Focus

Un ecosistema emprenedor en plena ebullició

L'Econòmic tria deu ‘start-up' amb un alt potencial de creixement en la tercera edició d'aquest especial sobre emprenedoria. Són de sectors diferents però totes comparteixen l'entorn d'una ciutat que convida a crear

El Mobile World Congress ha actuat com a motor per a l'emprenedoria

Aquesta és la ter­cera edició, el ter­cer any doncs, en què L'Econòmic arriba al quiosc amb un número espe­cial dedi­cat a les joves pro­me­ses de l'empre­ne­do­ria. Triem els pro­jec­tes amb més recor­re­gut, aque­lles start-up de les quas tot­hom en par­larà els pròxims anys, i per tant aque­lles que tenen un poten­cial de crei­xe­ment més evi­dent. Que­dar-nos amb només deu pro­jec­tes no és fàcil. I no ho és sobre­tot perquè la llista de can­di­dats es fa cada cop més extensa.

En els dar­rers anys -abso­lu­ta­ment d'esque­nes al procés de crisi econòmica- l'explosió empre­ne­dora que ha vis­cut l'entorn de Bar­ce­lona -espe­ci­al­ment en el sec­tor tec­nològic- ha estat tan evi­dent que avui la ciu­tat és reco­ne­guda a tot el món com el prin­ci­pal pol de cre­ació d'empre­ses del sud d'Europa i un dels més actius al con­ti­nent.

Una dada que ho posa de mani­fest: dels més de 500 mili­ons d'euros d'inversió rècord en start-up el 2015 per part de capi­tal pri­vat a l'Estat, el 60%, 324 mili­ons d'euros, van anar a parar a pro­jec­tes basats a la ciu­tat de Bar­ce­lona.

Noms com Letgo, Walla­pop, User­Zoom, Digi­tal Ori­gin o Kan­tox van tan­car l'any pas­sat ope­ra­ci­ons milionàries. Alguna d'aques­tes fir­mes van entrar en la selecció que L'Econòmic va fer en l'edició ante­rior d'aquest espe­cial.

Les deu start-up selec­ci­o­na­des per a aquest any tenen molts números per pro­ta­go­nit­zar ope­ra­ci­ons des­ta­ca­des els pròxims mesos. Meller, Hemav, Aelix The­ra­peu­tics, Soci­al­Car, Cor­ner­job, Novi­Cap, Sig­na­tu­rit, Palo­bi­o­farma, Bea­bloo i Red Points tenen doncs en comú aquest poten­cial de crei­xe­ment i, tot i que per­ta­nyen a sec­tors dife­rents, totes inclo­uen en certa manera un com­po­nent tec­nològic i la qua­li­tat de com­par­tir l'eco­sis­tema empre­ne­dor de Bar­ce­lona.

“L'eco­sis­tema que hi ha ara no té res a veure amb el de fa uns anys”, des­taca una de les empre­ne­do­res pro­ta­go­nis­tes d'aquesta edició i cofun­da­dora de la firma d'eco­no­mia col·labo­ra­tiva Soci­al­Car, Mar Alarcón.

Avui la capi­tal cata­lana es pot mirar quasi d'igual a igual amb la carismàtica Berlín i en alguns sec­tors fins i tot pot treure més pit que Lon­dres -i pot­ser a par­tir d'ara encara ho podrà fer més- i això és així per un con­junt de fac­tors que es resu­mei­xen en un de bàsic: “Bar­ce­lona és un lloc ideal per atraure talent inter­na­ci­o­nal”, afirma el con­se­ller dele­gat de la fin­tech Novi­Cap, Marc Antoni Macià.

Talent motor.

No és ni de bon tros només qüestió de sol i platja i de qua­li­tat de vida, que ajuda, això sí. Bar­ce­lona capta talent perquè, com explica un dels màxims expo­nents d'aquest eco­sis­tema i res­pon­sa­ble d'un dels pro­jec­tes selec­ci­o­nats (Cor­ner­job), Miguel Vicente, “aquesta capa­ci­tat ve del fet que és una ciu­tat empre­ne­dora, hi ha bones for­na­des d'empre­ne­dors”. El talent crida talent, i com explica el cofun­da­dor de la marca d'ulle­res Meller, que es ven en exclu­siva per inter­net, Sergi Benet, “hi ha molts estran­gers que a l'hora d'empren­dre trien Bar­ce­lona”.

L'explosió empre­ne­dora dels dar­rers anys no només es mesura per la quan­ti­tat i la qua­li­tat de les start-up que en sor­gei­xen. També de les infra­es­truc­tu­res que ali­men­ten i es nodrei­xen d'aquests pro­jec­tes. Fa uns anys la majo­ria dels pro­gra­mes i ser­veis de suport a l'empre­ne­do­ria sor­gien del sec­tor públic, però avui aquest eco­sis­tema el forma en gran mesura la ini­ci­a­tiva pri­vada.

