Són més de dos segles de la història de Catalunya, sis generacions d'una família poderosa que va innovar en l'economia, va tenir una enorme capacitat d'influència política i va atresorar una gran fortuna.

Sí, va ser un gran referent de la seva època. Emigra de jove a Cuba i fa fortuna amb el monopoli de les mercaderies i torna a Barcelona on participa en la revolució industrial que s'està engegant a Catalunya. El seu fill Eusebi és el que fa l'expansió, no només perquè engrandeix la fortuna del pare sinó sobretot perquè uneix el seu destí al d'Antonio López, marquès de Comillas, amb la filla del qual es casa. Aquesta fusió de dues cases i de dos grups industrials crea una autèntica potència no només de patrimoni mobiliari i immobiliari, sinó també nobiliari, perquè Eusebi Güell és comte de Güell i la seva dona, hereva del marquesat de Comillas. Això no és menor, i explica per què es beneficien de les influències que tenen a la cort.

Joan Güell, amb altres socis, munta la primera fàbrica de pana d'Espanya, diversifica i mira de controlar tot el procés productiu. També va veure molts anys abans que el món anava cap a la globalització, perquè va viatjar molt per Europa i va tenir el neguit d'observar el que es movia en els països més avançats. Això tot i que sempre va defensar el proteccionisme. Molt actuals sonen les seves reivindicacions de millors infraestructures de transport. També va ser un dels impulsors del memorial de greuges de Catalunya.

Efectivament va traficar amb persones i es va enriquir amb un tràfic d'esclaus que en alguns països era legal i en altres tolerat. Però si ens deixem portar i traiem de context les coses hauríem d'enderrocar molts monuments i canviar el nom de molts carrers, com els d'Almogàvers o el de Roger de Flor, que eren mercenaris assassins.

Eusebi Güell era un personatge conservador, liberal, monàrquic i catalanista, que va finançar la Lliga Regionalista. Com altres representants de la nissaga era gent preocupada per l'encaix de Catalunya a Espanya i per la relació entre la monarquia i els catalans, que en aquell moment era complicada i va anar a pitjor. La revolució industrial havia canviat la composició social, i de retruc el mapa polític. A Espanya seguien ancorats en el vell règim de base agrícola i en una incomprensió total vers Catalunya. Els Güells són conscient d'aquest distanciament i el volen corregir.

No. L'hereu d'Eusebi, Joan Antoni, que aglutinava el comtat de Güell i el marquesat de Comilles, va fer mans i mànigues perquè el rei vingués més a Catalunya i hi fes estades més prolongades. Com també Cambó, mirava amb preocupació el creixement del republicanisme. Va intentar que el rei fes gestos com fer discursos en català o cedir el castell de Montjuïc, però l'alt funcionariat de l'Estat sempre ho va impedir. Joan Antoni va cedir els terrenys per fer-hi el Palau Reial. Tot va ser infructuós.

Ens trobem davant una conspiració reconeguda per Joan Antoni Güell. Li diu al capità general de Catalunya: fes un cop d'estat, i fins i tot li paga un important deute d'honor que frenava el militar. El context és de molta violència política i conflictivitat social i una necessitat de regeneració. Però un cop en el poder no se'n recorda de les promeses fetes i fins i tot hi ha una reacció contrària: prohibeix el català a l'escola i a l'església, tanca la Mancomunitat, veta la senyera, tanca el camp del Barça... Va ser absorbit per l'alt funcionariat de l'Estat.

Juan Claudio Güell (quarta generació), el membre de la família que heretarà els títols, s'apunta al bàndol franquista i es trasllada a viure a Madrid. És un franquista monàrquic que treballa perquè torni la monarquia en la figura de Joan de Borbó.

Com a pura especulació, penso que veurien avenços: la monarquia ara sí que reconeix la singularitat de Catalunya i el rei no té problemes per expressar-se en català. En canvi, lamentarien que les incomprensions i les dificultats d'encaix persisteixin.