És cert que hi ha una recuperació, però l'evolució serà de ritme lent. No serà sostinguda, hi haurà ritmes de creixement alts alternats amb desacceleració.

El fet que l'Estat espanyol no hagi acomplert els objectius de dèficit suposarà ajustaments més bruscos del previst. El Brexit també suposarà un impacte a curt termini, tot i que el Regne Unit no és el principal soci comercial de Catalunya. L'amenaça del terrorisme gihadista també colpeja l'estabilitat econòmica, com ho fan la crisi turca o russa.

Hi ha força indicadors que van bé, com el de l'activitat industrial, el creixement en els serveis, la millora de la productivitat, la baixada de l'atur, la creació d'empreses. Catalunya és líder en creació d'empreses a l'Estat.

L'atur estructural és una característica de l'economia de l'Estat espanyol. Una de les causes es podria imputar a l'educació. Quan va arribar el boom immobiliari molts joves van deixar els estudis i van anar al sector de la construcció. Ara aquests aturats, per la baixa formació, tindran dificultats a fer un reciclatge i inserir-se en el mercat laboral.

Ara ja no s'ha de parlar de sectors. Es pot parlar d'un sector molt antic però segons quina innovació hi fas pot reconvertir-se. És la capacitat d'innovar en producte, idea, organització, que et pot donar l'èxit en l'economia global. Catalunya és bona amb el món Bio perquè hi ha una tradició, bones facultats i la indústria farmacèutica... Estem molt bé en recerca bàsica però hi ha una mancança amb tota la part de transferència i innovació a partir de la Universitat.

Només cal veure el PIB per càpita de Catalunya, que està per sobre de la mitjana del PIB per càpita de la UE dels 25. No és de les més riques, però Déu n'hi do. Estaria entre una mica superior al de Finlàndia i per sota del de Dinamarca. És obvi que a aquests dos països nòrdics els ha impactat la crisi, però no com a Catalunya.

Precisament fa pocs dies s'acaben de publicar les dades de la Generalitat amb el finançament publicat. I què ens diu aquest càlcul? Doncs que som els tercers en recaptació de recursos autonòmics cap a l'Estat però que en finançament per càpita passem al lloc desè a nivell estatal. I estem per sota de la mitjana espanyola. Això és constant. Són regles de la relació fiscal que indiquen que no només volen igualar amb altres comunitats autònomes sinó que sobreigualen, sobreanivellen, que en diem els economistes. El sistema, al final, acaba invertint els ordres i el que més aporta acaba tenint menys que la resta per gastar en serveis públics. Però la dependència econòmica d'Espanya no només és això, sinó que hi ha les polítiques, les lleis, que no ens ajuden.

No és bona, per a un poble, la queixa constant. No soluciona res i no aporta res.

Hem impulsat un manifest per tornar a fer un referèndum vinculant sobre la independència. A Catalunya tenim tendència a utilitzar eufemismes, a fer plans molt precisos i això porta problemes. Crec que és millor tornar a la base de tot, que és més comprensible a nivell internacional, i que té més suport popular a Catalunya: és la idea del referèndum d'autodeterminació. Hi ha molta més gent a Catalunya que està d'acord que ho hem de poder decidir nosaltres que no que estiguin a favor de la independència. Com que hem de fer una ruptura legal, perquè no hi haurà mai voluntat de pactar per part de l'Estat, caldrà trencar el mur. És millor concentrar totes les forces en allò que té més suport. Jo defenso la idea de fer un referèndum clar, amb un sí o no a la independència, perquè és la tendència de les darreres dècades. Quan el procés passa en mans dels partits polítics i del Parlament ens trobem en diferències ideològiques, de mecanismes, de mètodes, de calendaris, de ritmes... llavors l'horitzó es dispersa i desgasta la gent.

El procés no es pot allargar de manera permanent. Ampliar la majoria social no es fa dilatant la decisió que cal prendre. La massa crítica que tenim és la que és i el que cal fer és fer-la visible i clara. S'ha demostrat que en format d'eleccions aquesta majoria, que hi és, no acaba de ser del tot incontestable perquè en unes eleccions hi ha grups polítics que es presenten sense prendre partit sobre la independència. El que s'ha de fer és que la gent digui sí o no a la independència i poder superar el 50% dels vots sense barrejar-hi temes polítics, ni ideologies, ni debats sobre pressupostos. En algun moment del temps es va abandonar la idea del referèndum però jo sempre he pensat que acabaria tornant perquè es el mitjà més clar per saber on som i què volem.

El que s'ha de garantir és l'obertura dels mercats i mantenir l'euro com a moneda, si més no al començament. També hem d'assumir que una independència no pactada en un estat voldrà dir que no tindrem les certeses i les garanties absolutes. Hem d'estar disposats a assumir un risc. La gent ha de ser madura i valorar els costos de la situació actual i les oportunitats que s'obren amb la independència. Amb una majoria molt petita a favor del Brexit s'ha vist que fins ara no han marxat les multinacionals del Regne Unit. Ara tot just començaran els processos de negociació. Tant pot acabar entrant dins l'EFTA, com Noruega, dintre del Mercat Comú, però d'una altra manera. A curt termini hi haurà un impacte; a llarg, quedarà diluït. El poble de Catalunya ha d'estar disposat a assumir un mínim d'incertesa. De què estem parlant, que el Brexit suposarà una caiguda del 0,8% en la taxa de creixement? Però quan ens suposa el 8% anual que tenim de dèficit fiscal amb l'Estat, quan ens suposa el fet de no poder prendre decisions en innovació, recerca, universitats, estructures bàsiques, i tantes altres coses? Hem d'estar disposats al risc durant un període transitori curt.

El repartiment del deute es produirà si hi ha un procés de reconeixement de l'Estat de Catalunya. Les negociacions impliquen repartiment de deute i d'actius. El deute espanyol ja l'estem assumint en aquests moments perquè el paguem amb els tributs que pagarem en el futur. Si nosaltres contribuïm al conjunt dels impostos de l'Estat en un 20% ja estem contribuint al deute global espanyol.

A curt termini podria representar un xoc, un impacte negatiu inicial, però a la llarga no ha de ser dolent per a Espanya, al contrari. Governar un estat en què hi ha tensions territorials i polítiques tenses i que s'acaben prenent decisions econòmiques condicionades per la política també té els seus efectes negatius.

La inversió productiva estrangera pren les seves decisions a llarg termini. Quan es tenen plantes productives en un lloc no alteres les decisions un dia per l'altre. Jo intueixo que si arriba la independència no hi haurà cap fugida de multinacionals productives de Catalunya. Es valorarà la població educada, les connexions, les infraestructures, la qualitat de vida, etc. Si tot això amb la independència es pot millorar, doncs encara guanyarem inversió de fora i, després, cal sumar-hi tot l'efecte seu, que encara comportaria l'arribada de més fluxos i salaris alts.