I aquest és un ele­ment que denota madu­resa, perquè són sovint els matei­xos empre­ne­dors d'èxit els que han aju­dat a gene­rar aquesta xarxa d'incu­ba­do­res, acce­le­ra­do­res o vehi­cles d'inversió que avui aixo­plu­guen les noves empre­ses. Noms com el mateix Miguel Vicente (amb Antai Ven­ture, d'on han sor­git Cor­ner­Job o Walla­pop) en són un exem­ple. També l'acce­le­ra­dora Conec­tor, impul­sada per Car­los Blanco (Grup Itnet, Aka­mon) entre d'altres, o la tasca de Dídac Lee (grup Ins­pi­rit) a través del pro­grama per a start-up del banc Saba­dell, en són mos­tres, d'aquest eco­sis­tema que madura poc a poc.

A més, com explica el soci fun­da­dor de Sig­na­tu­rit Juan Zamora, “ara les start-up d'aquí interac­tuen més entre elles, col·labo­ren, cosa que abans no pas­sava, pot­ser pel fet cul­tu­ral de cadascú al seu negoci i no ficar-se en el dels altres”. El màxim expo­nent d'aquesta col·labo­ració i d'aquesta dis­po­sició a apren­dre dels altres és la recent­ment inau­gu­rada casa dels empre­ne­dors a l'edi­fici del Palau de Mar impul­sat pel clúster tec­nològic Bar­ce­lona Tech City i que des de fa set­ma­nes reu­neix un cen­te­nar de com­pa­nyies de nova cre­ació de l'eco­sis­tema empre­ne­dor bar­ce­loní.

També, com explica un altre dels empre­ne­dors selec­ci­o­nats en aquesta edició i codi­rec­tor gene­ral de l'empresa Hemav de ser­veis vin­cu­lats als dro­nes, Àlex Gomar, hi ha altres aspec­tes més gene­rals que han aju­dat a aquest impuls de l'eco­sis­tema: “Ha aug­men­tat la con­fiança vers les start-up.” Ha cres­cut perquè crei­xen els casos d'èxit i les ope­ra­ci­ons d'inversió amb altes ren­di­bi­li­tats en un con­text de mer­cats volàtils i de tipus bai­xos.

Els pro­jec­tes inno­va­dors són ara més que mai un punt d'atracció per al capi­tal i per a les admi­nis­tra­ci­ons i les for­ma­ci­ons polítiques, que en major o menor mesura incor­po­ren als seus pro­gra­mes les seves neces­si­tats, “tots els par­tits polítics par­len de l'empre­ne­do­ria com d'una alter­na­tiva a la crisi”, afe­geix Gomar.

Pre­ci­sa­ment si hi ha un aspecte en el qual la crisi s'ha notat en l'impuls d'aquest eco­sis­tema és que ara les start-up tenen major capa­ci­tat per cap­tar un talent que abans anava a altres seg­ments d'acti­vi­tat. Com explica Marc Antoni Macià “tre­ba­llar en una start-up s'està con­ver­tint en l'opció pro­fes­si­o­nal de molts, que sovint són els millors, els que antany pre­fe­rien cer­car opor­tu­ni­tats pro­fes­si­o­nals a bancs o con­sul­to­res”.

Bea­bloo, una altra de les top ten selec­ci­o­na­des enguany, apunta un altre ele­ment que ha aju­dat a revo­lu­ci­o­nar el pano­rama: “Bar­ce­lona està de moda per posar en marxa start-up gràcies al Mobile World Con­gress”, diu el seu con­se­ller dele­gat, Àlex De Dios.

Sens dubte la cita tec­nològica ha ser­vit per situar la ciu­tat en el punt de mira del món tec­nològic i ha gene­rat impor­tants opor­tu­ni­tats i siner­gies per als empre­ne­dors vin­cu­lats als dis­po­si­tius mòbils. Avui els desen­vo­lu­pa­dors d'apli­ca­ci­ons són un dels pols d'empre­ne­do­ria més fort al país.

La bio­tec­no­lo­gia és una altra àrea on Bar­ce­lona i els seus empre­ne­dors des­ta­quen, i per això no resulta estrany que aquest sec­tor esti­gui sem­pre pre­sent en aquests espe­ci­als sobre empre­ne­do­ria. En tot cas, per al direc­tor gene­ral de la firma Palo­bi­o­farma, Julio Cas­tro- Palo­mino Laria, “en l'àrea de bio­tec­no­lo­gia s'apre­cia un renéixer després d'uns anys de molt poc movi­ment, i crec que cada cop anirà a més”. Un dels motius d'això és que el CDTI (Minis­teri d'Indústria) ha faci­li­tat l'accés a capi­tal d'aques­tes fir­mes, un dels pro­ble­mes que abans fre­na­ven més l'acti­vi­tat.

De fet l'accés a finançament, a ron­des ele­va­des de capi­tal pri­vat, és un dels ele­ments que han impe­dit par­lar fins ara d'un eco­sis­tema prou madur en par­lar de l'empre­ne­do­ria local. Però això també està can­vi­ant. Ara és pos­si­ble veure ron­des de més de deu mili­ons a fir­mes d'aquí amb capi­tal que ve de fora, perquè l'atrac­tiu dels pro­jec­tes així ho jus­ti­fica. I això passa perquè a més de ser pro­jec­tes amb una alta capa­ci­tat per créixer són també pro­jec­tes fets per al món, amb una visió inter­na­ci­o­nal des del pri­mer dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.