ECONOMIA
L'economia dels Jocs de Rio
Del 3 al 21 d'agost se celebren a Rio de Janeiro els Jocs de la XXXI Olimpíada, seguits, del 7 al 18 de setembre, pels XV Paralímpics.
Quan es van atribuir els Jocs a Rio el 2 d'octubre de 2009, a Copenhaguen -en competència amb Chicago, Madrid i Tòquio-, Brasil era un dels BRICS que estaven creixent més. Per altra banda, Rio oferia l'experiència d'haver sigut seu del Campionat Mundial de Futbol de la FIFA al 2014, dels Jocs Panamericans de 2007 i d'un seguit de proves automobilístiques del màxim nivell, la qual cosa assegurava als 115 membres del Comitè Internacional Olímpic –presidit llavors pel belga Jacques Rogge- que Rio era una bona candidata.
La realitat posterior ha sigut diferent i l'actual president del CIO, l' alemany Thomas Bach, s'ha trobat que el Brasil del 2016 està immers en una crisi política i social greu i la seva economia està caient a un ritme del 3,8% anual, la qual cosa ha fet que les multinacionals que sempre patrocinen els Jocs i les empreses nacionals que es citen per a aquest tipus d'esdeveniments hagin reculat. L'empresa Petrobras, la més gran del Brasil, està ficada en escàndols de corrupció política per import de més de 10.000 milions de dòlars i té un deute total de 140.000 milions, i l'empresa de telecomunicacions Oi està en concurs de creditors amb un deute de prop de 20.000 milions de dòlars. L'aerolínia Gol té també molts problemes. Amb la devaluació del real brasiler les coses no van per millor i la crisi xinesa i el baix preu del petroli no han fet més que agreujar la situació.
Per altra banda, la crisi sanitària del zika i la sanció als atletes russos derivada del descontrol de les proves de dopatge als Jocs d'Hivern de Sochi han acabat d'enterbolir el panorama creant problemes per a la venda d'entrades i de paquets turístics per visitar el Brasil en aquestes dates.
De totes maneres, i d'això en tenim experiència a Barcelona, els Jocs ajuden a transformar les ciutats i posar-les al mapa turístic mundial. A Barcelona al 1990 teníem 18.600 places hoteleres i ara en tenim 69.000, i si al 1990 s'hi feien 3,8 milions de pernoctacions turístiques, ara se n'hi fan 17,5 milions.
Els Jocs de Rio estan concentrant moltes inversions del govern federal, del govern de l'estat de Rio i de l'alcaldia, que ha hagut de ser ajudada per les dues instàncies superiors perquè no li sortien els comptes.
Els Jocs s'aprofiten per edificar l'Àrea Olímpica de Barra de Tijuca, per edificar 31 gratacels per donar allotjament a més de 10.000 atletes i 8.000 entrenadors i directius, per edificar un nou estadi per a les proves atlètiques, per establir un lligam ferroviari ràpid amb el complex esportiu de Diodoro, així com per enderrocar faveles per donar una imatge més digna i menys insegura de Rio, edificar una emblemàtica torre d'observació a l'illa de Cotinduba i adequar el Sambodromo utilitzat per als carnavals i la platja de Copacabana per a diverses proves esportives.
Per altra banda s'han hagut de comprar 30 milions d'ítems per fer possibles els Jocs i, endemés, s'ha fet un gran esforç de finançament de beques i de creació de 160 llocs d'entrenament als 18 estats del Brasil per tal que els atletes brasilers tinguin èxit en les proves esportives dels 28 esports previstos, entre els quals figuren, com a novetat, el rugbi i el golf.
Els periodistes viuran en construccions addicionals del programa Mi casa, mi vida que va llançar-se al 2009 projectant un total de 4 milions d'habitacles de 45 metres quadrats per lluitar contra la penúria d'habitatges a tot el país.
Esforç financer.
Empreses d'auditoria han calculat que les despeses i inversions associades als Jocs tindran un impacte multiplicador de 4,26 amb efectes que s'estendran fins al 2027, però molts estan preocupats pensant que a la fi i fent balanç, el resultat econòmic, enmig de la crisi econòmica i política, resulti tan dolent com als Jocs de Montreal (1976) o d'Atenes (2004) i que no ajudi al desenvolupament social del Brasil.
