La voracitat inversora de Cellnex Telecom, que ja ha esdevingut el principal operador europeu independent d'infraestructures de telecomunicacions sense fils, no dóna un moment de respir al sector: actualment disposa de gairebé 17.000 torres emplaçades a l'Estat, Itàlia, França, Holanda i el Regne Unit. L'última adquisició és del 29 de setembre passat, quan va anunciar l'acord de compra de Shere Group, companyia que gestiona 1.004 torres emplaçades a Holanda i el Regne Unit. Amb aquesta operació, que ha suposat una inversió de 393 milions d'euros, Cellnex triplica la seva presència a Holanda, on gestionarà 725 emplaçaments, i passarà a controlar 540 torres operades per Shere al Regne Unit, un altre dels països que considera clau en la seva expansió estratègica.

“Estem contents, no ho negaré”, afirma Tobías Martínez, conseller delegat de Cellnex. “Vam sortir a borsa el 7 de maig de l'any passat i sembla que ha passat molt de temps, perquè han passat moltes coses i a més molt ràpidament, però no fa tant.” Aquesta ràpida expansió va començar fins i tot abans del seu naixement formal. Tan sols sis dies abans que Abertis Telecom deixés pas a Cellnex, la companyia va tancar l'acord de compra de 7.377 torres de telefonia mòbil de l'operador WIND a Itàlia. L'operació va suposar l'adquisició del 90% de la societat i una inversió de 693 milions. “Estàvem a Itàlia amb unes 300 torres i comprar-ne 7.500 va ser un salt qualitatiu molt important. Avui dia, Itàlia és un terç de la xifra de negoci de Cellnex”, explica Martínez.

La compra fallida d'Inwit, la filial de torres de Telecom Itàlia, que després de mesos de negociacions va retirar l'oferta de venda, no els va aturar, i poc després anunciaven la creació d'un centre d'excel·lència corporativa al país veí i la renovació de la seva col·laboració amb Sirti, empresa italiana especialitzada en el disseny, implementació i manteniment d'infraestructures de xarxa. Malgrat Inwit, Itàlia és un mercat primordial per a l'empresa catalana i encara ho serà més un cop la Comissió Europea autoritzi la fusió entre les operadores italianes Wind Telecom i 3 Italia i doni entrada a un quart operador al país. “Per a Cellnex, que no té cap vinculació amb cap grup de telecomunicacions, amb 8.000 torres al país i que pot donar un servei de forma immediata, aquest quart operador és una oportunitat de creixement important”, afirma Martínez.

El revés d'Inwit els va portar a obrir la carpeta de l'estratègia empresarial i a escodrinyar en altres països i oportunitats que tenien identificades. I d'aquí neixen les darreres adquisicions. “Certament ens han acompanyat els resultats a l'Estat i a Itàlia, i això ajuda, però la veritat és que en cinquanta dies vam comprar tres societats: el maig passat, vam adquirir 261 emplaçaments per a telefonia mòbil de Protelindo Holanda, filial de l'operador indonesi d'infraestructures Protelindo, per 109 milions d'euros; vam adquirir una petita societat a Milà, CommsCon, dedicada a les small cells i sistemes distribuïts d'antenes per cobertura en aquells llocs on hi ha gran afluència de persones, com pot ser un metro, un aeroport o un camp de futbol, o també el casc antic d'una ciutat, on no pots posar les antenes que situes en altres llocs; i al juliol vam tancar l'acord amb Bouygues Telecom per adquirir, en una primera fase, 230 torres de telecomunicacions a França”, explica el conseller delegat de Cellnex. Ell mateix anuncia que ampliaran l'acord amb l'adquisició de fins a 500 torres més, “abans que acabi l'any”.

Les small cells són un dels eixos de creixement de la companyia i “ho seran en el futur”, apunta Martínez, que explica que “és un camp en desenvolupament als Estats Units però molt incipient a Europa. Es tracta d'uns sistemes basats en antenes més petites que cobreixen territoris més reduïts que els de les antenes tradicionals, no les substitueixen, i donen més capil·laritat a les infraestructures perquè, en els moments d'ús intens i simultani de la xarxa, aquesta tingui prou capacitat per oferir un servei de qualitat a l'usuari. Parlem d'àrees de gran afluència, com ara hospitals, universitats, aeroports, túnels o l'AVE, per exemple”.

Cellnex ha constituït societats a França, Holanda i Itàlia. “Ara ens toca consolidar aquests mercats”, assegura Martínez, tot i que puntualitza que “això no vol dir que no continuem buscant oportunitats de negoci, principalment als mercats on estem”. L'última pica l'han plantat al Regne Unit, no fa ni una setmana.

“Els accionistes estan raonablement contents, perquè els reptes que els vam plantejar quan Cellnex va sortir a Borsa s'estan complint”, explica Martínez, perquè “hem demostrat que Cellnex és un projecte europeu, que estem en cinc països, amb actius de primera classe, treballant amb clients que són del millor que et pots trobar i països en creixement, estables, amb operadors de primer ordre. Però el que també hem de destacar és la confiança que hem rebut per part del mercat de deute”. I recorda l'emissió del darrer bo corporatiu per valor de 750 milions que van fer la primera setmana de l'agost passat, amb una gran subscripció. Com rebla ell mateix, “al final són fets i dades”, i Cellnex anota una bona puntuació en les dues.