Eines

Com traduir el preu just

Una de les preocupacions fonamentals dels traductors és saber fixar la tarifa adequada per la tasca que realitzen

Grans agències o grans editorials poden fer anar els preus a la baixa

Podríem posar el mer­cat de la tra­ducció com un exem­ple de des­re­gu­lació, fet que sovint es gira con­tra els matei­xos pro­fes­si­o­nals, els quals sovint es tro­ben en difi­cul­tats per fixar una tarifa justa a les seves tas­ques.

El sec­tor dels tra­duc­tors i intèrprets està sotmès a una regu­lació, el Trac­tat de Roma, que explícita­ment pro­hi­beix l'existència d'una fixació directa o indi­recta de tari­fes, ja que això supo­sa­ria, segons la norma, impo­sar res­tric­ci­ons a la lliure com­petència. Així doncs, les asso­ci­a­ci­ons que repre­sen­ten els tra­duc­tors i intèrprets, com ara l'Aptic (Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal de Tra­duc­tors i Intèrprets de Cata­lu­nya), no tenen aquesta potes­tat d'asses­so­rar sobre quant es pot cobrar per deter­mi­nats ser­veis de tra­ducció o inter­pre­tació. En el cas de l'Aptic, l'asso­ci­ació va arri­bar a ela­bo­rar una enquesta rea­lit­zada entre els seus socis per obte­nir un acos­ta­ment a les tari­fes mit­ja­nes, però es va haver de reti­rar cau­te­lo­sa­ment, davant l'amenaça de pos­si­bles san­ci­ons. I el cert és que obte­nir infor­mació de quina ha de ser la remu­ne­ració justa és impor­tant si, com apun­ten algu­nes esti­ma­ci­ons, l'Estat espa­nyol és a la cua a l'hora de com­pen­sar ade­qua­da­ment el pro­fes­si­o­nal.

En aquest estat de les coses, és difícil infor­mar de què es paga, però de referències n'hi ha. Una firma com Abc­trans­link té una tarifa bàsica de 0,045 euros per paraula; 0,07 euros espe­ci­a­lit­zada i 0,10 euros espe­ci­a­lit­zada. Un estudi de la UPF, per la seva banda, con­si­de­ra­ria tari­fes ren­di­bles les que van des dels 0,096 euros als 0,16 euros per paraula. La UAB, en el seu Ser­vei de Llengües, va de 0,012 euros en català i cas­tellà a 0,075-0,111 euros per a llengües estran­ge­res de nivell tres (àrab, coreà, japonès, xinès...)

Pon­de­rar.

Com diu Lluís Cavallé, mem­bre de la junta de l'asso­ci­ació, “cal­dria seguir l'exem­ple d'Ale­ma­nya, on es fan enques­tes de tari­fes voluntàries que ser­vei­xen per pon­de­rar i tenir una referència”. En absència d'aquesta docu­men­tació, sovint les tro­ba­des de pro­fes­si­o­nals és el con­ducte infor­mal que revela fins quant es pot dema­nar per paraula traduïda.

Al cap­da­vall, estem par­lant d'un pro­fes­si­o­nal autònom que el pri­mer que ha d'apren­dre és a nego­ciar, com remarca Paola Tormo, pre­si­denta de l'Aptic: “El pri­mer de tot és pen­sar si aquell cli­ent t'interessa, i si és així, has d'expli­car el ser­vei que ofe­rei­xes, que per aquest preu ofe­rei­xes això.” Així doncs, hi ha la pos­si­bi­li­tat de pre­sen­tar al cli­ent una oferta per paquets, en què un és la tra­ducció però un altre pot ser la revisió, a un altre preu. Com afe­geix Tormo, “a una deter­mi­nada tarifa, la revisió que la faci un altre, men­tre que si es paga més s'hi inclo­uen totes dues tas­ques. I si allarga els ter­mi­nis de paga­ment, de 90 a 120 dies per exem­ple, ser capaç d'apu­jar la tarifa un 10%”. Com rebla Chris­tian Ola­lla, vice­pre­si­dent de l'asso­ci­ació, en casos de tra­ducció literària, “és bo sol·lici­tar avançaments, perquè poden tri­gar temps. Troba cru­cial “fer una com­pleta peda­go­gia al cli­ent sobre les hores que s'hi esmer­cen, l'esforç real que costa una tra­ducció”.

El pro­fes­si­o­nal, amb les gar­ro­fes, ha de ser metòdic, i per això és reco­ma­na­ble uti­lit­zar el full de càlcul Cal­Pro, que els pro­fes­si­o­nals fan ser­vir per cobrar en funció de les des­pe­ses mínimes per viure, la seva pro­duc­ti­vi­tat i neces­si­tats de pre­visió com jubi­lació, vacan­ces o asse­gu­ran­ces. Com diu Tormo, “a mesura que el pro­fes­si­o­nal gua­nya en vete­ra­nia, va tenint en compte que ha de pagar ser­veis i que, molt impor­tant, un terç del que cobra se'n va en impos­tos”.

Una dis­cussió recur­rent entre els pro­fes­si­o­nals és que al mer­cat hi ha una certa pola­rit­zació entre tra­duc­tors molt bons i els molt barats, amb el perill que un bon tra­duc­tor novell, per no fer-se val­dre prou, cobri barat, cosa que el pot dur a l'estan­ca­ment i a la des­pro­fes­si­o­na­lit­zació. No és infreqüent el cas, pel que sem­bla, de grans agències que poden esprémer el tra­duc­tor amb preus bai­xos, com explica Llo­renç Cavallé: “Molts tra­duc­tors tre­ba­llen per a grans agències que tenen una gran capa­ci­tat per impo­sar els preus, tal­ment com pot fer un Mer­ca­dona amb els seus proveïdors.”

Cer­ta­ment, grans cli­ents poden alte­rar l'ordre de les coses. Com es comenta al sec­tor, quan Ran­dom House va rebai­xar tari­fes, va sac­se­jar el mer­cat, i aba­ra­tint preus es perd qua­li­tat. Cal dir que aques­tes ten­si­ons tenen lloc en un àmbit, la tra­ducció literària, o la de l'audi­o­vi­sual, que “hi ha molts pro­fes­si­o­nals dis­po­ni­bles i això pot tenir l'efecte de tari­fes a la baixa”. Com s'encar­rega d'acla­rir, “hi ha molt volum de feina en l'àmbit comer­cial o jurídic. En el sec­tor empre­sa­rial, una com­pa­nyia no esca­ti­marà per asso­lir que, per exem­ple, un con­tracte sigui traduït de forma impe­ca­ble”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.