La capacitat de conèixer el sector de la tecnologia, de la comunicació i de les TIC vinculades a les salut són els àmbits en què el Tecnocampus està destacant. També el vessant de l'emprenedoria. Per fer una bona gestió, a més de buscar l'eficiència en els recursos ha de tenir un coneixement profund del mercat. Un director ha de ser el primer comercial de la companyia.

Ara podem dir que ja som un pol d'atracció per a les empreses i tenim una ocupació del 80%. Mataró no tenia cap lloc singular per a la instal·lació d'empreses. Encara som una ciutat industrial, amb un 20% del PIB que surt de la indústria, que es troba repartida per molts polígons. El Tecnocampus ha permès la instal·lació de 106 empreses que sumen 612 empleats. Això està funcionant i creant riquesa. El preu del lloguer és més car que el centre de Mataró, però hi ha hagut aquest efecte de crida de voler-hi ser per qüestió d'imatge, espais i serveis. Ha estat un encert.

Es parlava de vendre fum, però un cop es va tenir l'edifici fet es va aclarir tot. La cosa està prou fotuda perquè es posi en dubte aquest projecte. S'hi han invertit molt diners i anirà endavant.

El Tecnocampus suma els centres universitaris, el centre de referència avançat que és Cetemmsa, i el viver d'empreses. Nosaltres ens financem en un 75% per recursos privats que generen les matrícules, projectes i lloguers a les empreses. Tenim ajuda de la Diputació en el viver d'empreses i una aportació mínima de la Generalitat –per la qual lluitem perquè es pugui ampliar tot i que ara és un mal moment–. El parc té uns ingressos d'uns 12,2 milions d'euros, dels quals rep uns 3,3 milions és l'aportació que fa l'Ajuntament de Mataró i una petita part del Consell Comarcal.

Segur, perquè estem parlant d'un parc que és viu, amb ocupació i dinamisme. Aniran sortint els ingressos per retornar el crèdit que es va concedir des del ministeri. La inversió inicial va ser de 50 milions d'euros, que es va finançar amb ajuts del Feder i amb crèdits que s'hauran de retornar en 40 anys.

La majoria d'empreses s'han de relacionar amb un producte innovador i tenir un pla de viabilitat. Ara s'hi ha instal·lat la consultora de noves tecnologies Everis. Hi ha empreses tecnològiques de la comunicació, de les tecnologies industrials o les orientades a la salut, la qualitat de vida, el turisme, l'oci o el màrqueting digital.

Aquí oferim estudis professionalitzadors. Això vol dir que un dels pilars bàsics dels estudis és que estiguin enfocats a l'empresa. Es desenvolupen uns consells en què participen empreses del sector per ajudar a adaptar els plans d'estudi a les necessitats del mercat. Com tot, podria funcionar millor, però tenim bons resultats. Aquest Campus és de proximitat, amb 1.853 estudiants, i no esperem créixer gaire més. Volem una coevolució entre estudiants, empreses, emprenedors i empresaris.

Es posen de moda segons quins conceptes però també és cert que hi ha territoris que són emprenedors per essència. Fa quaranta anys, més de 50 empreses treballaven a Mataró en el clúster del gènere de punt i aquesta història empresarial encara perdura. Això es pot teoritzar i sembla buit de contingut, però s'entén quan veus que sorgeix de manera natural. L'emprenedoria vol dir tirar endavant projectes encara que l'empresa no sigui teva. És crear lideratges, desenvolupar idees i conceptes creatius.

Tenim nou graus universitaris i aquest any hem incrementat el total d'alumnes en un 30%. Això no passa enlloc, som l'únic campus de Catalunya que incrementa la matrícula fins a dos dígits. Tenim estudis amb molta acceptació com el màrqueting digital i el de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, al voltant de la nàutica.

És l'assignatura pendent, la davallada en les enginyeries que ara només representa el 15% dels alumnes del Tecnocampus. S'ha d'enfocar des de les institucions perquè els joves s'interessin per aquests estudis i treballar-ho des de la primària i secundària. També hem de fer un esforç per fer més atractius els plans d'estudis, millorant-ne l'oferta, més orientada a la indústria real.

El patronat de la fundació va votar fa unes setmanes avançar cap a aquesta adscripció única a la Pompeu Fabra. És un dels grans projectes del pla estratègic. Avançarem cap aquests nous plans d'enginyeries i el sector de la nàutica en un territori on la façana marítima té futur des del punt de vista turístic i industrial.

En aquest procés de fusió que supervisa la Generalitat el Tecnocampus hi vol ser present i que Cetemmsa no se'n vagi. Proposem fer un gran consorci que uneixi els objectius de les tres entitats: BDigital, Cetemmsa i Tecnocampus, potent, amb 50 milions d'euros i uns 300 empleats treballant en recerca i coneixement. Hauria de ser el Massachusetts català.