UE-28 és el primer soci comercial de Xina, el segon d'ASEAN, el tercer de Japó i la cambra de Corea del Sud. Una UE-27, sense el Regne Unit, ja no serà el mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.