Us agradaria poder treballar en pijama?

Els con­ti­nus avenços que hem vis­cut en les últi­mes dècades pel que fa a les tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació estan can­vi­ant el món del tre­ball. L'extensió gene­ra­lit­zada de mol­tes de les eines que fem ser­vir diària­ment a la feina com ara els cer­ca­dors d'inter­net o el cor­reu electrònic obren noves pos­si­bi­li­tats però també plan­te­gen noves pro­blemàtiques. Fa només algu­nes set­ma­nes sota el lema “dret a des­con­nec­tar”, França va regu­lar l'ús dels dis­po­si­tius electrònics vin­cu­lats a la feina fora de la jor­nada labo­ral. El perill que la jor­nada labo­ral s'allar­gui a través de les noves tec­no­lo­gies i tin­gui reper­cus­si­ons sobre la vida per­so­nal és el prin­ci­pal argu­ment esgri­mit pel govern francès per incor­po­rar aquesta mesura dins la dar­rera reforma labo­ral.

La pos­si­bi­li­tat de tre­ba­llar sense estar física­ment a l'empresa (l'ano­me­nat tele­tre­ball) és cada més freqüent als països desen­vo­lu­pats. Segons els resul­tats d'un estudi publi­cat recent­ment per Euro­found, a la Unió Euro­pea hi ha un 17% de tre­ba­lla­dors/es que de manera regu­lar rea­lit­zen l'acti­vi­tat labo­ral fora de les dependències de l'empresa. Ara bé, aquesta dada amaga rea­li­tats molt dife­rents: men­tre que en alguns àmbits el tele­tre­ball afecta única­ment el 2% dels tre­ba­lla­dors, en d'altres se situa al vol­tant del 40% (per exem­ple, entre aquells tre­ba­lla­dors/es que rea­lit­zen tas­ques comer­ci­als). De fet, la incidència del tele­tre­ball varia subs­tan­ci­al­ment depe­nent de l'ocu­pació o del sec­tor, però també del país. Tal com es pot obser­var al gràfic, men­tre que a Suècia, Finlàndia, Estats Units, Bèlgica o l'Índia el per­cen­tatge de tre­ba­lla­dors afec­tats se situa o supera el 20%, en d'altres com Hon­gria, l'Argen­tina, el Regne Unit, Itàlia o Espa­nya no s'arriba al 10%. Les raons que expli­quen aques­tes diferències no són només tec­nològiques sinó que també estan rela­ci­o­na­des amb l'estruc­tura econòmica dels països –és clara­ment el cas de l'Índia– o les diferències cul­tu­rals.

Però quins són els impac­tes d'aques­tes noves for­mes d'orga­nit­zació del tre­ball? Segons l'estudi, des d'una pers­pec­tiva indi­vi­dual, els prin­ci­pals aspec­tes posi­tius del tele­tre­ball con­sis­tei­xen en la reducció del temps dedi­cat cada dia a des­plaçar-se a la feina i una major auto­no­mia pel que fa a l'orga­nit­zació de la jor­nada labo­ral. El prin­ci­pal incon­ve­ni­ent, però, és la tendència que les jor­na­des labo­rals siguin més llar­gues i, en lloc de faci­li­tar la con­ci­li­ació entre la vida labo­ral i la fami­liar, poden arri­bar a difi­cul­tar-la a causa d'aquesta major inten­si­fi­cació de la feina. No es poden, però, extreure con­clu­si­ons gene­rals ja que men­tre que per a aque­lles per­so­nes que rea­lit­zen la seva feina dins de la seva pròpia llar s'observa en gene­ral un impacte posi­tiu sobre la qua­li­tat de vida, per a aquells tre­ba­lla­dors que són “alta­ment mòbils” s'apre­cia un empit­jo­ra­ment del seu estat de salut i de la seva satis­facció labo­ral.